Estroncioginorita

L'estroncioginorita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició, amb estronci dominant i per la seva relació amb la ginorita.

Estroncioginorita
Fórmula química	CaSrB14O20(OH)₆·5H₂O
Epònim	estronci i ginorita
Localitat tipus	mina Königshall-Hindenburg, Reyershausen, Göttingen, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.FC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	6.FC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	V/K.07
Dana	26.6.7.2
Heys	9.3.32
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,817(8) Å; b = 14,448(8) Å; c = 12,783(8) Å; β = 101,42(8)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor
Duresa	2 a 3
Lluïssor	grassa
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,512 nβ = 1,524 nγ = 1,577
Birefringència	δ = 0,065
Angle 2V	mesurat: 53°, calculat: 54°
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1959
Símbol	Sgnr
Referències

Característiques

L'estroncioginorita és un borat de fórmula química CaSrB₁₄O₂₀(OH)₆·5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncioginorita pertany a «06.FC - Filohexaborats» juntament amb els següents minerals: tunel·lita, nobleïta, estroncioborita, ginorita i fabianita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1959 a la mina Königshall-Hindenburg, a Reyershausen, Göttingen, a la Baixa Saxònia (Alemanya). També a Alemanya, ha estat descrita a la pedrera Kohnstein, a Nordhausen (Turíngia). També se n'ha trobat a la mina Tincalayu, al Salar del Hombre Muerto (Salta, Argentina), i en alguns indrets de les parròquies de Cardwell i Studholm, al comtat de Kings (Nova Brunswick, Canadà).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncioginorita