Feliços somnis
pel·lícula de 2016 dirigida per Marco Bellocchio
Feliços somnis (títol original en italià, Fai bei sogni) és una pel·lícula italiana dirigida per Marco Bellocchio, estrenada el 2016. S'ha doblat i subtitulat al català.[1][2]
Fai bei sogni | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Marco Bellocchio |
Protagonistes | |
Dissenyador de producció | Marco Dentici |
Guió | Marco Bellocchio |
Música | Carlo Crivelli |
Fotografia | Daniele Ciprì |
Muntatge | Francesca Calvelli |
Distribuïdor | 01 Distribution i Cirko Film |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia i França |
Estrena | 2016 |
Durada | 134 min |
Idioma original | italià |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | drama |
Lloc de la narració | Torí |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Argument modifica
Es tracta de l'adaptació d'un relat autobiogràfic que conta 30 anys de la vida de Massimo Gramellini. Després de la mort de la seva mare sobrevinguda quan tenia 9 anys, les seves amistats infantils, esdevé periodista esportiu, després reporter de guerra. Fins als 40 anys, busca comprendre perquè i com la seva mare ha desaparegut. Persuadit de no poder estimar per haver estimat massa la seva mare, acaba per trobar una vida sentimental equilibrada descobrint la veritat i donant-li un sentit inesperat.[3]
Repartiment modifica
- Bérénice Bejo: Elisa
- Valerio Mastandrea: Massimo
- Guido Caprino: el pare de Massimo
- Barbara Ronchi: la mare de Massimo
- Emmanuelle Devos
- Fabrizio Gifuni
- Roberto Herlitzka
- Miriam Leone
Al voltant de la pel·lícula modifica
- El film presenta diverses referències cinematogràfiques explicites, sobretot amb la utilització recurrent d'escenes de Belphégor o el Fantasma del Louvre i un extracte de l'escena de la piscina de la Féline. Així com una referència al film Nosferatu el vampir.
- Premis 2016: Premis David di Donatello: 10 nominacions inclosa millor pel·lícula i director 2016: Festival de Gijón: Secció oficial llargmetratges a concurs
- Crítica
- "No és un exercici cinèfil (...) Bellocchio sempre s'ha rebel·lat contra els ordres institucionals, inclosa la família. Però el seu estil (...) és ara (...) més contingut i fabulador. (...) Puntuació: ★★★★ (sobre 5)"[4]
- "Bellocchio parteix de l'íntim, del privat, per conquistar un discurs d'una escala còsmica. (...) trenca sistemàticament amb la lògica del relat clàssic per lliurar-se a un lirisme abrasador"[5]
- "Bellocchio presenta un retorn agradable i que es deixa veure fàcilment a alguns dels temes clau que han freqüentat en els seus 50 anys de carrera cinematogràfica."[6]
Referències modifica
- ↑ «Feliços somnis». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Feliços somnis a la Base de dades de cinema en català
- ↑ «'Sweet Dreams' ('Fai bei sogni'): Cannes Review». Variety.
- ↑ Casas, Quim «Felices sueños': la família i la fantasía». El Periódico.
- ↑ Yáñez, Manu «La sublim melancolia de Bellocchio il·lumina Canes». Fotogramas.
- ↑ Young, Deborah «Sweet Dreams». The Hollywood Reporter.