Fernando Botero Angulo
Fernando Botero Angulo (Medellín, 19 d'abril de 1932 - 15 de setembre de 2023)[1][2] va ser un pintor i escultor colombià dels segles XX i XXI. Del seu estil són característiques les figures inflades i arrodonides, tant en pintura com en escultura. Les escultures solen ser de color negre.
 Fernando Botero el 2006 | |
| Nom original | (es) Fernando Botero  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Fernando Botero Angulo 19 abril 1932 Medellín (Colòmbia) |
| Mort | 15 setembre 2023 (91 anys) Mònaco |
| Causa de mort | Causes naturals (Pneumònia ) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Colòmbia |
| Grup ètnic | Colombians |
| Formació | Universitat Nacional de Colòmbia Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura, art figuratiu i pintura |
| Lloc de treball | Bogotà Mèxic Nova York Pietrasanta París Alemanya Medellín |
| Ocupació | Escultor i pintor |
| Activitat | 1947 – 2012 |
| Membre de | |
| Gènere | Art figuratiu, al·legoria i retrat |
| Moviment | Art figuratiu |
| Influències | |
| Participà en | |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Gloria Zea (1955–1960) Sophia Vari (1978–2023), mort |
| Fills | Fernando Botero Zea (  Gloria Zea) |
Premis | |
| Obres destacables | |
Signatura  | |
       | |
._Rambla_del_Raval._CamilleHardy.jpg)
Als seus inicis, els temes que solia representar eren escenes costumistes, tema que no va abandonar mai, però a les seves obres més tardanes ha va anar afegint temes polítics d'actualitat, com per exemple tortures dels estatunidencs a iraquians en la seva guerra. El seu estil és proper a l'expressionisme. En la pintura solen dominar els colors foscos, que de vegades contrasten amb d'altres de vius, i amb el pas del temps ha anat definint més les figures i contorns. S'inspira en la recerca de monumentalitat dels frescos mexicans i dels pintors del Renaixement italià. Els seus personatges, humans o animals, sempre tenen volums exageradament arrodonits.[3]
El 1948 va aconseguir exposar per primera vegada a Medellín abans d'acabar els seus estudis secundaris. Els va acabar i el 1951 va traslladar-se a Bogotà, on va realitzar dues exposicions i va guanyar un premi que li va donar l'oportunitat de viatjar a Barcelona l'any següent. Va viatjar a Madrid i Itàlia i va rebre fortes influències franceses. Poc entès a Colòmbia, va haver de viatjar a Mèxic el 1956 i a Nova York el 1957 per a poder seguir treballant. En aquesta darrera ciutat, va viure durant anys i es va impregnar d'un estil plàstic definit, amb colors clars i delicats, alhora que despertava la seva passió per Rubens. Va ser llavors quan va assolir fama mundial. El 1983, es va traslladar a viure a Pietrasanta, Itàlia, i des de 1996 també tenia un taller a Mònaco. Durant les darreres dècades de la seva vida residí en diversos llocs. Ha exposat en nombroses ciutats d'Amèrica i Europa i moltes de les seves escultures són en ciutats repartides per tot el món. Igualment, feu donacions importants a Medellín i Bogotà.[3]
Vegeu també modifica
- La maternitat, escultura de Botero de 1996 a Oviedo.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fernando Botero Angulo |
- ↑ Fernando Botero Arxivat 2011-05-22 a Wayback Machine. Gremi de Galeries d'Art de Catalunya. (català)
- ↑ Hanstein, Mariana. BOTERO (en castellà). Colonia: Taschen, 2003, p. 96. ISBN 3-8228-2292-2.
- ↑ 3,0 3,1 Botero i el circ Arxivat 2012-03-05 a Wayback Machine. de Xavier Barral, Avui, pàg. 44, 20 de gener de 2009. (català)
- ↑ http://www.vivirasturias.com/quehacer/Oviedo/Qu%C3%A9+hacer%7CPatrimonio+civil%7CEsculturas/es Arxivat 2014-08-11 a Wayback Machine.