Fat Old Sun

cançó de Pink Floyd

«Fat Old Sun» és la quarta tercera cançó de l'àlbum Atom Heart Mother del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd.[1][2] Aquest tema es va tocar en directe en els concerts des del 16 de juny de 1970, és a dir, quatre mesos abans de la sortida oficial del disc, així com posteriorment a la sortida de l'àlbum. En directe interpretaven una versió ampliada de la peça que podia durar fins a 15 minuts.

Infotaula obra musicalFat Old Sun
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretPink Floyd Modifica el valor a Wikidata
CompositorDavid Gilmour Modifica el valor a Wikidata
Lletra deDavid Gilmour Modifica el valor a Wikidata
Gravat aAbbey Road Studios Modifica el valor a Wikidata (agost 1970) Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació2 octubre 1970 (UK)
10 octubre 1970 (USA) Modifica el valor a Wikidata
Gènerefolk psicodèlic, rock psicodèlic, folk progressiu i rock progressiu Modifica el valor a Wikidata
Durada05:23 Modifica el valor a Wikidata
Companyia discogràficaColumbia Records
EMI
Harvest Records Modifica el valor a Wikidata
Atom Heart Mother Modifica el valor a Wikidata
Atom Heart Mother
Summer '68
(1970)
Musicbrainz: 12e32348-8a9d-3e8c-923a-35638f4cb297 Modifica el valor a Wikidata

Composició modifica

El tema fou escrit i compost per David Gilmour que hi toca tots els instruments excepte els piano.[1][2]

Directe modifica

«Fat Old Sun» va ser interpretada en viu per Pink Floyd entre els anys 1970 i 1971. A l'escenari, la cançó es transformava d'una balada popular en una interpretació més lliure i estesa d'una peça de rock progressiu, partint d'una obertura amb un solo de rock blues després de l'última tornada. La versió lliure estesa es donava normalment en forma lliure de tambors, solos d'orgue i progressions d'acords revisades d'acord amb la línia vocal de "Sing to me".

Més recentment, va ser adoptada per David Gilmour i interpretada acusticament en els anys 2001 i 2002 en els espectacles de David Gilmour in Concert, meny el solo de guitarra elèctrica. Quan el mànager dels Pinkf Floyd, Steve O'Rourke, va morir el 2003, Richard Wright i Nick Mason van tocar «Fat Old Sun» i «The Great Gig in the Sky» en el funeral d'O'Rourke.[3] Al principi de la gira de Gilmour per a promocionar el disc de 2006 On an Island, la cançó va tornar al repertori. Aquesta encarnació es componia de les lletres seguides per la repetició per part dels cantants corals de la tornada "sing to me", a continuació una versió blues del solo de guitarra més proper a la longitud de la versió de l'àlbum (la interpretació l'any 2006 durava al voltant set minuts). Una actuació al Royal Albert Hall està enregistrat en un DVD de Gilmour, Remember That Night. També apareix en l'àlbum en viu de Gilmour Live in Gdańsk.

Crèdits modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Strong, Martin C. Canongate Books. The Great Rock Discography (en anglès). 7a, 2004, p. 1177. ISBN 1-84195-551-5. 
  2. 2,0 2,1 Mabbett, Andy. The Complete Guide to the Music of Pink Floyd (en anglès). Londres: Omnibus Press, 1995. ISBN 0-7119-4301-X. 
  3. Manning, Toby. «Which One's Pink?». A: The Rough Guide to Pink Floyd. 1st. Londres: Rough Guides, 2006, p. 147. ISBN 1-84353-575-0. 
  4. Fitch, Vernon. The Pink Floyd Encyclopedia (3rd edition), 2005. Collector's Guide Publishing, Inc., p. 101. ISBN 1-894959-24-8. 

Enllaços externs modifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Fat Old Sun