Fernando Solano Costa
Fernando Solano Costa (Saragossa, 1913 - 1992) va ser un historiador aragonès, catedràtic d'Història d'Espanya en les edats Moderna i Contemporània, Història d'Amèrica i de la Colonització Espanyola a Amèrica an la Universitat de Saragossa.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1913  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 1992 (78/79 anys) |
 Procurador a Corts | |
| 14 maig 1952 – 13 juliol 1953 – Francisco Caballero Ibáñez → Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes | |
| Catedràtic d'universitat | |
| 1951 – | |
| Procurador a Corts | |
| 13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 14 juliol 1946 – 6 abril 1949 ← Laureano Labarta Ubieto Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes | |
 President de la Diputació Provincial de Saragossa | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, historiador |
| Ocupador | Universitat de Saragossa |
Estudià als Col·legis dels jesuïtes de Tudela i Saragossa i el 1936 es llicencià en dret i en filosofia i lletres (amb premi extraordinari). Fou un entusiasta militant de Falange Española i el curs 1939-1940 fou professor ajudant a la Universitat de Saragossa, alhora que va promoure la creació a Saragossa de la Delegació d'Educació i Cultura. També va participar en la creació dels Col·legis Majors Universitaris «Fernando el Católico», «Pedro Cerbuna» i «Santa Isabel», sent nomenat director dels dos primers, fosos, en 1940.
Des de 1955 a 1975 va ocupar el Vicedeganat de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, amb els degans José María Lacarra i Antonio Beltrán.
Com a Vicepresident de la Diputació Provincial de Saragossa —la presidència de la qual exerciria entre 1949 i 1953— va promoure la fundació de la Institución Fernando el Católico, de la qual va anar director fins a 1977, dedicant-se amb entusiasme a la recuperació dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó i a la creació del Col·legi d'Aragó. Va col·laborar amb el Ministeri d'Informació i Turisme com a censor de llibres en 1968.
Es considerava deixeble d'Andrés Giménez Soler i Jaume Vicens i Vives, dels qui fou Professor Adjunt.
Enllaços externs modifica
- Gran Enciclopedia Aragonesa GEA Online Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.