Viquipèdia

Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior

concurs musical europeu infantil

Vegi l'edició actual: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2023
Vegi l'edició anterior: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior 2022

Plantilla:Infotaula esdevenimentFestival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
Tipusconcurs anual de música
programa de televisió Modifica el valor a Wikidata
Vigència21 novembre 2003 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps2003 - 2022 Modifica el valor a Wikidata
Durada135 min, 150 min, 120 min i 150 min Modifica el valor a Wikidata
EstatDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomanglès Modifica el valor a Wikidata
Gèneresinging talent show (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Junior Eurovision Song Contest edition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webjunioreurovision.tv Modifica el valor a Wikidata
Facebook: junioreurovision Twitter (X): EurovisionJr Instagram: junioreurovisionofficial Youtube: UC-lkYjunAyfultKGuRJz6HQ Modifica el valor a Wikidata

El Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior —Junior Eurovision Song Contest (anglès)— és un concurs organitzat per la Unió Europea de Radiodifusió, a imatge i semblança del Festival de la Cançó d'Eurovisió, però per a nens i nenes d'entre 9 i 14 anys.

Seus modifica

Any País Ciutat Lloc Presentador Participants
2003   Dinamarca Copenhaguen Forum Arena Camilla Ottesen i Remee 16
2004   Noruega Lillehammer Haakons Hall Stian Barsnes Simonsen i Nadia Hasnaoui 18
2005   Bèlgica Hasselt Ethias Arena Marcel Vanthilt i Maureen Louys 16
2006   Romania Bucarest Sala Polivalenta Andreea Marin i Ioana Ivan 15
2007   Països Baixos Rotterdam Ahoy Sipke Jan Bousema i Kim-Lian van der Meij 17
2008   Xipre Limassol Palais des Sports Axel Michael i Sophia Paraskeva 15
2009   Ucraïna Kíev Palau dels Esports de Kíev Ani Lorak, Timur Miroshnichenko i Dmytro Borodin 13
2010   Belarús Minsk Minsk Arena Leila Ismailova i Dennis Kourian 14
2011   Armènia Erevan Complex Karen Demirchyan Gohan Gasparyan i Garik Martirosyan 13
2012   Països Baixos[1] Amsterdam Heineken Music Hall Ewout Genemans i Kim-Lian van der Meij[2][3] 12
2013   Ucraïna Kíev Palau dels Esports Timur Miroshnychenko i Zlata Ognevich 12
2014   Malta Malta Malta Shipbuilding de Marsa Moira Delia 16
2015   Bulgària Sofia Arena Armeec Poli Genova 17
2016   Malta La Valletta Mediterranean Conference Centre Ben Camille i Valerie Vella 17
2017   Geòrgia Tbilissi Palau Olímpic de Tbilissi Helen Kalandadze i Lizi Japaridze 16
2018   Belarús Minsk Minsk Arena Eugene Perlin, Zinaida Kupriyanovich i Helena Meraai 20
2019   Polònia Gliwice Gliwice Arena Ida Nowakowska, Aleksander Sikora i Roksana Węgiel 19
2020   Polònia Varsòvia Estudis de Telewizja Polska Ida Nowakowska, Małgorzata Tomaszewska i Rafał Brzozowski 12
2021   França París La Seine Musicale Carla Lazzari, Élodie Gossuin i Olivier Minne 19
2022   Armènia Erevan Complex Karèn Demirtxian Ivetà Mukutxian, Garik Papoyan, Karina Ignatyan i Robin, el robot 16
2023   França Niça Palais Nikaïa TBA 16
2024   Espanya

Participació modifica

Fins a 2020, quan es va realitzar la divuitena edició, 40 països han participat almenys una vegada. A diferència de la versió adulta, el nombre de països participants canvia dràsticament en cada edició. L'edició amb el major nombre de participants va ser la de 2018, quan 20 països es van inscriure per participar a Minsk, Belarús. Per contra, el nombre més baix registrat va ser el de 12 participants a Amsterdam 2012 i a Kíev 2013. L'únic país que ha participat en totes les edicions del concurs és Països Baixos.

 BelarúsBèlgicaCroàciaXipreDinamarcaGrèciaLetòniaMacedònia donin Nord al Festival de la Cançó d'Eurovisió JúniorAlbàniaMaltaPaïsos BaixosNoruegaPolòniaRomaniaAustràliaEspanyaSuèciaGal·lesRegne UnitFrançaSuïssaRússiaPortugalSèrbiaUcraïnaArmèniaBulgàriaGeòrgiaLituàniaMoldàviaAlbàniaIsraelAzerbaidjanSan MarinoItàliaMontenegroEslovèniaIrlandaKazakhstanAlemanyaEslovàquiaBòsnia i HercegovinaMònaco
Participacions des de 2003:
  Hi van participar almenys una vegada.
  Mai no hi van participar, però són elegibles a fer-ho.
  Anaven a participar-hi, però es van retirar abans de la final.
Any Països segons el seu debut
2003   Bèlgica,   Belarús,   Xipre,   Croàcia,
  Dinamarca,   Espanya,   Grècia,   Letònia,
  Macedònia del Nord,   Malta,   Noruega,
  Països Baixos,   Polònia,   Regne Unit,   Romania,   Suècia
2004   França,   Suïssa
2005   Rússia,   Sèrbia i Montenegro
2006   Portugal,   Sèrbia,   Ucraïna
2007   Armènia,   Bulgària,   Geòrgia,   Lituània
2010   Moldàvia
2012   Albània,   Azerbaidjan,   Israel
2013   San Marino
2014   Eslovènia,   Itàlia,   Montenegro
2015   Austràlia,   Irlanda
2018   Gal·les,   Kazakhstan
2020   Alemanya
2023   Estònia
Any Països segons es retiren
2005   Xipre,   França,   Polònia,   Suïssa
2006   Dinamarca,   Letònia,   Noruega,   Regne Unit,
  Sèrbia i Montenegro
2007   Croàcia,   Espanya
2008   Portugal,   Suècia
2009   Bulgària,   Grècia,   Lituània
2010   Xipre,   Romania
2011   Malta,   Sèrbia
2012   Bulgària,   Letònia,   Lituània,   Macedònia del Nord
2013   Albània,   Bèlgica,   Israel
2014   Azerbaidjan,   Macedònia del Nord,   Moldàvia
2015   Xipre,   Croàcia,   Suècia
2016   Eslovènia,   Montenegro,   San Marino
2017   Bulgària,   Israel
2018   Xipre
2019   Azerbaidjan,   Israel
2020   Albània,   Armènia,   Austràlia,   Gal·les,   Irlanda,   Itàlia,   Macedònia del Nord,   Portugal
2021   Belarús
2022   Alemanya,   Azerbaidjan,   Bulgària i   Rússia
2023   Kazakhstan i   Sèrbia
Any Països segons retornen
2006   Xipre
2009   Suècia
2010   Letònia,   Lituània
2011   Bulgària
2013   Macedònia del Nord,   Malta
2014   Bulgària,   Xipre,   Croàcia,   Sèrbia
2015   Albània,   Macedònia del Nord
2016   Xipre,   Israel,   Polònia
2017   Portugal
2018   Azerbaidjan,   França,   Israel
2019   Espanya
2021   Albània,   Armènia,   Azerbaidjan,   Bulgària,   Irlanda,   Itàlia,   Macedònia del Nord,   Portugal
2022   Regne Unit
2023   Alemanya

Guanyadors modifica

Per edició modifica

Edició Guanyador Segona posició Tercera posició Quarta posició Cinquena posició
2003   Croàcia   Espanya   Regne Unit   Belarús   Dinamarca
2004   Espanya   Regne Unit   Croàcia   Romania   Dinamarca
2005   Belarús   Espanya   Noruega   Dinamarca   Romania
2006   Rússia   Belarús   Suècia   Espanya   Sèrbia
2007   Belarús   Armènia   Sèrbia   Geòrgia   Macedònia del Nord
2008   Geòrgia   Ucraïna   Lituània   Malta   Macedònia del Nord
2009   Països Baixos   Armènia   Rússia   Bèlgica   Ucraïna
2010   Armènia   Rússia   Sèrbia   Geòrgia   Belarús
2011   Geòrgia   Països Baixos   Belarús   Rússia   Armènia
2012   Ucraïna   Geòrgia   Armènia   Rússia   Bèlgica
2013   Malta   Ucraïna   Belarús   Rússia   Geòrgia
2014   Itàlia   Bulgària   Armènia   Malta   Rússia
2015   Malta   Armènia   Eslovènia   Belarús   Albània
2016   Geòrgia   Armènia   Itàlia   Rússia   Austràlia
2017   Rússia   Geòrgia   Austràlia   Països Baixos   Belarús
2018   Polònia   França   Austràlia   Ucraïna   Malta
2019   Polònia   Kazakhstan   Espanya   Països Baixos   França
2020   França   Kazakhstan   Espanya   Països Baixos   Belarús
2021   Armènia   Polònia   França   Geòrgia   Azerbaidjan
2022   França   Armènia   Geòrgia   Irlanda   Regne Unit
2023   França   Espanya   Armènia   Regne Unit   Ucraïna
 
Mapa de guanyadors

Per país modifica

Victòries País Any/s
3   Geòrgia 2008, 2011, 2016
2   França 2020, 2022
  Armènia 2010, 2021
  Polònia 2018, 2019
  Rússia 2006, 2017
  Malta 2013, 2015
  Belarús 2005, 2007
1   Itàlia 2014
  Ucraïna 2012
  Països Baixos 2009
  Espanya 2004
  Croàcia 2003

Diferències amb el festival d'adults modifica

A diferència del que ocorre al Festival de la Cançó d'Eurovisió tradicional, la seu del festival no es determina pel país guanyador de l'any anterior, sinó que es tria de bestreta d'entre els països que s'ofereixen a organitzar-lo. No obstant això, des de 2013, es va establir que el país guanyador tindrà preferència per organitzar-lo si ho desitgés.

D'altra banda, els països participants han de cantar obligatòriament en una de les seves llengües oficials, mentre que en el festival tradicional existeix llibertat d'idioma des de 1999. No obstant això, hi poden introduir fragments en altres idiomes. A més a més, al festival d'Eurovisió Júnior, la cançó ha d'estar escrita per almenys un dels membres que actuïn representant el seu país i no pot haver estat publicada abans de la seva elecció per al festival.

Una altra diferència notable és que un mateix artista no pot repetir la seva participació més d'una vegada en aquest festival, però malgrat això, la Unió Europea de Radiodifusió va concedir un permís especial perquè Ekaterina Ryabova (segon lloc per Rússia en 2009) tornés a representar el seu país en l'edició (2011), fet que va suposar la primera vegada que això es produeix en la història del concurs. Segons Sietse Bakker, supervisor de l'esdeveniment, aquesta regla podria deixar d'aplicar-se. En 2010, Ekaterina va ser prèviament desqualificada quan es va presentar a la preselecció russa per al certamen a causa de l'existència d'aquesta norma.[4]

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Festival de la Cançó d'Eurovisió Júnior
  1. ↑ «Netherlands to host Junior 2012» (en anglès). JuniorEurovision.tv, 12-10-2011.
  2. ↑ «Junior Eurovision: Ewout Genemans and Kim-Lian to host 2012 edition» (en anglès). ESCDaily. [Consulta: 26 gener 2012].
  3. ↑ «Ewout Genemans in heel Europa op televisie» (en neerlandés). Metronieuws.nl. Arxivat de l'original el 2013-01-17. [Consulta: 4 desembre 2011].
  4. ↑ [enllaç sense format] http://esckaz.com/jesc/2011/rus.htm#ebu
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Festival_de_la_Cançó_d%27Eurovisió_Júnior&oldid=33153152»