Federico Escario García
Federico Escario García (25 de setembre de 1854 - 1 de febrer de 1913) fou un militar i polític espanyol, fill del general de brigada Luis Escario y Molina, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 setembre 1854  |
| Mort | 1r febrer 1913 (58 anys) |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 26 abril 1907 – 14 abril 1910 ← Alejandro Saint Aubin Bonnefon – Alejandro Saint Aubin Bonnefon → Circumscripció electoral: Villena | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Militar |
| Partit | Partit Conservador |
Biografia modifica
Participà activament en la tercera guerra carlina, on fou ferit greument a Puente la Reina (1873), pel que fou ascendit a tinent, i participà en els combats de Lácar i Lorca (3 de febrer de 1875) i en el setge de Bilbao.[1] Ascendit a comandant, en recuperar-se de les ferides fou destinat a Matanzas (Cuba) en 1895.
Lluità a la guerra hispano-estatunidenca com a coronel del Regiment Isabel la Católica núm 75 a la zona entre Manzanillo i Santiago de Cuba sota les ordres de Valerià Weyler i Nicolau i Arsenio Martínez-Campos Antón, amb els quals arribà a general de brigada.[2]
El 1900 fou nomenat governador militar de la província d'Alacant i a les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat pel districte de Villena del Partit Conservador.[3][4] Es casà amb Rafaela Pasqual de Bonanza y Pasqual de Bonanza.
Referències modifica
- ↑ Federico Escario García a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
- ↑ Spencer C. Tucker. The Encyclopedia of the Spanish-American and Philippine-American Wars, Volum 1. ABC-CLIO LLC, 2009, p.207.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Javier Paniagua Fuentes y J.A. Piqueras. Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. València: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.189. ISBN 9788495484802.