L'etnometodologia es basa en el cas que tots els éssers humans tenen un sentit pràctic amb el qual adeqüen les normes d'acord amb una racionalitat pràctica que utilitzen en la vida quotidiana. En termes més senzills es tracta d'una perspectiva sociològica que pren en compte els mètodes que els éssers humans utilitzen en la seva vida diària per a aixecar-se, anar a treballar, prendre decisions, iniciar una conversa amb els altres.

És per això, que ha estat considerada una teoria micro i, fins i tot, una teoria radical atès el seu individualisme extrem, l'ús de l'etnografia i la falta d'una teoria que expliqui com sorgeixen els fenòmens estructurals de la societat.

Els estudis etnometodològics s'apliquen fonamentalment de manera interpretativa i regularment apel·len a l'ús de mètodes com l'entrevista, l'enregistrament i registre etnogràfic, i algunes innovacions que impliquen la interacció de l'investigador amb grups socials específics.

Vegeu també modifica