file (ordre)

File
Tipus	utilitat UNIX i programari lliure
Versió estable	5.45 (27 juliol 2023)
Llicència	llicència BSD de 2 clàusules
Característiques tècniques
Sistema operatiu	Unix-like
Escrit en	C
Codi font	Fonts de codi
Codi font	Codi font
Debian	file
Arch Linux	file
Gentoo	sys-apps/file
Més informació
Lloc web	darwinsys.com… (anglès)
Seguiment d'errors	Seguiment d'errors
Free Software Directory	File

file és una ordre de la família dels sistemes operatius Unix, que permet detectar el tipus i format d'un arxiu. Per aconseguir-ho, analitza els encapçalaments i els nombres màgics o bé el contingut que l'arxiu tingui.^[1]

Descripció modifica

L'ordre file és una utilitat que realitza una sèrie de proves (test) per determinar el tipus i format d'un arxiu. Més precisament les proves són tres, i la primera que permeti assolir un resultat fa que l'anàlisi finalitzi.

Es detallen a continuació les proves, en l'ordre en què es duen a terme per aquesta ordre:

Sistema d'arxius: s'intenta determinar si l'arxiu a examinar és un arxiu del sistema mitjançant lacrida al sistema stat. Gràcies a aquesta prova es pot determinar si és un dispositiu, enllaç simbòlic, una canonada, etc.
Nombres màgics: S'intenta determinar el tipus, analitzant determinats bytes ubicats en posicions específiques dins de l'arxiu. Aquests bytes se'ls anomena nombres màgics, i solen estar al començament de la capçalera. La informació per a realitzar aquesta anàlisi figura en l'arxiu / usr / share / misc / magic.mgc.
Prova de sintaxi: aquesta última prova consisteix a determinar quin tipus de sintaxi té un arxiu de text. Aquesta prova només es realitza sobre els arxius que s'hagi determinat que siguin text pla. Bàsicament consisteix a buscar la presència de determinades paraules claus que permeten identificar la sintaxi usada dins d'aquest arxiu.

Mode d'ús modifica

La invocació de l'ordre file té el següent format:

File [PARÀMETRES] ARXIU ...

Els paràmetres possibles, segons l'especificació POSIX, són:

-D: Realitza les proves de sintaxi i de nombres màgics del sistema. Aquesta és l'opció per defecte, si no s'utilitza -m o -M
-H: Si l'arxiu a analitzar és un enllaç simbòlic, l'identifica com a tal.
-I: No oferir una classificació addicional més enllà de la del tipus bàsic.
-m arxiu: Realitza una prova addicional de nombres màgics amb l'arxiu indicat
-M arxiu: Similar a -m, llevat que no realitza les proves de sintaxi i de nombres màgics per defecte del sistema.

En els sistemes operatius GNU/Linux, aquesta comanda va ser enriquit amb molts més paràmetres, entre els quals es troben:

-B

No imprimeix el nom del fitxer a cada resultat.

-I

Mostra el tipus mime juntament amb la codificació utilitzada.

-I prova

Exclou de realitzar la prova indicada. Entre les opcions que podem indicar, es troben:

Apptype: Tipus d'aplicació EMX (només per EMX).
Ascii: Diversos tipus d'arxius de text. Aquesta prova intenta determinar la codificació, més enllà de la indicada dins del propi arxiu.
Encoding: Diversos tipus de codificacions per a la prova suau de nombres màgics.
Tokens: Cerca cadenes conegudes dins dels arxius de text.
CDF: Mostra detalls dels arxius CDF (Compound Document Files). Per exemple SVG, XHTML, etc.
Compress: Analitza i busca dins dels arxius comprimits.
Elf: Mostra detalls d'arxius ELF.
Soft: Consulta d'arxius màgics.
Aportar: Analitza arxius tar.

- Mime-type: similar a -i, llevat perquè només mostra el tipus mime.
-Z: Examina els arxius comprimits.