Ferula

Ferula (del llatí ferula, "barra") és un gènere de la família de les apiàcies que conté unes 170 espècies. És originari de la regió mediterrània i de l'est al centre d'Àsia. Principalment, creix en climes amb una certa aridesa. Als Països Catalans són autòctones tres espècies: Ferula loscosii, Ferula communis i Ferula tingitana. Són plantes herbàcies i perennes que fan d'1 a 4 m d'alçada, amb les tiges buides i una mica suculentes. Les fulles són tripinnades. Les flors, grogues, es presenten dins de grans umbel·les. De les tres espècies presents als Països Catalans, la més àmpliament distribuïda és Ferula communis, anomenada popularment canyaferla. En la mitologia, Prometeu va robar el foc transportant-lo amb una tija de Ferula.

Ferula

Ferula communis
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Apiales
Família	Apiaceae
Subfamília	Apioideae
Gènere	Ferula L., 1753
Tipus taxonòmic	Ferula communis

Algunes espècies

• Ferula assafoetida - asafètida
• Ferula caspica
• Ferula communis
• Ferula conocaula
• Ferula diversivittata
• Ferula foetida
• Ferula gummosa
• Ferula hermonis
• Ferula karelinii
• Ferula linkii
• Ferula loscosii
• Ferula longifolia
• Ferula marmarica
• Ferula moschata
• Ferula narthex
• Ferula orientalis
• Ferula persica
• Ferula schair
• Ferula szowitziana
• Ferula tingitana

Usos

La resina de moltes espècies de Ferula s'ha fet servir en medicina i culiniàriament:

Ferula assafoetida es fa servir com l'espècia dita asafètida o hing

Ferula gummosa fa el galbanum

Ferula hermonis fa el zallouh, un afrodisíac

Ferula persica produeix el sagapenum

Ferula moschata fa el sumbul

Ferula tingitana fa l'ammoniacum africà

El silphium s'havia usat per fer laserpicium

L'espècia romana laser o laserpicium probablement provenia d'espècies del gènere Ferula, una de les quals potser era Ferula tingitana. En temps dels romans i més tard, les tiges de Ferula es feien servir per castigar els alumnes i en altres usos.

Ferula foetida té propietats com a antioxidant i antihemolític.