Fàbrica Armengol-Capdevila
La fàbrica Armengol-Capdevila era un edifici situat als carrers de la Riereta, 10 i de l'Aurora, 13 del Raval de Barcelona, avui desaparegut.
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | Edifici industrial  | ||||
| Característiques | |||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | ||||
| Localització | Riereta, 10 i Aurora, 13 | ||||
| |||||
| Plànol | |||||
 Projecte de reconstrucció de la fàbrica de Miquel Capdevila. Fèlix Ribes i Solà (1851)
| |||||
Història modifica
El 1839, el fabricant de teixits de cotó Miquel Capdevila i Grasses (vegeu casa-fàbrica Miquel Capdevila) va adquirir en emfiteusi un terreny de 48.196 pams quadrats al carrer de la Riereta, afectat per l'obertura del carrer de l'Aurora.[1] L'agost del 1840, va demanar permís per a fer els fonaments a la part meridional,[2] i el novembre del mateix any va presentar el projecte d'una casa-fàbrica, signat pel mestre d'obres Josep Valls i Galí.[3][4] Aquest va renunciar a la direcció de les obres el febrer de l'any següent, essent substituït per Joan Vilà i Geliu.[5]
El 1842, el fabricant Jaume Armengol i Clapés (vegeu casa-fàbrica Miró i Armengol), sota la raó social Jaume Armengol i Cia,[6] va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV,[7][8][9] procedent de la casa Hall, Powell & Scott de Roan:[10][11] «Los señores John Hall Powell y Scott de Rouen (Francia) constructores de maquinas de vapor, segun el sistema de Woolf, tienen la satisfaccion de poner en conocimiento de los señores fabricantes, [...] la maquina de vapor que salida de sus talleres, está ya hace mas de dos meses trabajando en la fábrica de los señores Jaime Armengol y compañía en la calle de la Riereta de esta ciudad, cuya maquina de fuerza de 16 caballos llega á dar una fuerza de 20 caballos, y en 14 y media horas de trabajo gasta solo 10 y un cuarto quintales de carbon, [...]»[12]
.jpg)
El 18 de gener del 1851, un incendi iniciat al veí vapor Capdevila i Mata va destruir per complet la fàbrica, exceptuant la sala de calderes. Aleshores, Miquel Capdevila va presentar una sol·licitud per reconstruir-la segons els plànols de l'arquitecte Fèlix Ribes i Solà.[13] A la seva mort el 1853, la propietat va passar a l'hereu Miquel Capdevila i Vinyals, que no va continuar l'activitat del seu pare i va llogar la fàbrica a diversos industrials.[4]
L'edifici va ser enderrocat el 2011, i el solar fou ocupat el 2014 per veïns del barri, que el convertiren en l'Àgora Juan Andrés Benítez, batejada en homenatge a una víctima de la violència policial l'any anterior (vegeu mort de Juan Andrés Benítez).[14]
Referències modifica
- ↑ AHPB, notari Manuel Lafont, manual 1.227/20, f. 21-23v, 26-1-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 17-8-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 7-11-1840.
- ↑ 4,0 4,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 534.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 26-2-1841.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 382.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 461.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-02-1842, p. 768.
- ↑ Diario de las Sesiones de Cortes del Congreso de los Diputados: Legislatura de 1848 a 1849, 1849, p. 846.
- ↑ Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Planas i Compte, manual 1.236/22, f. 88, 1846.
- ↑ Diario de Barcelona, 30-09-1842, p. 3735.
- ↑ «Miguel Capdevila sol·licita reconstruir la fabrica destruida per un incendi al carrer Riereta, 10». Q127 Foment 574 C. AMCB, 1851.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 535.
Bibliografia modifica
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 533-535. ISBN 9788491562160.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.