Felipa Niño Mas

doctora en Filosofia i Lletres, arxivera, bibliotecària, gestora de museus

Felipa Niño Mas (Benavente, Zamora 1902 - Madrid 1992) fou doctora en Filosofia i Lletres, secció Historia, professora en l'Institut Escola de Madrid i funcionària del Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, va arribar a ser vicedirectora del Museu Arqueològic Nacional.[1][2][3]

Infotaula de personaFelipa Niño Mas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1902 Modifica el valor a Wikidata
Benavente (província de Zamora) Modifica el valor a Wikidata
Mort1992 Modifica el valor a Wikidata (89/90 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Director de tesiClaudio Sánchez Albornoz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalt càrrec, arxivera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Arqueològic Nacional d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1933Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaría Isabel Niño i María del Carmen Niño y Más (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Ressenya biogràfica modifica

Felipa Niño va ser una de les primeres dones a accedir sense restriccions legals als estudis superiors.[4] Cal tenir en compte que quan Felipa Niño Mas va obtenir la llicenciatura i va guanyar les oposicions, feia tan sols 12 anys que s'havia reconegut a Espanya el dret de les dones als estudis universitaris oficials i presencials, fet al qual es refereixen dues reals ordres, de 9 de març i de 4 de setembre de 1910, publicades en la Gaceta de Madrid. La nova normativa va permetre a les dones l'accés a l'ensenyament oficial sense necessitat del requisit d'autorització específica, que quedava derogat, així com el reconeixement del títol universitari per a exercir professionalment en institucions públiques dependents del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts.[3]

Professora i arxivera modifica

Felipa Niño va ingressar a l'Instituto Escuela de Madrid com a professora aspirant en el curs 1923 a 1924. Un any abans havia obtingut la llicenciatura en Filosofia i Lletres, Secció d'Història, a la Universitat Central, sent un dels dos premis extraordinaris de 1922. Sota la direcció de Claudio Sánchez-Albornoz va fer la seva tesi doctoral sobre la repoblació de Castella la Vella, amb Premi Extraordinari de Doctorat el 1930, mèrit que solament Felipa Niño i dues persones més van obtenir eixe any. L'any 1931 va ser també el de l'ingrés, per oposició, en el Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs.[5]

Niño, que havia pres contacte amb el Centre d'Estudis Històrics durant el curs 1928-29 en què va assistir al Seminari d'Història de les Institucions Medievals, va treballar com a col·laboradora de la Secció d'Art Pictòric i Escultòric espanyol del CEH, durant els cursos de 1930 a 1934. Compaginant la seva professió d'arxivera amb la de professora, el 1931 es va presentar a les oposicions, torn lliure, per proveir les Càtedres de Geografia i Història, vacants als Instituts Cervantes, de Madrid; Joan Maragall, de Barcelona; Alcoi, Pontevedra, Baeza i Conca.[6] Però dels 109 aspirants, 22 van ser dones i cap va aconseguir guanyar les oposicions. Aquest mateix any, va ser pensionada per estudiar en els museus francesos, Roma i al Victoria and Albert Museum de Londres, per a especialitzar-se en teixits. Després de la guerra civil, va col·laborar amb l'Instituto Diego Velázquez, en la seva secció d'escultura medieval i moderna.[7] Com a Sotsdirectora del Servei del Tresor Artístic de Patrimoni Nacional, el 1943 va ser comissionada per a la catalogació i inventari de les obres d'art del Palau Reial. Posteriorment, va catalogar els teixits coptes del Museu Arqueològic Nacional.

El BOE núm. 6, de 07/01/1969, va publicar l'Ordre de 27 de novembre de 1968 per la qual cessava en el càrrec de secretària del Museu Arqueològic Nacional i se la nomenava vicedirectora de l'esmentat Museu.[8]

Confiscació de monedes del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya modifica

La intervenció de Felipa Niño en la Confiscació de monedes del Museu Arqueològic Nacional d'Espanya va consistir a col·laborar amb Felipe Mateu i Llopis a tractar d'evitar la sortida de nombroses peces del monetari del Museu Arqueològic Nacional, quan el Sotssecretari d'Instrucció Pública va acudir personalment a retirar-les, al començament de novembre de 1936.[9]

Felipa Niñova ser una de les funcionàries evacuades a València per l'ordre d'evacuació de funcionaris emesa l'11 d'octubre de 1937 per la Sotssecretaria d'Instrucció Pública i Belles Arts[10]

El Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 modifica

Felipa Niño Mas va viatjar com a docent en el Creuer universitari pel Mediterrani de 1933 que van realitzar catedràtics, professors universitaris, alumnes de diverses facultats i organitzadors, promogut per Fernando de los Ríos, Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts de la República.[11]

Referències modifica

  1. Gracia Alonso, Francisco; Munilla, Gloria. El Tesoro del "Vita". La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil.. Edicions Universitat Barcelona, 2014. ISBN 84-475-3761-7. 
  2. «Lista de profesores aspirantes del Instituto Escuela» (en castellà). Ceimes. Arxivat de l'original el 2015-12-25. [Consulta: 13 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 Poveda Sanz, María. Mujeres y segunda enseñanza en Madrid (1931-1939): El personal docente femenino en los institutos de Bachillerato. (tesi). Universidad Complutense de Madrid. Departamento de Teoría e Historia de la Educación, 2014 [Consulta: 25 desembre 2015]. 
  4. «Capítulo II. Mujeres españolas en un mundo en transformación: antigüedades y estrategias de género.». Historia de la Arqueología. Estudios. Ediciones clásicas, 2002 [Consulta: 1r gener 2016].
  5. «Ante la muerte de Felipa Niño y Mas 1902-1991». Boletín del Museo Arqueológico Nacional, 1,2, 1992. Arxivat de l'original el 2015-12-26 [Consulta: 13 gener 2016].
  6. Gaceta de Madrid (pdf) (en castellà), 24/12/1931, p. 1905. 
  7. Cabañas Bravo, Miguel. «La Historia del Arte en el Instituto Diego Velázquez del CSIC entre 1939 y 1975». A: Tiempos de investigación JAE-CSIC. Cien años de ciencia en España (en castellà). Puig-Samper, Miguel Ángel (ed.). Madrid: CSIC, 2007. ISBN 978-84-00-08523-0. 
  8. «Sumario del día» (en castellà). BOE, 07-01-1969. [Consulta: 3 febrer 2022].
  9. «El amanecer de las bibliotecas como bien público:el caso de Vallecas» (en castellà). Periodistas en español [Consulta: 27 desembre 2015].
  10. Mederos Martín, Alfredo «Cayetano de Mergelina, catedrático de arqueología y director del Museo Arqueológico Nacional». BSAA Arqueología: Boletín del Seminario de Estudios de Arqueología, 76, 2010, pàg. 179–212. ISSN: 1888-976X.
  11. Ortiz, Mercedes Tormo «Las Viajeras del Crucero de 1933: Pioneras de la Arqueología, Pioneras de la Universidad Española». La mujer en la historia de la universidad. Retos, compromiso y logros. Ediciones Universidad de Salamanca, 2018, pàg. 145–158.

Enllaços externs modifica

  • L'obra de Felipa Niño Mas, catalogades en IBIS [1]