Fantasia per arpa, Saint Saëns
| L'article o secció necessita millores de format. |
La Fantasia per Arpa op.95 és una obra d'estil romàntic escrita el gener de 1893 per Camille Saint-Saëns. És l'única peça per solista que va compondre exclusivament per aquest instrument. Va decidir compondre-la per arpa perquè pensava que aquest era l'únic instrument capaç de donar-li a la peça la simplicitat i l'encant que ell volia.
| Títol original | Fantaisie pour harpe  |
|---|---|
| Forma musical | fantasia |
| Compositor | Camille Saint-Saëns |
| Opus | 95 |
| Intèrpret | Alphonse Hasselmans |
| Instrumentació | arpa |
| Estrena | |
| Estrena | 6 maig 1893 |
L'obra està dedicada a la Vicomtessa de Ségur-Lamoignon, també coneguda com a Rosita d'Argüelles. Ella era la nora de la Comtessa de Ségur, escriptora de contes per a nens i violinista. Saint-Saëns, a més a més, li va dedicar també la melodia “Si vous n'avez rien à me dire” (si tu no tens res a dir-me).[1]
L'obra va ser estrenada per Alphonse Hasselmans, mestre de grans arpiestes com Marcel Tournier, Carlos Salzedo i Marcel Grandjany, el 6 de maig de 1893, el mateix any de composició, a la sala “La Trompette”, a Paris.
Va ser publicada per l'editorial Durand, a París, el juny de 1893, un mes després de ser estrenada per Hasselmans.[1]
És una de les grans peces del repertori arpístic actual, així com també una molt bona obra per treballar l'expressivitat de les frases i els contrastos entre les diferents seccions que presenta l'obra.
Estil modifica
Saint-Saëns va viure durant el romanticisme i, per tant, les seves obres tenen les característiques pròpies d'aquest estil.
El romanticisme musical comprèn gairebé tot el segle XIX.
Es caracteritza per la seva imaginació, extravagància i fantasia en contraposició a la racionalitat i equilibri del classicisme. Els músics s'interessen pels temes misteriosos, exòtics, orientals i relacionats amb el passat.[2] Les melodies ja no són tan simètriques com en el classicisme, i busquen majors contrastos per donar la màxima expressivitat. Això permet fer obres llargues i curtes, així com obres per grans orquestres i obres per solistes. Les dinàmiques són molt variades per transmetre diferents estats d'ànim. El rang de textures també s'eixampla, s'acumulen melodies i acompanyaments simultanis. La música instrumental mica en mica es va imposant a la música vocal i la seva forma predilecta és la simfonia. L'harmonia evoluciona i les obres es van fent més cromàtiques. Les formacions musicals es van adaptant a les exigències sonores de les obres i, per tant, les orquestres s'engrandeixen i apareixen nous instruments.[3]
A França, lloc on vivia Saint-Saëns, el romanticisme va canviar els rols dels músics dins l'estructura social. Després de la Revolució Francesa (1789), la burgesia pren importància i el paper social de la música canvia. Apareixen els primers concerts públics i els músics es converteixen en professionals lliures que viuen del seu art.
Estructura modifica
La Fantasia és una forma musical lliure que es caracteritza pel seu caràcter improvisatori i imaginatiu. No té una estructura tan marcada com altres formes (sonata, fuga…), cosa que permet al compositor donar major expressivitat a la peça sense haver de cenyir-se a unes normes concretes. Igualment, això no significa que la fantasia no tingui cap estructura i que no estigui subjecta a cap mena de norma, no és una negació de la “forma musical”. Es podria considerar com una nova forma musical, o bé com una derivació de la forma sonata. Totes aquestes característiques expliquen que la fantasia fos una forma altament utilitzada durant el romanticisme, on els compositors buscaven molta expressivitat i sentiment en les seves obres.[3]
A finals del segle XIX, la fantasia pren un nou camí i neix la fantasia d'òpera, nom que se'ls dona a aquelles peces procedents de diferents temes d'òpera. Cal aclarir que la Fantasia per arpa de Saint-Saëns no és una fantasia d'òpera, sinó una fantasia “clàssica”.
Context històric modifica
Saint-Saëns va compondre la Fantasia per arpa a la ciutat d'Alger,[1] capital d'Algèria, ciutat molt freqüentada per ell en l'última etapa de la seva vida.
Des de 1830 fins al 1962, Algèria va estar colonitzada pels francesos. Aquests van dividir el territori en tres parts: Alger, Orà i Constantina. Saint-Saëns va viatjar a Alger en vàries ocasions i s'hi va establir durant alguns períodes.
Els musulmans van protagonitzar vàries rebel·lions contra l'ocupació francesa, però cap va donar el resultat esperat fins a la Guerra de la Independència d'Algèria el 1962.
Com a repressió, molts algerians van perdre les seves terres, els líders tradicionalistes van ser eliminats i el sistema educatiu tradicional va passar a ser el francès.
El 1865, Napoleó III va permetre als ciutadans algerians ser ciutadans francesos de ple dret, però pocs s'hi van adherir, ja que això significava deixar de ser regits per la llei sharia i era considerat apodastia.
No obstant el descontentament de la població, els últims anys del segle XIX van ser una època d'expansió econòmica i millores del sistema de salut.
Anant més concretament a la ciutat on s'allotjava Saint-Saëns, Alger és la capital d'Algèria. Està situada al litoral del Mediterrani i és el principal port de Magreb.
La ciutat ha estat colonitzada diversos cops, d'acord amb el que s'ha vist a la història d'Algèria, i això ha fet que hagi format part de diferents imperis al llarg de la història. Va començar com una base pels berebers del desert. Posteriorment, va formar part de l'imperi romà i l'imperi bizantí. A partir del segle X es converteix en un dels ports més importants del nord d'Àfrica, cosa que la porta a un desenvolupament notable. Segles després la ciutat va ser conquistada pels espanyols, l'imperi otomà i els francesos. Durant l'ocupació francesa, que va durar més de 150 anys, la ciutat es va desenvolupar novament, i hi va haver un augment de l'economia i millora de la salut. Finalment, el 1962 Algèria va aconseguir la independència
Al segle XIX va evolucionar cap a una ciutat mixta oriental i occidental, cosa que va atraure molts artistes, entre ells Saint-Saëns.
Alger és una ciutat de gran bellesa que combina elements orientals i occidentals. Molts dels seus paisatges van inspirar obres de Saint-Saëns, qui afirmava que aquesta era una de les seves ciutats preferides.
Per altra banda, a França, que és on estava establert oficialment Saint-Saëns (Dieppe, Normandia), venia d'un període històric inestable. Durant els últims 60 anys, la restauració de la monarquia borbònica havia tornat a l'absolutisme. No és fins a la Tercera República (1871) que França experimenta un gran auge econòmic, social i industrial. La societat es modernitza.[4]
Publicació modifica
Saint-Saëns va compondre aquesta peça per una arpista que coneixia personalment, la Vicomtessa de Ségur-Lamoignon.
El 9 de gener de 1893 va acabar de compondre la peça completa, però no es va publicar fins mesos després. El 17 de gener va escriure a la seva editorial dient que enviaria la peça més tard de lo previst perquè primer l'havia d'assajar amb el piano, ja que allà no era (Alger) no hi havia cap arpista ni cap arpa.
Un mes més tard, el 6 de febrer, Saint-Saëns va tornar a escriure a l'editorial perquè es posessin en contacte amb la Comtessa de Ségur i li diguéssin que havia composat una peça per arpa per la seva filla. A més, va demanar que li donguéssin totes les indicacions necessàries per la dedicació de l'obra. En la mateixa carta deia que havia enviat la peça a Hasselmans perquè la revisés i hi fés els canvis necessaris. Va recalcar que era una obra escrita específicament per arpa, i no per piano, ja que "la dificultat que presentava a l'hora de fer acords cromàtics i modulacions no s'entendria amb el paino."
El 2 de maig, poc després que la Vicomptessa sabés que Saint-Saëns estava composant una peça per alla, aquesta va escriure-li per donar-li les gràcies i demanar-li que l'anés a veure per poder-li agraïr el seu treball en persona.
El 2 de juny, Saint-Saëns finalment va enviar obra a la seva editorial, i va comentar que s'havia quedat molt sorprès al veure que Hasselmans no hi havia fet cap canvi. L'editorial va publicar la peça aquell mateix mes.[1]
Trascendència modifica
La fantasia per arpa és, des de la seva estrena, una de les peces més presents dins el repertori de molts arpistes professionals.
Va ser estrenada per Hasselmans, el mateix arpista que l'havia revisat anteriorment, el 6 de maig de 1893 a la “Sala Trompette” de París.
Després de l'estrena, les intervencions més importants d'aquesta peça al llarg de la història han estat les següents:
El 22 de juny del mateix any, just després de la seva estrena, va esdevenir peça de concurs del Conservatori de París, i la van interpretar sis arpistes.
El gener de 1894 va ser interpretada al “People's Concert” per l'Orquestra de Chicago dirigida per Theodore Thomas i amb Edmund Schuëcker com a solista.
El 6 de febrer de 1896 a Salle Pleyel, per Marie Tassu-Spencer.
El 26 de març de 1898 a la “Sala Trompette” (on s'havia estrenat), altre cop va ser interpretada per Tassu-Spencer.
El 20 de juliol de 1899 va tornar a ser peça de concurs per 4 arpistes al Conservatori de París.
El 30 de març de 1909 als Concerts Gane a l'Sporting Club a Monaco, va ser interpretada per Carlos Salzedo.
El 26 de gener de 1911 va ser tocada per l'arpista del teatre d'Algèria.
El 2 de febrer de 1911, també a Algèria, la va tocar l'arpista Madame Lallement.
El 17 de desembre de 1911 a la sala Jeanne d'Arc, a Saint-Ouen, va ser interpretada per Marguerite Archard-Prothin, arpista dels Concerts-Colonne.
El 22 de novembre de 1917 Henriette Renié la va tocar al Festival Instrumental Saint-Saëns a la sala Gaveau.
També ha estat una obra molt present en recitals i gravacions d'arpistes destacats com Lily Laskine, C. Salcedo, Henriette Renié.[1]
A més a més de totes aquestes actuacions fetes poc després de la seva publicació, aquesta peça continua sent interpretada per molts arpistes professionals avui dia. És present a molts concursos d'arpa i en diverses ocasions és demanada per obtenir plaça a orquestres professionals.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ratner, Sabina Teller. Camille Saint-Saëns, 1835-1921: un catálogo temático de sus obras completas: Un catálogo temático de sus obras completas.Volumen 2: Las obras dramáticas.. Prensa de la Universidad de Oxford., 23-02-2012. ISBN 978-0198163213.
- ↑ «Arnold Hauser. Un análisis metodológico de “Impresionismo” extraído de su Historia Social de la Literatura y el Arte». Revista Eviterna, 3, 01-03-2018. DOI: 10.24310/eviternare.v0i3.8176. ISSN: 2530-6014.
- ↑ 3,0 3,1 González Lapuente, Alberto. Diccionario de la música.. Alianza Editorial, 11-07-2003, p. 536. ISBN 9788420655772.
- ↑ «Edad Contemporanea de Francia» (en castellà). [Consulta: 20 maig 2024].
Bibliografia modifica
- Gallois, J. (2004). Charles-Camille Saint-Saëns. Edicions Mardaga.
- Hauser, A. (1999). Historia Social de La Literatura y El Arte 2. Debate.
- Höweler, C. (2004). Enciclopedia de la música: guía del melómano y del discófilo. 3a edició
- Jacobs, A., & Pérez Gutiérrez, M. (1995). Diccionario de La Música y Los Músicos III . Edicions Istmo.
- Lapuente, AG (2003). Diccionario de la música. ALIANZA Editorial
- Ratner, ST (2012). Camille Saint-Saëns, 1835-1921: un catálogo temático de sus obras completas: Un catálogo temático de sus obras completas.Volumen 2: Las obras dramáticas. Prensa de la Universidad de Oxford.
- Roland De, C. (1982). Diccionari de la música / Roland de Candé; traducció d'Hermínia Grau de Duran. Edicions Barcelona, 62.
Enllaços externs modifica
- Alphonse Hasselmans (s/f). Epdlp.com
- Blog-francia.com
- Charles Camille Saint-Saëns (s/f). Biografiasyvidas.com