Ferdinand Khittl (Franzensbad, Txecoslovàquia, 20 de gener de 1924 - Múnic 28 de febrer de 1976) va ser un guionista i director de cinema alemany. El 28 de febrer de 1962, en representació del grup DOC 59, va llegir el manifest Oberhausen.

Infotaula de personaFerdinand Khittl
Biografia
Naixement20 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Františkovy Lázně Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, muntador Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0451660 Allocine: 512738 Allmovie: p671566 TMDB.org: 1173938 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut a territori txec que fou incorporat al Tercer Reich el 1938. Durant la Segona Guerra Mundial va ser capturat pels aliats com a mariner de la Kriegsmarine. Després de l'alliberament, va viure a la República Federal d'Alemanya i va sobreviure realitzant diversos treballs com paleta o forne.[1]

El 1951 li van oferir feina com a representant d'una petita distribuïdora de cinema.[1] Tres anys més tard, va treballar com a director en el documental d'art experimental Die ewige Kunde.[2] També va treballar com a editor de cinema per a Luis Trenker.

Després va realitzar diverses pel·lícules breus i documentals, principalment en nom de la Gesellschaft für bildende Filme.[3]

El 9 d'abril de 1959 va fundar el grup DOC 59 a Múnic amb Haro Senft, Enno Patalas, Hans Posegga i altres, l'objectiu de l'associació era renovar el cinema alemany i promocionar el nou cinema en públic. Això va conduir a l'elaboració del Manifest Oberhausen, que va ser llegit per Khittl el 1962 i es va introduir un canvi radical en el cinema alemany.[4]

El 1962 va publicar el seu primer i únic llargmetratge Die Parallelstraße. Aquí s'hi incorporen enregistraments documentals a la trama, que Khittl havia realitzat juntament amb el seu càmera Ronald Martini en dues gires mundials el 1959 i el 1960 a Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud.[5] Tot i que la pel·lícula va rebre molta atenció als festivals de Canes i Sant Sebastià, no va rebre cap mena de reconeixement a Alemanya.[1]

Ferdinand Khittl va morir el 28 de febrer de 1976 a Múnic als 52 anys. El 1982 va ser homenatjat pòstumament a l'atorgament del Premi de Cinema Alemany com a signant del Manifest Oberhausen amb el premi honorífic "pels serveis destacats al cinema alemany".

Filmografia modifica

  • 1954: Die ewige Kunde (curtmetratge) – codirector
  • 1954: Kavaliere im Eis (curtmetratge) – editor
  • 1955: Benehmen ist Glückssache – editor
  • 1956: Auf geht’s (curtmetratge) – director
  • 1957: Ungarn in Flammen – director
  • 1958: Großmarkthalle (curtmetratge) – director
  • 1959: Eine Stadt feiert Geburtstag (curtmetratge) – director i guionista
  • 1960: Das magische Band (curtmetratge) – director i guionista
  • 1962: Die Parallelstraßedirector

Premis modifica

Deutscher Filmpreis

  • 1956: Cinta de cinema en plata en la categoria "Millor curtmetratge en color" (Auf geht's)
  • 1959: Cinta de cinema de plata en la categoria de "Millor Curtmetratge" (Eine Stadt feiert Geburtstag)
  • 1960: Cinta de cinema de plata en la categoria de "Millor Curtmetratge Cultural" (Das magische Band)
  • 1982: Premi honorari per als signants del manifest Oberhausen (pòstumament)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Hans Scheugl: Die Parallelstraße edition-filmmuseum.com, abgerufen am 5. April 2013
  2. Ferdinand Khittl filmportal.de, abgerufen am 5. April 2013
  3. Olaf Möller: «Ferdinand Khittl». Arxivat de l'original el 2013-10-30. [Consulta: 8 gener 2020]. oberhausener-manifest.com, abgerufen am 5. April 2013
  4. «Unterzeichner des Oberhausener Manifests». Arxivat de l'original el 2013-10-06. [Consulta: 8 gener 2020]. oberhausener-manifest.com, abgerufen am 5. April 2013
  5. 50 Jahre Oberhausener Manifest arsenal-berlin.de, Mai 2012, abgerufen am 29. April 2013