Els Fir Domnann són un poble de la història legendaria d'Irlanda, lligat als Fir Bolg.

El seu nom Fir Domnann és basat en l'arrel cèltica dumno-, que vol dir ‘profund' i ‘el món'. El sufix -on- sovint es troba en noms de divinitats gàl·liques i britàniques. El nom tribal dumnonii, trobat a Britànnia, significaria per tant ‘poble del déu del món'. L'irlandès antic fir vol dir ‘homes', i per tant Fir Domnann tindria el mateix significat que el nom tribal britànic, cosa que porta a la conjectura que aquestes tribus tenien un origen comú.[1] Per exemple el model històric d'O'Rahilly proposa que els Domnann eren uns poble pre-goidèlic P-Celtic qui, amb els Galeóin, invadiren el sud-est de la costa d'Irlanda des de Britànnia.[2] La teoria d'O'Rahilly dels P-Celtic precedents als goidelics a Irlanda no war àmpliament acceptada pels experts d'avui, però la idea d'una connexió entre les tribus britàniques i irlandeses del mateix nom encara es manté.[1]

En la literatura irlandesa antiga els Fir Domnann es trobaven a Cóice Laigean (Leinster). Un poema datat del segle VII acredita el seu governant Mess-Telmann amb el reialme de la província i amb l'exercisi del poder des del lloc reial de Leinster a Dún Áilinne. El topònim Inber Domnann, ara a l'entrada de la badia de Malahide al nord del comtat de Dublín a la costa est d'Irlanda preserva el nom tribal. No obstant això, l'àrea amb una major associació de topònim amb els Fir Domnann es troba al nord-oest de Mayo: la Iorrais Domnann, de la qual l'actual baronia d'Iorras pren el seu nom, i els propers Mag Domnann i Dún Domnann.[1]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Koch, John .T.. Celtic Culture: a historical encyclopedia, 2006, p. 75. ISBN 9781851094400. 
  2. O'Rahilly, Thomas Francis. Early Irish History and Mythology. Dublin Institute for Advanced Studies, 1946. ISBN 978-0901282293.