Federació Internacional d'Orientació

Federació Internacional d'Orientació, en anglès International Orienteering Federation (IOF), és una confederació internacional d'organitzacions nacionals de l'esport d'orientació i el seu òrgan de govern internacional. La IOF va ser fundada el 1961 i reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional el 1977. La IOF té 78 federacions membres a tots els continents, i és membre d'ARISF, IWGA, IMGA i GAISF. Les seves principals activitats són organitzades a través de comissions que es preocupen d'alguns aspectes del desenvolupament de l'esport a escala mundial. La IOF patrocina diverses competicions internacionals, inclòs el Campionat Mundial de l'Esport d'Orientació. La seva oficina central es troba a Hèlsinki, Finlàndia. El seu primer president va ser Eric Tobe, orientador que va guanyar un campionat de relleus de districte organitzat a Uppsala. La missió de la IOF és la de "difondre l'esport d'orientació, promoure el seu desenvolupament, i crear i mantenir un calendari d'esdeveniments atractiu a nivell mundial". El seu objectiu és que l'orientació sigui un esport realment global i inclòs en els Jocs Olímpics i els Jocs Paralímpics.[1][2][3]

Infotaula d'organitzacióFederació Internacional d'Orientació
Dades
Tipusorganització esportiva internacional
associació d'orientació Modifica el valor a Wikidata
Creació21 maig 1961
Activitat
Esportorientació per senders
cursa d'orientació en BTT
esquí d'orientació
cursa d'orientació (1961–) Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitTerra i mundial Modifica el valor a Wikidata
Membre deAssociació Global de les Federacions Esportives Internacionals
Associació de Federacions Esportives Internacionals Reconegudes pel COI Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Lloc weborienteering.org Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Referències modifica

  1. «International Orienteering Federation (GAISF)». Global Association of International Sports Federations. [Consulta: 21 febrer 2020].
  2. «A brief history of orienteering around the world». Dandenong Ranges Orienteering Club. Arxivat de l'original el 8 de gener 2006. [Consulta: 21 febrer 2020].
  3. «Els esports d'orientació: saber on ets i cap on vas». EbreActiu.cat, 04-03-2016 [Consulta: 21 febrer 2020].

Enllaços externs modifica