Festival Internacional de la Cançó de Benidorm

Festival Internacional de la Cançó de Benidorm
	38° 32′ 03″ N, 0° 07′ 53″ O / 38.534166666667°N,0.13138888888889°O
Tipus	choir festival (en) ; esdeveniment recurrent
Localització	Benidorm (la Marina Baixa)
Estat	Espanya

El Festival Internacional de la Cançó de Benidorm, conegut fins a 2003 com a Festival Espanyol de la Cançó de Benidorm, va ser un certamen musical anualment organitzat a la ciutat de Benidorm (Marina Baixa, País Valencià) que va tenir lloc cada estiu entre 1959 i 2006, encara que va faltar a la seva cita en 1979, 1984 i entre 1986 i 1992. Basat en el Festival de la Cançó de San Remo (1951), el Festival va néixer per a promoure Benidorm i la música espanyola.

Història modifica

Antecedents modifica

La idea de celebrar un festival de la cançó a l'estil del que s'estava fent a Sanremo va sorgir en una reunió celebrada en 1958 en el quiosc El Tío Quico. Allí es trobaven l'alcalde de la ciutat, Pedro Zaragoza Orts, l'escriptor i periodista Carlos Villacorta, director del gabinet de premsa de la Secretaria General del Movimiento, i el periodista Teodoro Delgado Pomata. El juliol del 1959 es va celebrar la primera edició de l'esdeveniment, organitzada per la Red de Emisoras del Movimiento des del Manila Park de la ciutat.

1959-1971 modifica

La mecànica del festival durant les primeres edicions (de 1959 a 1971) va consistir a presentar els temes en doble versió, com era habitual en els festivals de la cançó de l'època. El triomf de la cançó «Un telegrama» i el seu apoteòsic èxit a l'Espanya de l'època va garantir la continuïtat del festival a Benidorm, malgrat que algunes ciutats del sud d'Espanya van intentar fer-se amb l'organització del festival.^[1] Durant aquesta etapa es van succeir els majors èxits de la història del festival, com «Comunicando», «Tu loca juventud», «La vida sigue igual» i «Amor amargo». A més va comptar amb la participació d'emergents figures de la cançó lleugera espanyola, com Dúo Dinámico, Raphael, Bruno Lomas, Joe y Luis, Michel, Los Gritos o Julio Iglesias. I encara que no va ser la seva catapulta cap a l'èxit, durant aquests anys es van presentar artistes com Karina, Víctor Manuel o Manolo Otero. A més, també va participar Rosa Morena, qui ja gaudia d'èxit a l'estranger abans de la seva consagració a Espanya.

1972-1985 modifica

L'etapa que es va desenvolupar entre 1972 i 1985 va marcar un cert declivi del festival. La premsa repetia any a any que la qualitat de les cançons anava en descens i de fet durant aquests anys el festival només va llançar l'èxit «Soledad», de Emilio José i va premiar solistes com Eduardo Rodrigo, Mochi, Juan Camacho o Dyango. Malgrat la sonoritat dels seus noms, el festival de Benidorm no els va servir per a consagrar-se, com tampoc els va servir a Betty Missiego, José Vélez o Tino Casal, que van haver d'esperar a altres oportunitats per a llançar les seves respectives carreres. El triomf d'una cançó composta per El Lute va fer perdre credibilitat al festival^[2] i posteriorment la no celebració de les edicions de 1979 i 1984 va portar a celebrar a la desesperada una edició en 1985 que va buscar un públic més jove, convidant a participar en grups joves, però no van tenir repercussió.

1993-2006 modifica

Després d'una pausa de set anys consecutius, en 1993 es va tornar a celebrar començant la tercera i última etapa del concurs. En aquest primer any es van diferenciar dues categories, la final de pop-rock i la de cançó lleugera, però a partir de 1994 es va tornar a l'antiga fórmula de premiar una sola cançó. L'esdeveniment es va convertir en internacional a partir de 2004 i va deixar de celebrar-se després de la seva 39a edició per l'escàs interès del públic i els mitjans de comunicació.^[3] Durant aquestes 14 edicions, la repercussió mediàtica del festival va ser nul·la, malgrat premiar amb la Sirenita de Oro a Alazán i La Década Prodigiosa o als autors Pablo Motos i Rosana Arbelo. Altres artistes rellevants del panorama musical espanyol que es van presentar en aquesta etapa van ser Paco Arrojo, Pasión Vega, Luis Livingstone i Inma Serrano.

Transmissions televisives modifica

El festival s'acostumava retransmetre per TVE, encara que durant els anys 1960 i 1970 no es va emetre íntegre perquè era un espectacle més pensat per al públic congregat a Benidorm que com a programa de televisió. Les edicions de 1993 a 1996 van ser retransmeses per Telecinco i a partir de 1997 la retransmissió va tornar a ser per TVE i pel canal autonòmic Canal 9. L'edició de 2006, l'última de la seva història, no va tenir cobertura televisiva nacional, ja que TVE es va desvincular del projecte i només va ser emesa per Canal 9.

A poc a poc des de 2008 es considera extraoficialment (mentre no reaparegui de nou aquest festival) a Low Cost Festival Benidorm (Benidorm) (celebrat a la ciutat esportiva Guillermo Amor, aquest festival se celebra l'última setmana de juliol i té una durada de 3 dies (divendres, dissabte i diumenge), durant els quals bandes de indie, rock i pop nacionals i internacionals desfilaran per al delit dels assistents) com el festival de la cançó continuador de Festival Internacional de la Cançó de Benidorm.

Guanyadors del Festival modifica

En les seves últimes edicions, el guanyador del primer premi rebia la Sirenita de Oro i 36.000 € per a produir un disc. Els guanyadors del segon i tercer premi rebien la Sirenita de Plata i la Sirenita de Bronze, respectivament.

Any (edició)	Cançó	Intèrprets	Autors	Presentadors
1959 (1a)	«Un telegrama»	Monna Bell Juanito Segarra	Gregorio i Alfredo García Segura	Bobby Deglané
1960 (2a)	«Comunicando»	Arturo Millán	Luis Palomar Manuel López-Quiroga	Antolín García
1961 (3a)	«Enamorada»	José Francis	Rafael de León Augusto Algueró
1962 (4a)	«Llevan»	Raphael Margarita Cantero	Ángel Martínez Llorente Armando Reguero
1963 (5a)	«La hora»	Alberto Pestaña Rosalía	Mario Sellés Miguel Portolés	Ángel de Andrés
1964 (6a)	«Eternidad»	José Casas Irán Eory	Juan Hernando	Tony Leblanc
1965 (7a)	«Tu loca juventud»	Federico Cabo Laura	Tomás de la Huerta José Luis Navarro	Ángel de Andrés
1966 (8a)	«Nocturno»	Alicia Granados Santy	Jorge Domingo	Jesús Álvarez
1967 (9a)	«Entre los dos»	Tony Dallara Bettina	Alfredo Doménech	Joaquín Soler Serrano
1968 (10a)	«La vida sigue igual»	Julio Iglesias Los Gritos	Julio Iglesias	Antolín García
1969 (11a)	«Ese día llegará»	Mirla Castellanos Koldo y Los Impactos	Manuel Alejandro	Marisol González Antolín García
1970 (12a)	«Tus manos»	Donna Hightower Joe y Luis	José Luis García Gutiérrez	Conchita Bautista Luis del Olmo
1971 (13a)	«Mi rincón»	Roxana Ely Forcada	Mario Sellés Miguel Portolés	Marisol González Antolín García
1972 (14a)	«A María yo encontré»	Eduardo Rodrigo	Eduardo Rodrigo	Conchita Velasco
1973 (15a)	«Soledad»	Emilio José	José Emilio López Delgado	Conchita Velasco
1974 (16a)	«Un camino hacia el amor»	Juan Erasmo Mochi	Juan Erasmo Mochi	Fiorella Faltoyano
1975 (17a)	«A ti, mujer»	Juan Camacho	Juan Pardo Juan Camacho	José María Íñigo
1976 (18a)	«Si yo fuera él»	Dyango	Dyango	Teresa Gimpera
1977 (19a)	«Aléjate»	Alfonso Pahino	Manuel de la Calva Ramón Arcusa Jesús Gluck	Mònica Randall Lola Martínez Tony Guerrero
1978 (20a)	«Toro negro»	Yunque	Manuel Azuaga Alfonso Bueno Avilés	Nydia Caro Tony Guerrero Jesús Villarino
1979	^{[n 1]}
1980 (21a)	«Quisiera»	Jerónimo	Eleuterio Sánchez Jerónimo	Mayra Gómez Kemp Tony Guerrero
1981 (22a)	«Y te quiero»	José Umbral	Juan L. Angulo Luis Fierro	Mari Cruz Soriano Diego Gómez
1982 (23a)	«Yo pienso en ti»	Fernando Ubiergo	Fernando Ubiergo	Marisa Medina Lola Martínez Mateo Fortuny Juan Antonio Jericó
1983 (24a)	^{[n 2]}			Carlos Tena
1984	^{[n 1]}
1985 (25a)	«Portero de noche»	Círculo Vicioso		Pastora Vega
1986-1992	^{[n 1]}
1993 (26a)	«Tierra de amor»^{[n 3]} «Sabed amigos»^{[n 4]}	El Desierto que Viene Romero y sus amigos	El Desierto que Viene^{[n 3]} Pablo Motos^{[n 4]}	Beatriz Rico Kike Supermix Jesús Puente
1994 (27a)	«Fuego y miel»	Esmeralda Grao	Rosana Arbelo	Pedro Rollán Victoria Vera
1995 (28a)	«Sólo amor»	Tábata Ley	José Manuel Molés	Pedro Rollán Jacqueline de la Vega
1996 (29a)	«Y no puedo más»	Malizzia & Malizzia	Manuel Pruaño María José Montaño	Pedro Rollán Elsa Anka Verónica Mengod Julio Sabala
1997 (30a)	«Soledad (no es estar solo)»	Diego Daniel	Juan J. Reyes Santsella	Pedro Rollán Ana Obregón
1998 (31a)	«Seguramente»	Enrique Casellas	Enrique Casellas	Pedro Rollán Ana Obregón
1999 (32a)	«De manera espontánea»	Quinta Esencia	Félix Pizarro Alberto Estébanez	Núria Roca Carlos Lozano
2000 (33a)	«Alcanzarás la luna»	Alazán	José Antonio Granados	Norma Duval Carlos Lozano
2001 (34a)	«Mi razón de vivir»	Carlos Fénix	Carlos Fénix Alejandro de Pinedo	Verónica Mengod Carlos Lozano
2002 (35a)	«Vida»	Marta Solís	Marta Solís Lorenzo Suárez	Jennifer Rope Sergio Dalma
2003 (36a)	«Enséñame»	Carlos Barroso	J. Sempere García	Jennifer Rope Jorge Cadaval
2004 (37a)	«Sweet lady»	Guy Swimmer	Guy Swimmer	Marta Sánchez Jorge Cadaval
2005 (38a)	«Maldito corazón»	Coral Segovia	David Santisteban Marco Dettoni	Sylvia Pantoja Miguel Ángel Tobías
2006 (39a)	«A ti»	La Década Prodigiosa	Santi y David Villar	Maribel Vilaplana Carles Chova Blanca Benlloch

Notes modifica

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 No hi hagué festival.
↑ En 1983 el festival es va convertir en una exhibició musical sense guanyadors. Les queixes sobre aquesta decisió no van trigar a sorgir.
↑ ^3,0 ^3,1 Modalitat pop rock.
↑ ^4,0 ^4,1 Modalitat balada.

Referències modifica

↑ «Noticias e historia del Festival de la canción de Benidorm: Origen y 1959», s/f. [Consulta: 21 juliol 2014].
↑ Auge y caída del Festival de Benidorm: de referente musical a verbena de barrio, valenciaplaza.com, 24 d'agost de 2016
↑ «El Festival de la Canción de Benidorm no se hará por segundo año consecutivo». Diario Información de Alicante, 09-07-2008. Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 18 agost 2008].

Bibliografia modifica

Ajuntament de Benidorm: El Festival de Benidorm y su Historia
Ayuntamiento de Benidorm. «El Festival de Benidorm y su Historia» p. 36, s/f. [Consulta: 21 febrer 2015].

[nf-4] 1,0 ^1,1 ^1,2 No hi hagué festival.

[5] En 1983 el festival es va convertir en una exhibició musical sense guanyadors. Les queixes sobre aquesta decisió no van trigar a sorgir.

[pop-6] 3,0 ^3,1 Modalitat pop rock.

[balada-7] 4,0 ^4,1 Modalitat balada.

[1] «Noticias e historia del Festival de la canción de Benidorm: Origen y 1959», s/f. [Consulta: 21 juliol 2014].

[2] Auge y caída del Festival de Benidorm: de referente musical a verbena de barrio, valenciaplaza.com, 24 d'agost de 2016

[3] «El Festival de la Canción de Benidorm no se hará por segundo año consecutivo». Diario Información de Alicante, 09-07-2008. Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 18 agost 2008].

[1]

[2]

[3]

[n 1]

[n 2]

[n 3]

[n 4]