Fernando Morales de Castilla García

Fernando Morales de Castilla García (1 de novembre de 1908, ?[1] - 13 de febrer de 1937, ?) fou un militar espanyol, tinent de l'arma de Cavalleria, que s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers dies de la Guerra Civil participà en la formació de les milícies falangistes, en la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular i en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.

Infotaula de personaFernando Morales de Castilla García
Biografia
Naixement1 de novembre de 1908
Mort13 de febrer de 1937(1937-02-13) (als 28 anys)
Activitat
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Cavalleria
Rang militar Tinent
ConflicteGuerra Civil Espanyola
Altres
Condemnat perSedició (Fets d'Alcalá, 1936)

El 1924 realitzà proves per accedir a l'Escola Militar Naval. El 1931 havia realitzat un curs a l'Acadèmia d'Infanteria, Cavalleria i Intendència, i fou ascendit a alferes. El juliol de 1937 fou ascendit a tinent. El 1932 estava destinat al Regiment de Caçadors núm. 6 i fou destinat al núm. 2, i el 1933 al núm. 3. El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Villarrobledo.

Quarter de Cavalleria del Príncipe, dit de San Diego, a Alcalà de Henares cap el 1912

Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'aquests dos regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats, participaren en la formació de les milícies falangistes i en la repressió dels membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats).[2] Intervengué en la defensa contra el desembarcament de Mallorca de tropes republicanes l'agost de 1936.[3] Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península i fou ferit mortalment el 13 de febrer de 1937.

Referències modifica

  1. «Hemeroteca Digital. Biblioteca Nacional de España». [Consulta: 3 agost 2020].
  2. Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 17 setembre 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
  3. Massot i Muntaner, J. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. L'Abadia de Montserrat, 2009 (Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-9883-175-7.