Viquipèdia

Ferdinand Brunetière

escriptor francès

Ferdinand Vincent-de-Paul Marie Brunetière, nascut a Toló (França) el 9 de juliol de 1849 i mort a París el 9 de desembre de 1906, va ser un escriptor, historiador de la literatura i crític literari francès. És conegut per la seva doble vessant d'analista conservador de la literatura i del primer qui va aplicar una analogia del mètode evolucionista de Darwin a la història dels gèneres literaris.[1]

Infotaula de personaFerdinand Brunetière

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1849 Modifica el valor a Wikidata
Toló (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 1906 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
rue Joseph-Bara (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Seient 28 de l'Acadèmia Francesa
8 juny 1893 – 9 desembre 1906
← John Lemoinne – Henri Barboux →
Maître de conférences
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Thiers
Liceu Louis-le-Grand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, historiador de la literatura, crític literari Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Normale Supérieure de Cachan, maître de conférences (1886–)
antiga Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 48327

Vida i obra modifica

Fill d'un inspector general de la marina francesa, Brunetière es va allunyar de molt jove de la seva regió natal de la Provença per traslladar-se a Fontenay-le-Comte. Suspèn a l'École normale superieure els anys 1869 i 1870 i passa a escoles privades. A partir de 1875 col·labora a la publicació La Revue des Deux Mondes, on es converteix en redactor de 1877 a 1893, i esdevé el seu director el 1893. Entre el seu cercle d'amistats compta amb l'escriptor Paul Bourget. Conferenciant en cap a l'École Normale Supérieure el 1886, és condecorat el 1887 amb la Legió d'Honor, i tot seguit esdevé professor a la Sorbona.

Brunetière fou elegit membre de l'Acadèmia Francesa el 8 de juny de 1893 com a successor de John Lemoinne en el seient 28. És rebut per Paul-Gabriel d'Haussonville el 15 de febrer de 1894. El 1897 dona conferències als Estats Units, i es converteix al catolicisme el 1900, adduint que la ciència és incapaç de proveir una base moral que només pot aportar la religió.[2]

Brunetière és considerat un perllongador de l'herència clàssica i racionalista del segle xvii, el qual el portà a enfrontar-se a les escoles literàries de la seva època en més d'una ocasió. Escrigué articles contra l'autor Gustave Flaubert en l'ocasió sobretot pels seus Tres Contes, contra Émile Zola (en l'obra Le Roman naturaliste) i protestà el 1892 contra el projecte de construir un monument a Charles Baudelaire. Fou essencialment hostil a la ideologia científica dominant de la seva època, el qual li valgué durant una temporada l'amistat d'un anarquista com Octave Mirbeau.

La seva oposició durant l'afer Dreyfus fou la d'antidreyfusard si bé no era un antisemita, i acusà als intel·lectuals dreyfusards d'intervenir en un àmbit que no era de la seva competència. La seva amiga Flore Singer, dreyfusarde, va provar de fer que canviés de posició intel·lectual.[3]

Brunetière més endavant defensà una teoria anti-classicista sobre l'evolució dels gèneres literaris basada en les teories evolucionisme de Charles Darwin.

Bibliografia bàsica modifica

  • Études critiques sur l'histoire de la littérature française (1849-1906), 8 volums, 1880-1907:
    • Première série: La littérature française du Moyen Âge, Pascal, Molière, Racine, Voltaire, La littérature française sous le premier Empire, le naturalisme au XVIIe siècle
    • Deuxième série: Bossuet, Fénelon, Massillon, Marivaux, Diderot
    • Troisième série: Descartes, Pascal, Le Sage, Marivaux, Voltaire, Rousseau
    • Quatrième série: Alexandre Hardy, Pascal, Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Madame de Stael
    • Cinquième série: Bossuet, Bayle, etc.
    • Sixième série: Maurice Scève, Corneille, Boileau, Bossuet, ...
    • Septième série: Ronsard, Vaugelas, La Fontaine, Molière, Bossuet, Hugo, Balzac
    • Huitième série: Montaigne, Molière, Bourdaloue, Joseph De Maistre
    • Le Roman naturaliste, 1883
  • Histoire et littérature, 3 volums, 1884;
  • Questions de critique, 1888;
  • Nouvelles questions de critique, 1890;
  • Évolution de la critique, 1890;
  • Évolution des genres dans l'histoire de la littérature, 2 volums, 1890:
    • Volum 1 : L'évolution de la critique depuis la renaissance jusqu'à nos jours, volum 2
  • Epoques du théâtre français (1636-1850), 2 volumes, 1891-1892;
  • Conférences de l'Odéon, 1892
  • Histoire de la littérature française classique (1515-1830), 4 volums, 1891-1892;
    • (tome 1: De Marot à Montaigne, Tome 2 : Le dix-septième siècle, Tome 3: Le dix-huitième siècle, Tome 4: Le dix-neuvième siècle)
  • Essais sur la littérature contemporaine, 1892;
  • Évolution de la poésie lyrique en France au dix-neuvième siècle, 2 volums, 1892-1894:
    • Volum 1 : Objet, méthode et esprit du cours; les origines du lyrisme contemporain; Bernardin de Saint-Pierre, Chateaubriand et André Chénier; la poésie de Lamartine; l'émancipation du moi par le Romantisme; la première manière de Victor Hugo; l'œuvre poétique de Sainte-Beuve; Alfred de Musset; la transformation du lyrisme par le roman.
    • Volum 2 : Alfred de Vigny; l'œuvre de Théophile Gautier; la seconde manière de Victor Hugo; la renaissance du naturalisme; M. Leconte de Lisle; MM. de Heredia, Sully Prudhomme et François Coppée; le Symbolisme; conclusions.
  • Nouveaux essais sur la littérature contemporaine, 1895;
  • Bases de la croyance, 1896;
  • La renaissance de l'idéalisme, 1896;
  • Manuel de l'histoire de la littérature française, 1898;
  • Discours académiques (1894-1900), 1901;
  • Les raisons actuelles de croire, 1901;
  • Victor Hugo, 2 volumes, 1902;
  • Variétés littéraires, 1904;
  • Cinq lettres sur Ernest Renan, 1904;
  • Sur les chemins de la croyance, 1904;
  • Honoré de Balzac, 1799-1850, Calmann-Lévy, Paris, 1906.
  • Discours de combat, 3 volums:
    • Première série, 1900: la renaissance de l'idéalisme (Besançon, 2 de febrer 1896); l'art et la morale (Paris, 18 de gener 1898); l'idée de patrie (Tours, 23 de febrer 1901); les ennemis de l'âme française (Lille, 15 mars 1899); la nation et l'armée (Paris, 26 avril 1899); le génie latin (Avignon, 3 agost 1899); le besoin de croire (Besançon, 19 novembre 1898);
    • Nouvelle série, 1903: les raisons actuelles de croire (Lille, 18 novembre 1900); l'idée de solidarité (Toulouse, 16 desembre 1900); l'action catholique (Tours, 23 février 1901); l'œuvre de Calvin (Genève, 17 décembre 1901); les motifs d'espérer (Lyon, 24 novembre 1901); l'œuvre critique de Taine (Fribourg, 18 janvier 1902); le progrès religieux (Florència, 8 abril 1902);
      • Dernière série, 1907: le génie breton; la liberté d'enseignement dans la morale contemporaine; les difficultés de croire; l'évolution du concept de science; la modernité de Bossuet; la renaissance du paganisme; l'action sociale du christianisme; le dogme et la libre pensée; la réunion des Églises.
  • Lettres de combat, 1912, pòstum.

Referències modifica

  1. ↑ «Ferdinand Brunetière». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Jennifer Michael Hecht. The End of the Soul: Scientific Modernity, Atheism and Anthropology in France, Nova York: Columbia University Press, 2003, pp. 172–176. ISBN 978-0-231-12846-9
  3. ↑ Antoine Compagon, Connaissez-vous Brunetière ? Enquête sur un antidreyfusard et ses amis, París, Seuil, 1997

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand Brunetière
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ferdinand_Brunetière&oldid=32978646»