Fernando Botero Angulo

artista colombià
(S'ha redirigit des de: Fernando Botero)

Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023)[1][2] va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI. Del seu estil són característiques les figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura. Les escultures solen ser de color negre.

Infotaula de personaFernando Botero Angulo

Fernando Botero el 2006
Nom original(es) Fernando Botero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFernando Botero Angulo
19 abril 1932 Modifica el valor a Wikidata
Medellín (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Pneumònia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
NacionalitatColòmbia Colòmbia
Grup ètnicColombians Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Nacional de Colòmbia
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura, art figuratiu i pintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bogotà
Mèxic
Nova York
Pietrasanta
París
Alemanya
Medellín Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscultor i pintor
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata –  2012 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereArt figuratiu, al·legoria i retrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt figuratiu
Influències
Participà en
24 juny 1977documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeGloria Zea (1955–1960)
Sophia Vari (1978–2023), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsFernando Botero Zea
 ( Gloria Zea) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Obres destacables

Gat de Botero a la Rambla del Raval (Barcelona)
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1693251 Allocine: 238350 Rottentomatoes: celebrity/fernando_botero_2 Allmovie: vn15732078
Instagram: fernando.botero.zea iTunes: 545558831 Discogs: 2958126 Modifica el valor a Wikidata

Als seus inicis, els temes que solia representar eren escenes costumistes, tema que no va abandonar mai, però a les seves obres més tardanes ha va anar afegint temes polítics d'actualitat, com per exemple tortures dels estatunidencs a iraquians en la seva guerra. El seu estil és proper a l'expressionisme. En la pintura solen dominar els colors foscos, que de vegades contrasten amb d'altres de vius, i amb el pas del temps ha anat definint més les figures i contorns. S'inspira en la recerca de monumentalitat dels frescos mexicans i dels pintors del Renaixement italià. Els seus personatges, humans o animals, sempre tenen volums exageradament arrodonits.[3]

El 1948 va aconseguir exposar per primera vegada a Medellín abans d'acabar els seus estudis secundaris. Els va acabar i el 1951 va traslladar-se a Bogotà, on va realitzar dues exposicions i va guanyar un premi que li va donar l'oportunitat de viatjar a Barcelona l'any següent. Va viatjar a Madrid i Itàlia i va rebre fortes influències franceses. Poc entès a Colòmbia, va haver de viatjar a Mèxic el 1956 i a Nova York el 1957 per a poder seguir treballant. En aquesta darrera ciutat, va viure durant anys i es va impregnar d'un estil plàstic definit, amb colors clars i delicats, alhora que despertava la seva passió per Rubens. Va ser llavors quan va assolir fama mundial. El 1983, es va traslladar a viure a Pietrasanta, Itàlia, i des de 1996 també tenia un taller a Mònaco. Durant les darreres dècades de la seva vida residí en diversos llocs. Ha exposat en nombroses ciutats d'Amèrica i Europa i moltes de les seves escultures són en ciutats repartides per tot el món. Igualment, feu donacions importants a Medellín i Bogotà.[3]

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Botero Angulo
  1. Fernando Botero Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. (català)
  2. Hanstein, Mariana. BOTERO (en castellà). Colonia: Taschen, 2003, p. 96. ISBN 3-8228-2292-2. 
  3. 3,0 3,1 Botero i el circ Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine. de Xavier Barral, Avui, pàg. 44, 20 de gener de 2009. (català)
  4. [enllaç sense format] http://www.vivirasturias.com/quehacer/Oviedo/Qu%C3%A9+hacer%7CPatrimonio+civil%7CEsculturas/es Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine.