Eulalia Lapresta
Eulalia Lapresta Rodríguez (Rueda (Valladolid), 10 de desembre del 1887 [1] - Conca (Castella - la Manxa), 19 de febrer del 1991) va ser una pedagoga espanyola que va treballar per l'educació femenina a Espanya.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 desembre 1887  Rueda (província de Valladolid) |
| Mort | 19 febrer 1991 (103 anys) Conca (Espanya) |
Des de 1917 va ser resident i estreta col·laboradora de Maria de Maeztu en l'organització de la Residencia de Señoritas de Madrid, actuant com a Secretària fins a 1936, coordinant les relacions que va mantenir aquest centre femení amb l'Institut Internacional, amb la Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques i amb el Ministeri d'Instrucció Pública. Desapareguda la Residencia de Señoritas com a tal entitat, va seguir com a Secretària del Col·legi Major Santa Teresa de Jesús que va venir a ocupar l'edifici.[1]
Vida modifica
Era filla i germana de militars i l'esperit castrense que va viure a casa des de nena va fer que influís en ella un caràcter i un pensament barreja de disciplina, liberalisme, tradició, catolicisme i patriotisme, i l'aprovació de la ideologia dels vencedors.
Amb prou feines es conserven dades de la vida d'Eulalia, atès que ha estat eclipsada per la figura de la seva amiga i companya María de Maetzu.
Va néixer a Roda l'any 1887 i va acabar l'escola primària en 1898. En 1917 es va traslladar a Madrid per preparar unes oposicions, instal·lant-se en la Residencia de Señoritas on, només arribar, va començar a col·laborar-hi amb la directora, María de Maetzu en l'organització de la Residencia, en la qual va viure fins al 1936.[nota 1][3] Van cooperar juntes en les relacions amb l'Institut Internacional, amb la Junta per a Ampliació d'Estudis i amb el Ministeri d'Instrucció Pública. El seu paper va ser crucial en els anys de la Dictadura de 1923 i va ser testimoni d'excepció de la proclamació de la Segona República el 1931, per la relació que va tenir la Residència amb importants homes i dones que van recolzar-ne la victòria.
A Burgos, on es trobava, es va incorporar al Nou Règim després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. En emprar-se també les instal·lacions de la Residència com a hospital, infermeria i orfenat, Eulalia va ajudar a molts residents després de la guerra.
El 14 d'agost de 1942, la Residència va passar a ser estatge del Col·legi Major de Santa Teresa de Jesús sota el patrocini de la Secció Femenina de Falange Espanyola de les JONS, creat anteriorment i dependent de la Universitat de Madrid,[4] i Eulalia va seguir com a secretària del nou centre, amb nova directora i nou règim polític.
Després de la seva jubilació es va traslladar a Conca, on va residir fins a morir el 1991.
Notes modifica
- ↑ A més de la interessant i copiosa correspondència mantinguda entre Eulàlia i Maria de Maeztu, queda notícia de l'ambient, tarannà i esperit de la Residència en descripcions com aquesta feta al periodista Juan del Sarto::
« "La corrección es el lema de esta casa. La compostura y el silencio son perfectamente conventuales." Eulalia Lapresta » — Entrevista publicada en Crónica el 22 de dseembre del 1929 (pp. 15-16)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Ni tontas, ni locas. Intelectuales en el Madrid del primer tercio del siglo XX. FECYT (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología) Paloma Alcalá Cortijo, Capi Corrales Rodrigáñez y Julia López Giráldez. 2009. [1] Arxivat 2011-09-16 a Wayback Machine. ISBN=978-84-691-8464-6. Pàgina 79. (castellà) Consulta 13 de desembre del 2014
- ↑ «Esquelas». ABC, 05-03-1991, pàg. 116.
- ↑ Mujeres y educación en la España contemporánea. La Institución Libre de Enseñanza y la Residencia de Señoritas de Madrid. Vázquez Ramil, Raquel. Madrid. Akal 2012. Pàgines 182. ISBN 978-84-460-2920-5. [2] Arxivat 2014-12-27 a Wayback Machine. (castellà) Consulta 25 de desembre del 2014
- ↑ «Historia C.M.U. Teresa de Jesús» (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-12-14. [Consulta: 13 desembre 2014].