La flogopita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que pertany al grup de la biotita.[2] El nom li va ser donat l'any 1841 per Johann Friedrich August Breithaupt, del grec phlogopos, que significa foc, en al·lusió al seu color. Forma una sèrie de solució sòlida amb la biotita.[3]

Infotaula de mineralFlogopita

Flogopita d'Ercolano, Itàlia
Fórmula químicaKMg₃(AlSi₃O10)(OH, F)₂
Epònimfiery red (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.EC.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.EC.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.2.2b.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic (2/m) Space Group: C 2/m
Hàbit cristal·lítabular, masses escamoses, fenocristalls rarament perfectes
Grup espacialgrup espacial C2/m Modifica el valor a Wikidata
Colormarró, gris, verd, groc, marró-vermell
Macles
Exfoliació{001} excel·lent, micàcia
Fracturano en té
Tenacitatdura, làmines primes flexibles
Duresa2 a 2,5
Lluïssornacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Gravetat específica2,78 a 2,85
Densitat2,7 a 2,9
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.530 - 1.573 nβ = 1.557 - 1.617 nγ = 1.558 - 1.618
Birefringènciaδ = 0,0280 a 0,0450
Angle 2V16 - 20°
Fluorescència
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolPhl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La flogopita, amb fórmula KMg₃(AlSi₃O10)(OH, F)₂, forma part del grup de les miques, el qual es troba a dins dels fil·losilicats. Cristal·litza en el sistema monoclínic, en forma de masses escamoses o fenocristalls. És el terme extrem amb magnesi d'una sèrie de solució sòlida de miques, on l'altre extrem és la biotita. Alguns dels minerals intermedis d'aquesta sèrie són fluorflogopita (rica en fluor), eastonita i hendricksita (rica en zinc). Per això a vegades rep el sinònim de mica magnèsica.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la flogopita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.

S'usa industrialment en làmines com a aïllant elèctric en dispositius específics, com per exemple l'aïllant que porten les bugies de l'automòbil. La seva capacitat com a aïllant és superior a la d'altres miques. També s'usa molt en pols com a material de càrrega.

Formació modifica

La flogopita és un mineral d'origen típic pneumatolític. Apareix generalment en calcàries i dolomies granudes, en pissarres cristal·lines afectades per metamorfisme de contacte i algunes serpentinites. És també comuna a les kimberlites, on forma grans làmines, així com en pegmatites de roques ultramàfiques.

La flogopita és un membre del grup de les miques molt estès, que s'observa especialment en marbres dolomítics (rics en magnesi) associada amb espinel·la, diòpsid, hornblenda, granats i minerals del grup de les condrites. Els principals jaciments de flogopita es troben a Ontario i Quebec (Canadà), a Rússia i en nombroses localitzacions d'Europa.

Politips modifica

La flogopita té tres politips, minerals que difereixen d'aquesta només en l'apilament de les unitats estructurals similars en la seva estructura atòmica. Aquestes tres espècies són: flogopita-1M, flogopita-2M1 i flogopita-3T.

Varietats modifica

  • Barioflogopita, una varietat bàrica amb un 1% o més de BaO, amb fórmula (K,Ba)1-xMg₃(AlSi₃O10)(OH,F)₂. Va ser originàriament reportada de Mansjöberg, Hälsingland, Suècia.[4]
  • Baritbiotita, una altra varietat de bari de la flogopita, amb fórmula (K,Ba)₂(Mg,Al)2-6(Al,Si)₈O20. Només se n'ha trobat a Schelingen, Baden-Württemberg, Alemanya.[5]
  • Flogopita cròmica, una varietat que conté crom.[6]
  • Flogopita fèrrica, amb contingut de ferro. Una gran quantitat de peces anomenades biotita són, en realitat, flogopites fèrriques. La seva fórmula és (K)(Mg,Fe2+)₃(AlSi₃O10)(F,OH)₂.[7]
  • Fluorflogopita, una varietat que conté fluor.[8]
  • Flogopita manganèsica, una varietat que conté manganès, trobada només a la Xina i al Japó.[9]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flogopita
  1. «Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  2. «Mica Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  3. «Biotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  4. «Barium-Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  5. «Barytbiotite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  6. «Chromian Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  7. «Ferroan Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  8. «Fluorian Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].
  9. «Manganoan Phlogopite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 juliol 2014].