Fabián Bielinsky

Fabián Mario Bielinsky (Buenos Aires, 3 de febrer de 1959 – São Paulo, 29 de juny de 2006) va ser un director de cinema nascut a l'Argentina. Va dirigir només dues pel·lícules, Nueve reinas l'any 2000 i El aura el 2005, Va rebutjar reiteradament l'oferta de fer una nova versió de Nueve reinas per al mercat estatunidenc. Va morir primerencament, d'un infart mentre dormia en São Paulo, on havia viatjat per a realitzar una selecció de repartiment per a un anunci.

Fabián Bielinsky

Biografia
Naixement	3 febrer 1959 Buenos Aires (Argentina)
Mort	28 juny 2006 (47 anys) São Paulo (Brasil)
Causa de mort	Causes naturals  (Infart de miocardi )
Sepultura	Cementerio Jardín de Paz (en)
Dades personals
Formació	Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica Colegio Nacional de Buenos Aires
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1972  –  2006

Biografia

Carrera artística

Bielinsky va començar la seva activitat en cinema en 1972, quan es va incorporar al grup de cinema del Col·legi Nacional de Buenos Aires; amb ells rodaria el seu primer curtmetratge, una adaptació realitzada en Súper 8 del conte Continuidad de los parques de Julio Cortázar. Acabada la seva educació secundària, va cursar estudis superiors a l'Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (ENERC) de Buenos Aires (en aquesta època anomenada CERC). Els conclouria en 1983, presentant com a obra de grau una altra adaptació, aquesta vegada de La espera, de Jorge Luis Borges. La polida factura del curtmetratge, protagonitzat per Héctor Bidonde i Guillermo Battaglia, va induir al seu director, el cèlebre crític Roland, a proposar-li enviar una còpia al Festival Internacional de Cinema de Canes. Encara que no va arribar a concursar allí, guanyaria el primer premi del Festival d'Osca i s'exhibiria repetidament en nombrosos festivals.

Publicitat i televisió

En els anys següents no prosseguiria la seva carrera com a realitzador de ficció; va compaginar una nodrida carrera en publicitat amb la assistència de direcció, treballant al costat de Miguel Pérez (La República perdida II, 1986), Carlos Sorín (La eterna sonrisa de New Jersey, 1989), Marco Bechis (Alambrado, 1991), Eliseo Subiela (No te mueras sin decirme adónde vas, 1995), Mario Levin (Sotto voce, 1996), Daniel Barone (Cohen vs. Rosi, 1998), i Alejandro Azzano (El secreto de los Andes, 1999). També va escriure el guió de la pel·lícula de 1998 La sonámbula, recuerdos del futuro, que dirigiria Fernando Spiner.

Cinema

En el 1999 finalment va obtenir finançament per a un guió que acaronava feia temps en guanyar un concurs. L'obra, que s'estrenaria a l'agost del 2000 amb el títol de Nueve reinas, desenvolupava un relat policial ambientat en el submón dels estafadors professionals, desplegant successives voltes de rosca en un estil reminiscent potser del de David Mamet, però molt diferent al del cinema argentí precedent o contemporani. Els embolics i creus entre estafadors van seduir als jurats de nombrosos festivals; la pel·lícula va collir premis a Portland, Oslo, Lleida, Lima, Porto, Cognac, Rio de Janeiro, Bogotà, Biarritz i els British Independent Film Awards, a més de set Premis Cóndor de Plata de l'Associació Argentina de Crítics Cinematogràfics, i tant Bielinsky com Ricardo Darín, en el paper protagonista, van ser calorosament aplaudits per la crítica. Diverses productores de Hollywood, entre elles Sony, Fox i Universal li van oferir refer-la en anglès, al que es va negar, adduint que no voldria que les dues primeres pel·lícules que faci fossin la mateixa; és com no avançar. Finalment va vendre el guió a Warner Bros., que amb producció de Steven Soderbergh la va realitzar en 2004 com Criminal, protagonitzada per John C. Reilly i Diego Luna.

Aleshores ja tenia guió per al seu segon llargmetratge, també protagonitzat per Darín. El aura es va rodar en 2004; el guió, més ajustat que el precedent, desenvolupava els temes clàssics del film noir seguint a un taxidermista amb gran memòria espacial, ple d'obsessions morboses. Sense l'humor i la ironia de Nou reines, no va comptar amb l'èxit de taquilla de la seva predecessora, però va fascinar als crítics; el famós Jonathan Holland va escriure una ressenya plena d'elogis per a Variety, i finalment va obtenir sis Còndor de Plata. Els va recollir el 26 de juny de 2006, just abans de viatjar al Brasil per a rodar un espot publicitari.

Mort

Va morir d'un infart mentre dormia, als 47 anys d'edat. Bielinsky va morir "d'un infart agut de miocardi", segons va informar el seu amic Octavio Nadal. Triat per la família com portaveu per a descartar altres versions que van circular el dia de la seva mort. Nadal va declarar a una ràdio que Bielinsky va morir d'un "infart agut de miocardi" en un hotel de la ciutat brasilera de São Paulo, i va aclarir que el realitzador sofria problemes d'hipertensió arterial.

Homenatges

En 2011 va obtenir el Premi Konex Post mortem com un dels 5 millors directors de cinema de la dècada a l'Argentina.

Col·laboradors recurrents

Actors	Nueve reinas (2000)	El aura (2005)
Ricardo Darín	✘	✘
Alejandro Awada	✘	✘
Claudio Rissi	✘	✘

Filmografia

Cinema
Any	Pel·lícula	Paper	Notes
1980	El péndulo	Director	Curtmetratge
1983	La espera
1986	La República perdida II	Assistent de director	Documental
1989	Eversmile, New Jersey
1990	Alambrado
1995	No te mueras sin decirme adónde vas
1996	Sotto voce
1998	Cohen vs. Rosi
	La sonámbula, recuerdos del futuro	Guionista
1999	El secreto de los Andes	Assistent de director
2000	Nueve reinas	Director i guionista
2004	Criminal	Basada en la seva història	Versió estatunidenca de Nueve reinas.
2005	El aura	Director i guionista

Premis i nominacions

Premis Cóndor de Plata

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat	Ref.
2001	Millor pel·lícula	Nueve reinas	Guanyador
	Millor opera prima		Nominat
	Millor director		Guanyador
	Millor guió original		Guanyador
2006	Millor pel·lícula	El aura	Guanyador
	Millor director		Guanyador
	Millor guió original		Guanyador