Estucat al foc
L'Estucat al foc és una variant de la tècnica de l'estucat que fa servir una pasta de gra fi composta de calç apagada, marbre polvoritzat i pigments naturals, que s'endureix per reacció química en entrar en contacte el carbonat de calci de la calç amb el diòxid de carboni (CO₂) i s'utilitza sobretot en els acabats de parets i sostres, fins i tot s'ha fet servir com acabat de parets exteriors.[1]
Etimologia modifica
El terme estuc prové de l'italià stucco, sent una forma de terminació o decoració de parets i sostres, interiors o exteriors, basada en pintures i diferents tipus de morters que permet l'obtenció de diverses textures. Donada la seva versatilitat, s'adapta a qualsevol tipus de construcció o època. A part de la funció decorativa, reforça el mur i l'impermeabilitza, encara que permetent la transpiració natural.
Acabats modifica
L'estucat al foc admet nombrosos tractaments, entre els quals destaquen el modelatge i l'esgrafiat obtenint formes ornamentals, el polit per donar-li l'aparença del marbre o decorar-lo amb un pintat policrom.
Les possibilitats de la calç per fer acabats la fa molt versàtil, i es poden aconseguir meravellosos estucs planxats al foc, imitant el marbre per la seva brillantor, estètica i tacte podent fer imitacions de pedra tallada o de les més rústiques pedres naturals.
Tant per a interiors com per a exteriors ofereix una important capacitat de transpirar i un baix nivell de radiació, qualitats tan apreciades com l'absència de juntes i un ventall de colors que permet acabats sempre originals i genuïns.
Aplicació modifica
Sobre maons o altres tipus de material similars:
- S'humiteja lleugerament la superfície, i s'aplica una capa de 2 a 4 mm cobrint tota l'àrea amb una llana llisa. Es deixa assecar l'aplicació durant 12 hores i s'aplica una segona capa no superior a 3 mm per donar-li l'acabat final.
Sobre una superfície fina de ciment:
- S'aplica l'estuc amb una llana llisa cobrint tota la superfície amb una capa no superior 4 mm. Un cop començat l'assecatge se li pot donar textura.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Delfina Berasategui Berasategui; Vicenç Gibert Armengol. Arrebossats i estucats: teoría i pràctica. Edicions UPC, 1997, p. 97–. ISBN 978-84-8301-224-6 [Consulta: 9 abril 2012].
Bibliografia modifica
- Ignacio Carate Rojas, Luis Prieto Prieto i Demetrio Gaspar. Arte de los yesos.