Felip I de Parma

aristòcrata espanyol

Felip I de Parma o Felip de Borbó i Farnese (Madrid, Regne d'Espanya, 1720 - Alessandria, Ducat de Parma, 1765) nascut infant d'Espanya fou el Duc de Parma, Piacenza i Guastalla entre 1748 i 1765. Fou el fundador de la casa de Borbó-Parma en ésser el primer duc borbònic de Parma.

Infotaula de personaFelip I de Parma

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 març 1720 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1765 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Alessandria (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Santa Maria de la Steccata Modifica el valor a Wikidata
Duke of Parma (en) Tradueix
1748 – 1765
← Maria Teresa I d'ÀustriaFerran I de Parma → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfant d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet de França (1739–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIsabel de Borbó-Parma, Ferran I de Parma, Maria Lluïsa de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
ParesFelip V d'Espanya Modifica el valor a Wikidata  i Isabel Farnese Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Antònia de Borbó, Maria Anna Victòria de Borbó, Maria Teresa Rafaela de Borbó, Lluís de Borbó i Farnese, Carles III d'Espanya i Francesc de Borbó i Farnese Modifica el valor a Wikidata
ParentsLluís I d'Espanya (germà consanguini)
Felip Lluís de Borbó (germà consanguini)
Felip Pere de Borbó (germà consanguini)
Ferran VI d'Espanya (germà consanguini) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 136797881 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars modifica

Va néixer a la ciutat de Madrid el 15 de març de l'any 1720 essent fill del rei Felip V d'Espanya i de la princesa Isabel de Farnese. El príncep era net per via paterna del gran delfí Lluís de França i de la princesa Maria Anna de Baviera mentre que per via materna ho era del duc Odoard II de Parma i de la princesa Dorotea Sofia de Neuburg.

Per línia paterna fou germà de Lluís I i Ferran VI d'Espanya, i per línia materna de Carles III d'Espanya, Maria Anna Victòria d'Espanya i Maria Antònia d'Espanya.

Núpcies i descendents modifica

Es va casar amb la princesa Lluïsa Elisabet de França, filla del rei Lluís XV i de Maria Leszczyńska. La parella va tenir tres fills:[1]

  • Isabel (Madrid, 1741-Viena, 1763). Arxiduquessa d'Àustria.
  • Ferran I (Parma, 1751-Fontevivo, 1802). Duc de Parma.
  • Maria Lluïsa (Parma, 1751-Roma, 1819). Reina d'Espanya.

Duc de Parma modifica

Els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla han estat vinculats històricament a la família ducal dels Farnese. L'any 1731 l'últim duc, Odoard II de Parma, morí sense descendència masculina transmetent el ducat a la seva única filla, la princesa Isabel Farnese, que en aquell moment era reina d'Espanya. Isabel cedí el ducat al seu fill, el príncep Carles de Borbó que governà a Parma fins a l'any 1736.

A l'acabament de la Guerra de Successió de Polònia Carles rebé el Regne de les Dues Sicílies a canvi del Ducat de Parma. El Ducat de Parma fou cedit a l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic fins a l'any 1748. Pels tractats que posaven fi a la Guerra de Successió austríaca, i en virtut del Tractat d'Aquisgrà (1748), Parma passà de nou a un dels fills d'Isabel Farnese, en aquest cas a Felip.[2]

Felip de Borbó fou coronat duc de Parma el 18 d'octubre de 1748. A partir d'aquest moment la casa ducal de Parma serà una branca cadet de la Casa de Borbó d'Espanya. La família ducal mantindrà vincles de certa dependència amb la Casa reial espanyola i es vincularà amb les més importants cases reials europees: Àustria, Espanya, Itàlia, les Dues Sicílies, Dinamarca, Romania o Luxemburg entre moltes d'altres.

Governant il·lustrat la primera acció de govern, després de molts anys de guerres, fou impulsar l'economia del ducat mitjançant el nomenament, l'any 1759, de Guillaume du Tillot com a ministre. El 1768 decidí expulsar els jesuïtes i per tal d'estimular l'educació i la filosofia demanà ajuda a Étienne Bonnot de Condillac.

Felip I de Parma morí el 18 de juliol de 1765, de forma inesperada, a Alessandria mentre acompanyava a la seva filla Maria Lluïsa de Borbó-Parma a Espanya per a ser casada amb l'infant Carles de Borbó.

Referències modifica

  1. Robles do Campo, Carlos «Los infantes de España bajo la ley sálica». Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica y Genealogía, 2007, pàg. 316.
  2. Holborn, Hajo. A History of Modern Germany (en anglès). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 217. ISBN 0691007969. 


Precedit per:
Maria Teresa I d'Àustria
Duc de Parma
1748-1765
Succeït per:
Ferran I de Parma