Fentió
El fentió és un insecticida, avicida i acaricida del grups dels organofosforats. Com la resta del seu grup, la seva via d'actuació és la inhibició de la colinesterasa. El nom segons la IUPAC és el O,O-dimetil O-4-metiltio-m-tolil fosfotionat. Segons la World Health Organization presenta una baixa toxicitat per a humans i mamífers.
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 278,02 Da |
| Rol | anticolinesteràsic |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₁₅O₃PS₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,25 g/cm³ (a 20 °C) |
| Solubilitat | 0,006 g/100 g (aigua, 20 °C) |
| Punt de fusió | 6 °C |
| Pressió de vapor | 0,0003 mmHg (a 20 °C) |
Utilitats de l'insecticida modifica
El fentió és un insecticida que actua pel contacte, a l'estómac i sobre les vies respiratòries. Utilitzat àmpliament en la lluita contra diferents plagues. Resulta especialment efectiu contra mosquits, cigales o mosques de la fruites, entre moltes altres. Basant-nos en l'alta toxicitat que presenta per als ocells, aquests organofostat també s'ha utilitzat per controlar els ocells teixidors i paràsits d'aquests que arrosseguen. També s'empra aquest insecticida per controlar les polls, pusses i altres paràsits dels gossos. Alguns dels noms comercials que rep aquesta substància poden ser Avigel, Avigrease, Entex, Baytex, Baycid, Dalf, DMPT, Mercaptophos, Prentox, Fenthion 4E, Queletox, and Lebaycid.
Característiques químiques modifica
Es tracta d'un líquid oilós incolor amb una densitat de 1.25 g/cm3 a 20 °C. No s'ha aconseguit solidificar per sobre dels -80 °C i el seu punt d'ebullició és de 90 °C. És estable enfront de la radiació de la llum fins als 210 °C. També relativament estable sota condicions àcides i moderadament estable en solucions alcalines.
Riscos modifica
Toxicitat modifica
El moderadament tòxic per ingestió, inhalació o via cutània. Afecta el sistema nerviós central i al sistema respiratori. A més, pot irrita els ulls i les mucoses membranoses. Com tots els organofosforats, és absorbit molt efectivament per la pell quan es produeix el contacte, per això cal un rentat a consciència de la superfície contaminada. Els primers efectes que apareixen després de la inhalació son malestar generalitzat, problemes per respirar i tos. A més, els ulls s'irriten, llagrimeig constant i constricció de les pupil·les, entre altres problemes. El fentió presenta un LD50 en rates de 180 a 298 mg/kg o de 260mg/kg en porcs. La concentració letal 50 o LC50 (causa la mort a la meitat d'invidus estudiats) és per a rates inhalant 1 hora el fentió de 2.4 a 3.0 mg/l.[1]
Comportament a l'organisme modifica
Com a tret comú amb la resta d'insecticides organofosforats, el fentió té tendència a ser persistent i bioconcentrar-se en sistemes vius Als animals, el fentió és ràpidament absorbit al fluid sanguini a través del tracte digestiu, pulmons o pell. Posteriorment es degrada i els seus productes s'eliminen per l'orina o les deposicions en un període de 3 dies. El fentió és lipofílic, és a dir, tendència a dipositarse en teixit adipós. En vaques que els va subministrar via dérmica una dosis de 9 mg de fentió marcat radiològicament per kg, el 50% de la dosis va ser excretada en l'orina, el 2% en les deposicions i entre un 1.5 i un 2% va ser recuperat a la llet de l'animal
L'insecticida al medi ambient modifica
Estudi del fentió en sòls i vegetació modifica
El fentió s'absorbeix fortament a les partícules del sòl. Aquesta adsorció fa que l'insecticida tingui menys tendència a moures, o bé, ésser arrossegat per l'aigua que es filtra per terra. Al sól, els residus d'aquesta substància persisteixen aproximadament unes 4 o 6 setmanes. Pel que fa a la vegetació, el fentió és fitotòxic per una gran varietat de conreus i plantes com per exemple per diverses espècies de roses. Però la seva toxicitat depèn de la dosis aplicada a cada planta. Val a dir, que el fullatge mai ha de ser ruixat amb l'insecticida per sobre dels 32 °C.
Estudi del fentió en medi aquós modifica
S'ha de ser especialment curós en què aquest insecticida no entri en conctacte amb aigües de rius, llacs o pous. Ni tampoc en materials que entrin en contacte amb l'aigua de la pluja que pugui anar a parar als llocs citats abans. Diferents estudis confirmen que el fentió en aigua té un temps de vida mitjana de 2 setmanes i fins a un mes després encara es troba a la mostra d'aigua més d'un 10% de la quantitat aplicada[2]
Degradació en la natura modifica
Els mecanismes més comuns per a la degradació del fentió al medi ambient són la fotodegradació i la biodegradació. Els vapors a pressió atmosfèrica de l'insecticida reaccionen via fotòlisis amb radicals hidroxils, amb un temps de vida mitjana d'unes 5 hores. Al sól i en medi aquós, el mecanisme predominant també és per la fotodegradació si hi ha suficient llum solar, però també hi pot haver d'altres. A l'aigua, el temps de vida mitjana del fentió varia entre 3 i 21 dies. En canvi al sól la degradació és molt més graduals, arribant a períodes de 4 o 6 setmanes.