Fernando Chacón

militar espanyol

Fernando Chacón va ser un soldat espanyol que va servir com a governador del que ara és Nou Mèxic, entre 1794 i 1804. Va ser un Cavaller de l'Orde de Santiago.[1]

Infotaula de personaFernando Chacón
Governador de Nou Mèxic
1794 – 1804 – Joaquín del Real Alencaster → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

De jove, Chacón es va incorporar a l'Exèrcit espanyol. Finalment, es va convertir en tinent coronel .[2] El 16 d'agost de 1793 va ser nomenat governador de Santa Fe de Nou Mèxic,va assumint el càrrec el 1794.[3]

Al principi de la seva administració, va signar la subvenció de terres de San Miguel del Vado | Subvenció de San Miguel del Vado] després que un nou mexicà, Lorenzo Márquez, presentés una petició a Chacón demanant una concessió de terres. Marquez va signar la petició i una cinquantena més. Els signants ja tenien una parcel·la a Santa Fe, però era massa petita per a les necessitats de les seves comunitats. En la petició, van buscar terres a banda i banda del riu Pecos al vaixell "El Vado". Havien acceptat establir-se a la frontera oriental de Nou Mèxic, on hi havia prou aigua i terres fèrtils per viure bé. Com que es tractava de la Apache, els peticionaris van acordar proporcionar les seves pròpies armes de foc, així com la seva pròpia munició i establir baluards i torres. Chacón va acceptar la sol·licitud i, el 25 de novembre de 1794, va concedir terres als peticionaris. També va ordenar a l'alcalde de Santa Fe, Antonio Jose Ortiz, que entregés la possessió legal dels terrenys a les persones que volguessin tenir-les, en funció de les condicions i els requisits necessaris en aquests casos.[4] El 1796, amb el permís de Chacón, tres famílies van fundar Llano San Juan a San Juan Nepomuceno, volent construir diverses poblacions al lloc.[5]

D'altra banda, després de 1796, Chacón va atorgar porcions de terra a 63 famílies a Taos, Nou Mèxic, d'etnia Pueblo, una ètnia aliada als espanyols, encara que es podria haver fet. sense el consentiment dels nadius americans (almenys no hi ha proves que indiquin el contrari).[6] També el 23 de gener de 1800, Chacon va sol·licitar una trentena de persones d'Albuquerque per establir-se a Cebolleta i va fundar una ciutat en aquest lloc.[7]

Per decret de Nemesio Salcedo, el 3 de maig de 1804, Chacón va enviar una expedició al nord del Nou Mèxic per trobar Lewis i Clark, que havien iniciat el seu viatge explorador quatre mesos abans. L'expedició, formada per 52 soldats, colons espanyols i nadius americans, estava dirigida per Pedro Vial i José Jarvet [8] i va ser nomenada "expedició del capità Merri". [9]L'expedició va sortir de Santa Fe, Nou Mèxic, l'1 d'agost. [8]

Més tard el 1804, Chacón fou substituït per Joaquín del Real Alencaster.

Referències modifica

  1. «Printing - Casos de Nou Mèxic». Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 6 octubre 2019].
  2. Hämäläinen, Pekka (2008). The Comanche Empire. Yale University. Page 449.
  3. Twitchell, Ralph Emerson (2008). The Spanish Archives of New Mexico, Volumen 2. Sunstone Press. Page 360.
  4. [http: // dev. newmexicohistory.org/filedetails.php?fileID=24824 Història de l'Oficina de Nou Mèxic de l'Historiador de l'Estat: subvenció de San Miguel del Vado]. Publicat per J. J. Bowden. Recuperat el 16 de juny de 2014 a les 17:00.
  5. preview.pdf Pelegrins i promeses: un diari de llocs poètics[Enllaç no actiu]. Edició d'ús i índex espanyol a càrrec de Jose F. Martinez. 2013.
  6. Clark, Ira G (1987). fU7cewpzQBc_egYgD & ved = 0CC4Q6AEwAzgK # v = onepage & q = Fernando% 20Chac% C3% B3n% 2C% 20governor% 20of% 20new% 20Mexico & f = falsa aigua a Nou Mèxic: una història de la seva gestió i ús. Premsa de la Universitat de Nou Mèxic Page 23
  7. «[http: //dev.newmexicohistory.org/filedetails.php? fileID = 24969 Subvenció de la ciutat de Cebolleta]». [Consulta: 18 octubre 2017].[Enllaç no actiu]
  8. 8,0 8,1 24290 Trailing Lewis i Clark. Publicat per John Buescher.
  9. Simmons, Marc. Nou Mèxic: una història interpretativa. Premsa de la Universitat de Nou Mèxic, Albuquerque.

Enllaços externs modifica

]