Federico Corriente Córdoba
Federico Corriente Córdoba (Granada, 14 de novembre de 1940 - Saragossa, 16 de juny de 2020)[1] fou un semitista, doctor en Filologia semítica per la Universidad Complutense de Madrid.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 novembre 1940  Granada (Espanya) |
| Mort | 16 juny 2020 (79 anys) Saragossa (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Llengües semítiques i estudis àrabs |
| Ocupació | professor d'universitat, traductor, historiador, arabista |
| Activitat | 1962 – 2020 |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid Universitat de Saragossa |
| Membre de | Reial Acadèmia Espanyola (2018–) |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Federico Corriente Basús |
Premis | |
Trajectòria modifica
Va exercir la docència de llengües semítiques, en particular de l'àrab, i de dialectologia i literatura àrab a diverses universitats de països àrabs, americanes (EUA) i de l'estat espanyol. Va ser director del Centre Cultural Espanyol del Caire (1962-65); professor d'espanyol, de lingüística semítica i hebreu a la Universitat Muhammad V de Rabat (1965-68); professor de lingüística àrab a la Universitat Dropsie de Filadelfia (EUA) (1968-70); investigador científic en filologia semítica a l'Instituto Arias Montano del C.S.I.C. i catedràtic d'estudis àrab i islàmics a la Universitat de Saragossa (1976-86 i a partir de 1991) i de la mateixa disciplina a la Complutense de Madrid (1986-91).
Fou membre de l'Acadèmia de la Llengua Àrab d'El Caire. El 1995 obtingué el premi del Ministeri de Cultura de la República Àrab d'Egipte a la millor edició de textos àrabs per l'edició del Diwan d'Ibn Quzman.[2] El 2014 fou nomenat doctor honoris causa per la Universidad de La Laguna.[3]
L'abril de 2017 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola, per ocupar el silló K, succeint Ana María Matute.[4]
Obres modifica
Entre les seves obres en el camp de la docència destaca el Diccionario español-árabe (Madrid: IHAC, 1970), amb nombroses reimpressions entre les quals destaca la d'El Caire (Maktab, Uzirs, 1996) o la de Barcelona (Herder, 1991), actualitzat amb la col·laboració d'Ignacio Ferrando; el Diccionario de arabismos, el Nuevo diccionario español-árabe, el Diccionario avanzado árabe i la Introducción a la gramática y textos árabes. En el terreny de la investigació s'ha de destacar A grammatical Sketch of the Spanish-Arabic dialect bundley la Gramática, métrica y texto del cancionero hispanoárabe de Abán Quzmán. La seva obra inclou també traduccions de literatura àrab antiga, medieval i contemporània, treballs de filologia semítica, literatura apòcrifa etiòpica i temes de dialectologia àrab, especialment andalusí, amb la seva relació amb les llengües romàniques peninsulars. Cal destacar El cancionero hispanoárabe de Ibn Quzman Madrid, ed. Nacional, 1984 (segona edició a Hiperión, 1989 i tercera, corregida i completada el 1996; Árabe andalusí y lenguas romances Madrid, M.A.P.F.R.E., 1992; Introducción a la gramática comparada del semítico meridional Madrid, C.S.I.C., 1996; A dictionary of Andalusi Arabic, Leiden, Brill, 1977; y Poesía dialectal árabe y romance en Alandalús, Madrid, Gredos, 1998.[2]
Referències modifica
- ↑ Web de la Real Academia Española, notícia de la defunció.
- ↑ 2,0 2,1 http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=4310 Gran Enciclopedia Aragonesa
- ↑ Notícia a la web de la Universitat de Zaragoza
- ↑ Notícia a El País, Notícia a la web de la RAE
Enllaços externs modifica
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ana María Matute Ausejo |
 Reial Acadèmia Espanyola Cadira K 2017 |
Succeït per: ' |