Viquipèdia

Eugerres plumieri

espècie de peix

Eugerres plumieri és una espècie de peix pertanyent a la família dels gerrèids.[5]

Infotaula d'ésser viuEugerres plumieri Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN185997 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreGerreiformes
FamíliaGerreidae
GènereEugerres
EspècieEugerres plumieri Modifica el valor a Wikidata
(Cuvier, 1830)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

  • Pot arribar a fer 40 cm de llargària màxima (normalment, en fa 30) i 1.020 g de pes.[6][7][8]

Alimentació modifica

Menja insectes aquàtics, crustacis, microbivalves i detritus.[9]

Hàbitat modifica

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal i de clima subtropical.[6]

Distribució geogràfica modifica

Es troba a l'Atlàntic occidental: des de Carolina del Nord fins a l'oest de Florida i des del golf de Mèxic sencer fins al Brasil.[10] És absent de les Bahames i de les illes més petites de les Índies Occidentals.[6][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35]

Ús comercial modifica

Es comercialitza fresc i és emprat per a elaborar farina de peix.[36]

Observacions modifica

És inofensiu per als humans.[6]

Referències modifica

  1. ↑ Jordan D. S. & Evermann B. W., 1927. New genera and species of North American Fishes. Proc. Calif. Acad. Sci. (Ser. 4) v. 16 (núm. 15). 501-507.
  2. ↑ uBio (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1830. Historie naturelle des poissons. Tome Sixième. Livre sixième. Partie I. Des Sparoïdes; Partie II. Des Ménides. Histoire naturelle des poissons. v. 6: i-xxiv + 6 pp. + 1-559, Pls. 141-169.
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Eugerres plumieri» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. ↑ Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978. Gerreidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 2. pag.var.
  8. ↑ IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  9. ↑ Bussing, W.A., 1998. Peces de las aguas continentales de Costa Rica. Segona edició. San José, Costa Rica: Editorial de la Universidad de Costa Rica. 468 p.
  10. ↑ Suzuki, C. R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, el Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
  11. ↑ Austin, H. i S. Austin, 1971. The feeding habits of some juvenile marine fishes from the mangroves in western Puerto Rico. Caribb. J. Sci. 11(3-4):171-178.
  12. ↑ Ayala-Pérez, L.A., J.R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794.
  13. ↑ Carvalho, V.A. i R.L. Branco, 1977. Relação de espécies marinhas e estuarinas do nordeste brasileiro. P.D.P. Documentos Técnicos(25):60 p.
  14. ↑ Cervigón, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volum 2. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 497 p.
  15. ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma.
  16. ↑ Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aguas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  17. ↑ Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. p. 55-70. A R. Claro (ed.) Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  18. ↑ Claro, R. i J.P. García-Arteaga, 1994. Crecimiento. P. 321-402. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanologia, Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  19. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. p. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds) Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p.
  20. ↑ Duarte, L.O., C.B. García, N. Sandoval, D. von Schiller, G. Melo i P. Navajas, 1999. Length-weight relationships of demersal fishes from the Gulf of Salamanca, Colombia. Naga ICLARM Q. 22(1):34-36.
  21. ↑ Erdman, D.S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3. núm. 2, 2a edició revisada. 44 p.
  22. ↑ García-Cagide, A., R. Claro i B.V. Koshelev, 1994. Reproducción. P. 187-262. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Inst. Oceanol. Acad. Cienc. Cuba. and Cen. Invest. Quintana Roo (CIQRO), Mèxic.
  23. ↑ Greenfield, D.W. i J.E. Thomerson, 1997. Fishes of the continental waters of Belize. University Press of Florida, Florida. 311 p.
  24. ↑ Gómez-Canchong, P., L. Manjarrés M., L.O. Duarte i J. Altamar, 2004. Atlas pesquero del area norte del Mar Caribe de Colombia. Universidad del Magadalena, Santa Marta. 230 p.
  25. ↑ Martin, F.D. i J.W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191.
  26. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  27. ↑ Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  28. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  29. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  30. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  31. ↑ Rubio, C. E., 1975. Crecimiento, sexualidad y desarrollo gonadal de la mojarra rayada Eugerres plumieri (Cuvier) de la Ciénaga Grande de Sta. Marta, con anotaciones sobre su biología. Divulg. Pesq. Inst. Desarr. Recurs. Nat. Renov. Bogotá 10(1):1-69.
  32. ↑ Sierra, L.M., R. Claro i O.A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. p. 263-284. A Rodolfo Claro (ed.) Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  33. ↑ Smith, C.L., 1997. National Audubon Society field guide to tropical marine fishes of the Caribbean, the Gulf of Mexico, Florida, the Bahamas, and Bermuda. Alfred A. Knopf, Inc., Nova York, Estats Units. 720 p.
  34. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p.
  35. ↑ Zaneveld, J.S., 1983. Caribbean Fish Life. Index to the local and scientific names of the marine fishes and fishlike invertebrates of the Caribbean area (Tropical Western Central Atlantic Ocean) E.J. Brill / Dr. W. Backhuys, Leiden, 163 p.
  36. ↑ Randall, J.E. i R. Vergara R., 1978.

Bibliografia modifica

  • Angell, C., 1976. Una contribución a la biología de la mojarra Eugerres plumieri. Mem. Soc. Cienc. Nat. La Salle 36(105):297-310.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Deckert, G.D. i D.W. Greenfield, 1987. A review of the western Atlantic species of the genera Diapterus and Eugerres (Pisces: Gerreidae). Copeia 1987(1):182-194.
  • Millares, N., M. Borrero i E. González, 1979. Inducción al desove de Eugerres plumieri (patao) en condiciones de laboratorio. Rev. Cub. Invest. Pesq. 4(1):64-87.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eugerres_plumieri&oldid=32887965»