Viquipèdia

Eucinostomus gula

espècie de peix

Eucinostomus gula és una espècie de peix pertanyent a la família dels gerrèids.[5]

Infotaula d'ésser viuEucinostomus gula Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185995 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGerreiformes
FamíliaGerreidae
GènereEucinostomus
EspècieEucinostomus gula Modifica el valor a Wikidata
(Quoy & Gaimard, 1824)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Gerres gula (Quoy & Gaimard, 1824)[4]

Descripció modifica

  • Pot arribar a fer 23 cm de llargària màxima (normalment, en fa 15).
  • 9 espines i 10-10 radis tous a l'aleta dorsal i 3 espines i 7 radis tous a l'anal.[6][7][8]

Alimentació modifica

Menja probablement petits invertebrats bentònics.[9]

Depredadors modifica

Als Estats Units és depredat per la barracuda (Sphyraena barracuda).[10][11]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; associat als esculls[12] i de clima subtropical (43°N-51°S) que viu fins als 55 m de fondària.[6][13]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Massachusetts i Bermuda fins a l'Argentina, incloent-hi el golf de Mèxic i el mar Carib.[6][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47]

Ús comercial modifica

Es comercialitza fresc però la seua carn no és gaire apreciada.[9]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[6]

Referències modifica

  1. ↑ Baird S. F., 1855. Report on the fishes observed on the coast of New Jersey and Long Island during the summer of 1854. Smithson. Inst. Annu. Rep. for 1854. 317-352 + 2nd 337.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Quoy, J. R. C. & Gaimard, J. P., 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...: 192-401 (1-328 in 1824; 329-616 in 1825), Atlas pls. 43-65.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  8. ↑ Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978. Gerreidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var.
  9. ↑ 9,0 9,1 Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978.
  10. ↑ Schmidt, T. W., 1989. Food habits, length-weight relationship and condition factor of young great barracuda, Sphyraena barracuda (Walbaum), from Florida Bay, Everglades National Park, Florida. Bull. Mar. Sci. 44(1):163-170.
  11. ↑ FishBase (anglès)
  12. ↑ Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  13. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29.
  14. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  15. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  16. ↑ Barton, M i C. Wilmhoff, 1996. Inland fishes of the Bahamas - new distribution records for exotic and native species from New Providence Island. Bahamas J. Sci. 3(2):7-11.
  17. ↑ Brook, I. M., 1977. Trophic relationships in a seagrass community (Thalassia testudinum), in Card Sound, Florida. Fish diets in relation to macrobenthic and cryptic faunal abundance. Trans. Am. Fish. Soc. 106(3):219-229.
  18. ↑ Brum, M.J.I., 1996. Cytogenetic studies of Brazilian marine fish. Braz. J. Genet. 19(3):421-427.
  19. ↑ Böhlke, J.E. i C.C.G. Chaplin, 1993. Fishes of the Bahamas and adjacent tropical waters. 2a edició. University of Texas Press, Austin.
  20. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  21. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  22. ↑ Duarte, L.O., C.B. García, N. Sandoval, D. von Schiller, G. Melo i P. Navajas, 1999. Length-weight relationships of demersal fishes from the Gulf of Salamanca, Colombia. Naga ICLARM Q. 22(1):34-36.
  23. ↑ Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, 2a edició revisada. 44 p.
  24. ↑ Greenfield, D.W. i J.E. Thomerson, 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p.
  25. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  26. ↑ Humann, P., 1994. Reef fish identification: Florida, Caribbean, Bahamas. New World Publications, Jacksonville, Florida, Estats Units. 426 p.
  27. ↑ Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.
  28. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  29. ↑ Menezes, N.A., P.A. Buckup, J.L. Figueiredo i R.L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  30. ↑ Mexicano-Cíntora, G., 1999. Crecimiento y reproducción de la mojarra, Eucinostomus gula de Celestún, Yucatán, México. Proc. Gulf Carribb. Fish. Inst. 45:524-536.
  31. ↑ Motta, P.J., K.B. Clifton, P. Hernandez, B.T. Eggold, S.D. Giordano i R. Wilcox, 1995. Feeding relationships among nine species of seagrass fishes of Tampa Bay, Florida. Bull. Mar. Sci. 56(1):185-200.
  32. ↑ Nahím, H.R. i F. Cervigón, 2003. Peces del archipiélago Los Roques. Agencia Española de Cooperación Internacional. 304 p.
  33. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  34. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  35. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  36. ↑ Ogden, J.C., J.A. Yntema i I. Clavijo, 1975. An annotated list of the fishes of St. Croix, U.S. Virgin Islands. Spec. Publ. Núm. 3.
  37. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  38. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  39. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  40. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  41. ↑ Sierra, L.M., R. Claro i O.A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. p. 263-284. A Rodolfo Claro (ed.) Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  42. ↑ Silva, M., 1994. Especies identificadas en las pesquerías costeras artesanales del Suroeste de la República Dominicana. Reportes del Propescar-Sur: contribuciones al conocimiento de las pesquerías en la República Dominicana. Vol. 1, 47 p.
  43. ↑ Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
  44. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  45. ↑ Vega-Cendejas, M. E., 2004. Ictiofauna de la reserva de la biosfera Celestún, Yucatán: una contribución al conocimiento de su biodiversidad. Universidad Nacional Autónoma de México. Anales del Instituto de Biología, Serie Zoología 75:193-206.
  46. ↑ Zahorcsak, P., R.A.M. Silvano i I. Sazima, 2000. Feeding biology of a guild of benthivorous fishes in a sandy shore on south-eastern Brazilian coast. Rev. Brasil. Biol. 60(3):511-518.
  47. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.

Bibliografia modifica

  • Anònim, 1994. Atlas pesquero de México. Instituto Nacional de la Pesca. 234 p.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Hinegardner, R. i D.E. Rosen, 1972. Cellular DNA content and the evolution of teleostean fishes. Am. Nat. 106(951): 621-644.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eucinostomus_gula&oldid=32887950»