Viquipèdia

Expressionisme abstracte

moviment artístic estatunidenc

L'expressionisme abstracte és el primer dels grans moviments artístics de la postguerra,[1] i va assenyalar el desplaçament del “centre neuràlgic” de l'art contemporani de París a Nova York. És considerat el primer moviment artístic, bàsicament pictòric, pròpiament estatunidenc. El crític d'art Clement Greenberg n'és el principal teòric i impulsor.

"Interchange", obra de William DeConing.

Quan el moviment surrealista va arribar a Nova York, poc després del començament de la Guerra, dins dels exiliats s'hi incloïen no només al mateix fundador André Breton, sinó també a alguns dels més famosos pintors surrealistes: Max Ernst, Roberto Matta, Salvador Dalí, André Masson, i Joan Miró, per posar alguns exemples.

Peggy Guggenheim, llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l'obertura de la galeria "Art of This Century" el 1942. Molts dels més importants pintors nord-americans de la dècada dels quaranta exhibirien més tard en aquesta galeria.

Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van començar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans. Els Estats Units foren hospitalaris amb l'art avantguardista dels europeus. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) va haver un actiu grup de dadaistes a Nova York, entre els quals destacaven Marcel Duchamp, Picabia i Man Ray. Tot i així, no van ser aquests, sinó els surrealistes nouvinguts, els que hi van aportar un estímul decisiu.

Característiques generals del moviment modifica

  • Absència de tota relació amb l'objectivitat
  • Rebuig de tot convencionalisme estètic
  • Expressió lliure i subjectiva de l'inconscient
  • Execució totalment espontània
  • Valoració de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu
  • Intensitat del propòsit: el que importa és el procés o l'acte de la pintura
  • Utilització de les grans dimensions
  • Gran llibertat en el color (al principi preferien el blanc i el negre, però més endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d'ànim intensos).
  • Gran varietat de configuracions estructurals. Entre les quals destaquen:
    • Composicions de camp extens, on tota la superfície del llenç queda coberta uniformement mitjançant moltes línies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament pels marges del quadre (Pollock)
    • Composicions de camp color, grans superfícies planes de color sense elements simbòlics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai
    • Composicions gestuals: embolics ondulants i rítmics de traços, empastaments, taques i goteigs sobre fons dominants.
    • Composicions simbòliques: a base de grans pinzellades sobreposats monocroms sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals.

Artistes principals modifica

Alguns artistes destacats d'aquest moviment són Jackson Pollock, Elaine de Kooning, Sam Francis, Willem de Kooning, Mark Rothko, Robert Motherwell, Franz Kline, Helen Frankenthaler, Michael Goldberg, Arshile Gorky, Adolph Gottlieb, Laurent Jiménez-Balaguer i Morris Louis.

Altres artistes modifica

Altres artistes de l'expressionisme abstracte estatunidenc:

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Expressionisme abstracte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Pattan, S. F. (1998) African American Art, Nova York: Oxford University Press

Bibliografia modifica

  • GREENBERG, Clement. Art and Culture, Beacon Press, 1961, (anglès)
  • GREENBERG, Clement. Arte y Cultura. Ed. Gustavo Gilli, Barcelona, 1979, (castellà)
  • Cabañas Bravo, M., «El arte desde 1945. Nueva York: una nueva capital para el arte de vanguardia», en Summa Artis (Antología), XII, Las Vanguardias del Siglo XX, Espasa Calpe, S.A., 2004. ISBN 84-670-1363-X (tomo XII)
  • Carrassat, P. F. R., «Pollock», en Maestros de la pintura, Larousse, Spes Editorial, S.L., Barcelona2005. ISBN 84-8332-597-7
  • Carrassat, P.F.R. y Marcadé, I., Movimientos de la pintura, colección Reconocer el arte, Larousse, Barcelona, 2004 Spes Editorial, S.L. ISBN 84-8332-596-9
  • Laneyrie-Dagen, N., Leer la pintura, colección Reconocer el arte, Larousse, Barcelona, 2005 Spes Editorial, S.L. ISBN 84-8332-598-5
  • Lengerke, Ch. von, «La pintura contemporánea. Tendencias en la pintura desde 1945 hasta nuestros días», en Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 491, ISBN 3-8228-4744-5
  • Ramírez Domínguez, J.A., «Las tendencias artísticas desde 1945», en Historia del Arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • Robbins, D., «Expresionismo Abstracto» y Gardner, E., «Action Painting» en Diccionario Larousse de la pintura, tomo I, Editorial Planeta-De Agostini, S.A., 1987. ISBN 84-395-0649-X.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Expressionisme abstracte
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Expressionisme_abstracte&oldid=32891210»