Comunidor
Un comunidor, també anomenat conjurador, és un petit edifici amb funcions religioses que es troba obert als quatre vents, situat prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades.[1][2] La construcció dels comunidors és simètrica, sòlida i permanent. L'edifici té un gran arc obert a cada punt cardinal i està fet de pedra amb teulada a quatre vessants. Dins d'aquests edificis tenien lloc rituals religiosos, amb un fort caire del folklore ancestral, per comunir (és a dir, per conjurar amb oracions o fórmules exorcitzadores) les calamitats com tempestes, aiguats excessius i plagues. Són força comuns al pobles antics del Prepirineus i els Pirineus, normalment com a edificis adjacents a esglésies, ermites o capelles. Varen caure en desús ja fa segles i actualment molts es troben en estat de ruïna.[3]
Referències modifica
- ↑ Arimany i Juventeny, Joan. «Els comunidors: ús i tipologies d'un peculiar element arquitectònic (I)». Catalonia Sacra.
- ↑ Arimany i Juventeny, Joan. «Els comunidors: ús i tipologies d'un peculiar element arquitectònic (II)». Catalonia Sacra.
- ↑ «Comunidor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comunidor |
- Fotos de comunidors
- Comunidors, Catalunya Medieval
- Comunidors a la Serra de Guara
- Comunidor de la Creu Blanca a Coscullano