Etheostoma spectabile

espècie de peix

Etheostoma spectabile és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes [2] que habita a les conques del llac Erie i del riu Mississipi des del sud-est de Michigan i Ohio[3] fins a l'est de Wyoming,[4][5] Tennessee,[6] el nord de Texas i les conques fluvials texanes del golf de Mèxic (des del riu Trinity fins al riu San Antonio),[7] incloent-hi Arkansas,[8] Colorado,[9] Illinois,[10] Indiana,[11] Iowa,[12] Kansas,[13] Kentucky,[14] Missouri,[15] Nebraska i Oklahoma.[16]

Infotaula d'ésser viuEtheostoma spectabile Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN202535 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPercidae
GènereEtheostoma
EspècieEtheostoma spectabile Modifica el valor a Wikidata
L. Agassiz, 1854
Nomenclatura
Sinònims
Poecilichthys spectabilis (Agassiz, 1854)[1]

Morfologia modifica

 
Exemplar femella

Pot assolir els 7,2 cm de llargària total,[17] tot i que la seua mida normal és de 4,7.[18] 8 o 9 franges al cos; gola del mascle de color taronja; cap punt negre en el marge superior de les aletes pectorals; sense línia pàl·lida longitudinal al llarg de la línia lateral; costats sense grans taques negres rectangulars. Perfil del cap arrodonit. Boca en posició terminal.[19] Coloració: dors d'oliva a marró; franges blaves fosques i verticals als costats del cos (pot variar geogràficament) i separades per pigments grocs, taronges o vermells (molt més brillants en els mascles). Àrea pectoral dels mascles adults de color taronja brillant. En el mascle, la primera aleta dorsal és de color vermell a nivell basal i blau a les vores i, sovint (pot variar geogràficament), té franges clares i mitjanes. La segona aleta dorsal és, en general, de color taronja i, amb freqüència (pot variar a nivell local) de color blau a la base. L'aleta anal és blava, verda o clara; les pèlvianes blaves i la caudal i pectorals clares o grogues. Les aletes de les femelles són majoritàriament clares o tenen franges de color marró clar. Dues espines a l'aleta anal, 5-6 escates per sobre de la línia lateral i 7-9 per sota, 17-20 escates al voltant del peduncle caudal, 8-12 espines a l'aleta dorsal, 10-15 radis a la dorsal, 10-14 radis a les pectorals i 4-8 radis a l'aleta anal. Línia lateral recta. Aleta pectoral més curta que el cap i sense arribar a l'anus. Ventre amb escates (una banda estreta i nua pot ser-hi present a la línia mitjana). Preopercle llis o lleugerament serrat.[16]

Ecologia modifica

És d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima temperat (4 °C-18 °C; 43°N-30°N).[20] És més abundant en aigües alcalines i evita els rius amb corrent fort.[21] Els adults mengen ous de peixos, mosques immadures, frigànies i d'altres insectes, mentre que els joves es nodreixen d'insectes i crustacis.[22] És inofensiu per als humans[16] i parasitat per Acanthocephalus tahlequahensis.[23]

L'aparellament ocorre principalment entre principis de l'abril i principis del juny a Michigan i Missouri, entre el febrer i el maig a Arkansas i del novembre al maig a Texas. La maduresa sexual s'assoleix en un any. Els ous són dipositats a la grava dels ràpids i els alevins, tan aviat com fan la desclosa, migren riu avall per a refugiar-se en gorgs.[22] La majoria moren després de la seua primera temporada d'aparellament com a adults. Molt rarament viuen més de dos anys.[24]

Referències modifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Trautman, M. B., 1981. The fishes of Ohio. Segona edició. Ohio State Univ. Press, Columbus. 782 pp.
  4. Baxter, G.T. i M.D. Stone, 1995. Fishes of Wyoming. Wyoming Game and Fish Department, Cheyenne (Wyoming)|Cheyenne, Wyoming. 290 pàgines.
  5. Beauvais, G. P. i W. Fertig, 2000. Status report for rare vertebrates and plants in Laramie County, Wyoming. Prepared by the Wyoming Natural Diversity Database for the Wyoming Cooperative Fish and Wildlife Research Unit, USDI Fish and Wildlife Service, and Laramie County Wyoming.
  6. Etnier, D. A. i W. C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee. xiv + 681 pp.
  7. Texas Freshwater Fishes Arxivat 2010-06-29 a Wayback Machine. (anglès)
  8. Robison, H. W. i T. M. Buchanan, 1988. Fishes of Arkansas. The University of Arkansas Press, Fayetteville (Arkansas). 536 pp.
  9. Cancalosi, J. J., 1981. Fishes of the Republican River Basin in Colorado. M.S. Thesis. Colorado State University.
  10. Smith, P. W., 1979. The fishes of Illinois. Univ. Illinois Press, Urbana (Illinois). 314 pp.
  11. Martin, F.D., 1984. Diets of four sympatric species of Etheostoma (peix|Pisces: Percidae) from southern Indiana: interspecific and intraspecific multiple comparisons. Environ. Biol. Fish. 11(2):113-120.
  12. Iowa Fish Atlas Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. (anglès)
  13. Cross, F. B. i J. T. Collins, 1995. Fishes in Kansas. Segona edició, revisada. University of Kansas Museum of Natural History. xvii + 315 pp.
  14. Small, J.W. Jr., 1975. Energy dynamics of benthic fishes in a small Kentucky stream. Ecology 56:827-840
  15. GBIF (anglès)
  16. 16,0 16,1 16,2 FishBase (anglès)
  17. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.
  18. Hugg, D.O., 1996. MAPFISH georeferenced mapping database. Freshwater and estuarine fishes of North America. Life Science Software. Dennis O. i Steven Hugg, 1278 Turkey Point Road, Edgewater, Maryland, Estats Units.
  19. Goldstein, R.M. i T.P. Simon, 1999. Toward a united definition of guild structure for feeding ecology of North American freshwater fishes. Pàgines. 123-202 "a" T.P. Simon, editor. Assessing the sustainability and biological integrity of water resources using fish communities. CRC Press, Boca Raton, Florida. 671 pp.
  20. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  21. NatureServe[Enllaç no actiu] (anglès)
  22. 22,0 22,1 Page, L. M., 1983. Handbook of Darters. T. F. H. Pub., Inc., Neptune City, Nova Jersey. 271 pàgines.
  23. Oetinger, D.F. i R.L. Buckner, 1976. Acanthocephalus talequahensis sp. n. (Acanthocephala: Echinorhynchidae) from the strippled darter, Etheostoma punctulatum (Agassiz), in northeastern Oklahoma. The Journal of Parasitology 62(2):237-241.
  24. Edwards, R. J., 1997. Ecological profiles for selected stream-dwelling Texas freshwater fishes. Report to the Texas Water Development Board: 1-89.

Enllaços externs modifica