Viquipèdia

Felipe Sérvulo

escriptor espanyol
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2020)

Felipe-Sérvulo González Villar (Jaén, 1947), conegut com a Felipe Sérvulo, és un escriptor espanyol.

Infotaula de personaFelipe Sérvulo
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Jaén (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i resident a Castelldefels, és president del col·lectiu d'escriptors El Laberinto de Ariadna i editor del plec de poesia del mateix nom. Es cofundador dels grups i revistes de literatura Alcudia, Gavina i Alga. Col·labora en medis radiofònics i escrits com a comentarista cultural i ha publicat en revistes especialitzades de literatura d'Amèrica i Espanya. Columnista a l'edició en espanyol de Wall Street International Magazine.[1]

Exposicions modifica

Ha participat en exposicions on es combina poesia i pintura:

  • Poesía Ilustrada, Casa de la Cultura, amb Luis Monguillen. Castelldefels, 1979.
  • El ojo, la música y el espacio, amb Guillermo Marín. Soria, 1994.
  • Solsticio, amb Antonio Hervás Amezcua. Jaén, Úbeda i Castelldefels, 2002.

També, com a responsable, ha organitzat diversos homenatges a Antonio Machado en Cotlliure (Francia).[2]

Premis modifica

Ha obtingut els premis de poesia de àmbit nacional, Ciudad de Ponferrada, Blas Infante (Cornellà), Sant Jordi (Castelldefels) y Salvador Espriu (Barcelona).[3]

Finalista a Jaén de Poesía, Miguel Labordeta, Ciudad de Badajoz y Ciudad de Baeza, entre altres.[3]

Altres reconeixements:

  • Réplica del Lobo de Huelma, 2001, atorgat per la Conselleria de Cultura a Jaén de la Junta d'Andalusia, en reconeixement a la tasca com a escriptor.
  • Premi Ciutat de Castelldefels, 2009, atorgat a les persones que han destacat en qualsevol activitat, social o professional, a Castelldefels.
  • Homenatje de la "Associació Casal Rafael de Casanova" de Castelldefels, 2014. En reconeixement a la seva trajectoria al món de la literatura.
  • Clau del Castell de Castelldefels, 2018. Lliurada per l'alcaldía de Castelldefels.
  • Inclòs a "ANTOLOGÍA ACTUAL DE POESÍA ESPAÑOLA. La escritura plural. 33 poetas entre la dispersión y la continuidad de una cultura". Fulgencio Martínez y Luis Alberto de Cuenca. ARS POETICA, Oviedo 2019[3]

Referències modifica

  1. ↑ «Felipe Sérvulo» (en castellà). ACEC. [Consulta: 26 setembre 2020].
  2. ↑ «Felipe Sérvulo» (en castellà). ACEC. [Consulta: 26 setembre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Felipe Sérvulo». ACEC. [Consulta: 7 abril 2013].

Bibliografia modifica

  • Hasta el límite de las violetas. La Mano en el Cajón. Barcelona, 1995.
  • Las noches del sur. Colección Poetas. Jaén, 1996.
  • Casi la misma luz. Tágilis Ediciones. Almería, 1999.
  • Cartografía de la materia. Diputación Provincial de Jaén, 2005.
  • La niña de la colina. in-VERSO, Ediciones de poesía. Barcelona, 2012.
  • Ahora que amaneces. Playa de Ákaba. Getafe, 2013.
  • Las dunas de Tottori. Poetikas. Barcelona, 2015
  • El último vagón. Playa de Ákaba, 2016
  • Sit tibi terra levis. El Bardo (Los Libros de la Frontera). Alhaurín El Grande (Málaga), 2017
  • Pronto el viento de bolina o crónica de un amor a destiempo. Publicat independentment. USA, 2019
  • Turno de noche. Publicat independentment, 2020
  • Mil grullas de origami. El Bardo (Los Libros de la Frontera). Alhaurín El Grande (Málaga), 2020
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Felipe_Sérvulo&oldid=33213982»