Fedó, en llatí Phaedon, en grec antic Φαίδων fou un filòsof grec nadiu d'Elis, de família noble. Fou fet presoner a la seva joventut (a la guerra entre Esparta i Elis vers el 401 aC o 400 aC) i va ser comprat per un comerciant d'esclaus atenenc que el volia com amant, ja que era un jove de notable bellesa. Es va escapar quan va poder i es va posar a servir a Sòcrates al que havia conegut, i un amic d'Alcibíades i de Critó finalment va pagar el seu rescat. Aquest amic fou probablement Cebes, que va instruir al jove en filosofia.

Infotaula de personaFedó d'Elis
Nom original(grc) Φαίδων Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle V aC Modifica el valor a Wikidata
Elis (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
MovimentEretrian school (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsSòcrates Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMenedem d'Erètria Modifica el valor a Wikidata
Influències

Se suposa per un diàleg que porta el seu nom, que Fedó era present a la mort de Sòcrates i encara era bastant jove, ja que portava el cabell llarg, que segons el costum al Peloponès es tallava als 18 anys. També es va fer amic de Plató.

Després de la mort de Sòcrates va viure un temps a Atenes i després va tornar a Elis on va fundar una escola de filosofia en la que va tenir entre altres deixebles a Mosc i Anquípil; al capdavant de l'escola el va succeir Pleistà després del qual l'escola eleàtica es va unir a Menèdem d'Erètria i a Asclepíades de Flios, que s'havien apartat de l'escola d'Estilpó. Va fundar l'escola anomenada primer de l'Èlide, i després dels eretris, ja que es va traslladar a Erètria.

Com que no s'han conservat els seus escrits no s'ha determinat com era la seva filosofia, però va tenir una certa incidència al seu temps.

Diògenes Laerci esmenta algunes obres seves, però són dubtoses:

  • Νικίας
  • Μήδιος
  • Αντίμαχος ἢπρεσβίται
  • Σκυθικοὶ λόγοι[1]

El Suides esmenta:

  • Σιμμίας
  • Αλκιβιάδης
  • Κριτόλαος[2]

Referències modifica

  1. Diògenes Laerci. περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres) II, 105
  2. Suides. Φαίδων