Expressió de gènere
L'expressió de gènere és el conjunt de característiques d'un individu pel que fa a l'aparença, els interessos i la conducta que tradicionalment s'associen a un gènere en cert context cultural. Aquesta percepció, doncs, està basada en estereotips.
La lectura del gènere es basa principalment en l'aspecte: la roba, la llargària dels cabells i el pentinat, la veu, l'ús de joies, l'actitud, etc.[1][2] Per altra banda, a Occident certs trets del caràcter són vinculats amb la masculinitat, com ara el domini, l'agressivitat i la insensibilitat; mentre que d'altres remeten a la feminitat, com són l'amabilitat i la gentilesa.[2]
L'expressió de gènere pot variar al llarg de la vida.[2] També depèn de la cultura. Per exemple, en funció de la regió, el significat que s'atribueix a les joies, els talons o el maquillatge divergeix. Hi influeix igualment el període històric, com es pot inferir del canvi de valor assignat al color rosa, que actualment a Occident és rebutjat pels hòmens, mentre que abans de la Segona Guerra Mundial els identificava.[2]
Aquesta impressió pot reflectir o no la identitat de gènere de la persona en qüestió.[3][4] El posicionament d'aquells amb una expressió de gènere socialment considerada atípica es pot descriure com a inconformitat de gènere.[5]
Malgrat que l'expressió de gènere està deslligada de l'orientació sexual, sovint s'entén com un tot, cosa que indueix a l'error de generalitzar les dones masculines com a lesbianes i els hòmens femenins com a gais. De fet, la recerca de Stacey Horn va determinar que els adolescents homosexuals que no adopten una expressió de gènere d'acord amb l'esperada pateixen una pitjor acceptació social, que deriva en assetjament i discriminació.[6] D'altra banda, la teoria de la matriu heterosexual de Judith Butler postula que hom tendeix a suposar la sexualitat d'algú per l'expressió de gènere, cosa que per a Lisa Disch respon al fet que les relacions humanes parteixen sempre d'estereotips.[7]
En alguns països, una expressió de gènere dissident pot constituir motiu de pena de mort o de tortura.[5]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ «Sexual Orientation and Gender Identity Definitions» (en anglès americà). HRC. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Erickson-Schroth, Laura. Gender : what everyone needs to know, 2021. ISBN 978-0-19-088005-7. OCLC 1157769024.
- ↑ Summers, Randal W. Social Psychology: How Other People Influence Our Thoughts and Actions [2 volumes]. ABC-CLIO, 2016, p. 232. ISBN 9781610695923.
- ↑ American Psychological Association «Guidelines for Psychological Practice With Transgender and Gender Nonconforming People». American Psychologist, 70, 9, desembre 2015, pàg. 861. DOI: 10.1037/a0039906. PMID: 26653312.
- ↑ 5,0 5,1 «Els drets humans. Formació bàsica de Quality Rights de l'OMS: per a tots els serveis i totes les persones» (PDF). Generalitat de Catalunya, octubre 2022. [Consulta: 11 juny 2023].
- ↑ Horn, Stacey S «Adolescents' Acceptance of Same-Sex Peers Based on Sexual Orientation and Gender Expression». Journal of Youth and Adolescence, 36, 3, pàg. 373–373. DOI: 10.1007/s10964-007-9176-4.
- ↑ Disch, Lisa «Judith Butler and the Politics of the Performative». Political Theory, 27, 4, pàg. 545–559.