Falerone

un municipi Italià

Falerone és un comune (municipi) de la província de Fermo, a la regió italiana de les Marques, al sud-est d'Urbisaglia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaFalerone
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 06′ 28″ N, 13° 28′ 24″ E / 43.1077°N,13.4733°E / 43.1077; 13.4733
EstatItàlia
RegióMarques
Provínciaprovíncia de Fermo Modifica el valor a Wikidata
CapitalFalerone Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.124 (2023) Modifica el valor a Wikidata (126,94 hab./km²)
Geografia
Superfície24,61 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud432 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal63837 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0734 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT109005 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaD477 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.falerone.fm.it… Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

De l'antiga ciutat (anomenada Falerio) no se sap gairebé res, excepte per les inscripcions. Per les restes dels seus edificis, sembla que va ser un centre d'una certa importància al Picè.

Probablement va ser fundada com a colònia per Cèsar August després de la seva victòria a Actium. En temps de Domicià va sorgir una qüestió entre els habitants de Falerio i Firmum sobre les terres que havien estat retirades del territori d'aquest darrer (que va ser recolonitzat pels triumvirs) i, encara que no es van distribuir als nous pobladors, no havien estat retornades a la gent de Firmum. L'emperador, per un rescripte, del qual es va trobar una còpia en bronze a Falerio, va decidir a favor de la gent de Falerio, permetent que els ocupants d'aquesta terra romanguessin com a propietaris.[1]

A l'antiguitat tardana la ciutat va decaure, i a l'edat mitjana va seguir la història dels senyorius locals.

Principals llocs d'interès modifica

Importants restes d'un teatre de formigó revestit amb maó, erigit, segons una inscripció, l'any 43 aC, i de 49 metres de diàmetre. Es van excavar el 1838 i encara són visibles. També existeix un amfiteatre, no gaire ben conservat. Entre els dos hi ha un dipòsit d'aigua (anomenat Bagno della Regina) connectat amb restes de banys.[1]

Referències modifica