L'ateisme feminista o feminisme ateu defensa la igualtat de drets i deures entre homes i dones en una societat sense religió.

El feminisme ateu senyala a la religió organitzada com la principal font d'opressió envers la dona, de desigualtat de gènere i de supressió de la llibertat sexual i determinats drets humans bàsics. Per les feministes atees, la participació en una fe és l'acceptació de la submissió al patriarcat i a les accions antifeministes de les religions organitzades.[1]

Història modifica

Els grups de feministes que renuncien a la fe per qüestions de desigualtat de gènere existeixen de forma oficial des que Annie Laurie Gaylor va fundar al 1978 la major organització d'ateus i agnòstics, la Freedom From Religion Foundation, una fundació amb uns 13.000 socis. El treball de Gaylor en la fundació i les seves publicacions sobre dona i religió han inspirat gran part de l'organització del feminisme ateu.

Dones i màgia negra modifica

En les religions s'ha acusat freqüentment a les dones d'estar relacionades amb el dimoni i la màgia negra. Durant els cinc segles de funcionament de la Inquisició a Espanya, algunes dones van ser cremades vives en fogueres per ordre del règim catòlic sota l'acusació de bruixeria. La menstruació ha estat sempre descrita com a tabú brut i primitiu en molts textos religiosos, i la capacitat de parir i cuidar nens ha estat vista com quelcom sospitós de ser ensenyat pel mal.

Paper de la dona en el rol religiós modifica

Cap de les religions majoritàries (Islam, Cristianisme, Budisme, Hinduisme o Judaisme) tenen a una dona com a deïtat o personificació mortal. De fet, a les dones sempre se'ls ha negat l'educació a causa que la religió la considerava innecessària per a elles.

Un altre dels arguments del feminisme ateu és que la jerarquia de les religions sempre ha estat dominada per homes, i les interpretacions de textos i símbols sempre han exclòs la perspectiva femenina. Per exemple, la dona es considera igual que l'home en la llei islàmica (sharia), però la interpretació (masculina) de l'Alcorà ha mantingut a la dona sotmesa durant segles.

Religions profeministes modifica

Poden associar-se al feminisme el Neopaganisme, la Wicca o el culte a les deesses i altres formes d'espiritualitat no basades en la salvació, encara que per al feminisme ateu només són altres maneres inadequades d'actuar després de renunciar a les creences patriarcals.[2]

Referències modifica

  1. Trzebiatowska, Marta «‘Atheism is not the problem. The problem is being a woman'. Atheist women and reasonable feminism». Journal of Gender Studies, 28, 4, 19-05-2019, pàg. 475–487. DOI: 10.1080/09589236.2018.1523053. ISSN: 0958-9236.
  2. Holm, Jean and John Bowker ed. Women in Religion. Continuum International Publishing Group, 2000.