Eugenia Kemeny
Eugenia Kemeny Kirschner (?, Hongria, 1893 - Barcelona, 25 de novembre de 1969)[1] fou una soprano hongaresa establerta a Barcelona. Va ser professora de cant del Conservatori Superior de Música del Liceu.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1893  Hongria |
| Mort | novembre 1969 (75/76 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Hongria |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora |
| Veu | soprano |
| Instrument | Veu |
Va arribar a Espanya abans de la guerra. Les primeres ressenyes d'hemeroteca amb actuacions seves a Barcelona daten de 1929.[2] Va cantar fins després de la Guerra Civil espanyola,[3] passant després a donar classes de cant al Conservatori del Liceu, fins a la seva mort. Va ser professora d'importants cantants, com ara Montserrat Caballé, Francesca Callao, Mirna Lacambra, Carme Hernández,[4] Maria Alòs, i la contralt Josefina Benajam.[5] Eugenia Kemeny havia abordat papers wagnerians, abans d'arribar a Espanya. Potser per això, com a professora del Conservatori del Liceu, feia servir uns mètodes sorprenents, amb gimnàstica inclosa, per treballar el fiato dels seus alumnes.[6]
Va morir el 25 de novembre de 1969 a Barcelona.[1]
Nota modifica
- El seu cognom es troba sovint escrit Kemmeny, fins i tot a moltes notes biogràfiques o llibres sobre la soprano Montserrat Caballé. La notícia publicada pel diari La Vanguardia sobre la seva mort fa servir la forma Kemeny, que és a més el segon cognom del seu fill, Rodolfo Carranza Kemeny. Una altra forma que es troba sovint - amb la lletra diacrítica corresponent a la grafia original del cognom hongarès - és Kemény.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 26-11-1969, pàg. 36.
- ↑ «Principal Palace». La Vanguardia, 26-07-1929, pàg. 3.
- ↑ «Los conciertos». La Vanguardia, 20-01-1942, pàg. 6.
- ↑ «Premio a María del Carmen Hernández». Hoja del lunes, Año XLV Número 1915, 10-11-1975, pàg. 38.
- ↑ «Josefina Benajam». Ritmo, 01-09-1960, pàg. 16.
- ↑ Xavier Nicolás. «Entrevista a Montserrat Caballé». Archivo Richard Wagner.