Eusebi d'Èmesa
Eusebi (grec antic: Εὐσέβιος, Eusèbios) fou un bisbe d'Èmesa del segle iv, nascut a finals del segle iii. Era un home molt culte i respectat deixeble d'Eusebi de Cesarea i altres. Va anar a Alexandria i es va dedicar a la filosofia; després es va traslladar a Antioquia, on va esdevenir íntim amic de Flacil, el bisbe local, i fou ordenat sacerdot.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 295 (Gregorià)  Edessa |
| Mort | 360 (64/65 anys) Síria |
| Bisbe ortodox | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | ministre de culte |
En aquest temps, Atanasi fou deposat de la seva seu d'Alexandria, i Eusebi, bisbe de Constantinoble, va mirar de nomenar al seu lloc Eusebi, però aquest va refusar, perquè pensava que el poble d'Alexandria era fidel al deposat; no obstant això, va acceptar el nomenament com a bisbe d'Èmesa. Però, quan va prendre possessió, fou expel·lit per un tumult popular, atès que va córrer el rumor que era un bruixot (pels seus estudis astronòmics). Va fugir a Laodicea, on fou acollit per Jordi, el bisbe local, mercès el qual fou restaurat a Èmesa.
Fou amic de l'emperador Constanci II al que va acompanyar en algunes expedicions militars. Va morir a Antioquia vers el 360. Fou acusat de sabel·lianisme però sembla que l'acusació no era correcta. Va escriure diversos tractats (un contra els jueus) i homilies.
Molts dels seus sermons es conserven, encara que no sempre han estat reconeguts com la seva obra. Butyaert va descobrir un manuscrit a Troyes el 1914 que contenia una traducció llatina d'alguns sermons. Una col·lecció també existeix en armeni, combinada amb alguns sermons de Severià de Gabala.
Referències modifica
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
