Flora Isgleas i Alsina

Flora Isgleas i Alsina[1][2][3][4] (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1926 - Barcelona, 1989) fou política. Filla de Rosa Alsina i Masjuan i del famós dirigent anarcosindicalista Francesc Isgleas i Piarnau. De petita va viure al carrer del Mall i durant la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona amb la seva mare i els seus germans.

Infotaula de personaFlora Isgleas i Alsina
Biografia
Naixement1926 Modifica el valor a Wikidata
Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mort1989 Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)

L'any 1939 es va exiliar i va ser empresonada en un camp de concentració francès. Els seus dos germans van marxar a Mèxic i ella es aquedà amb els seus pares. El seu primer marit va ser Mingo Radresa, membre de la CNT i fundador de l'Ateneu Llibertari Ferrer i Guardia de Palafrugell. A França treballà activament per la CNT i, durant l'ocupació nazi, va formar part de la Resistència. L'any 1944 va ser arrestada per la Gestapo i fou empresonada a Baumettes, Marsella, d'on fou alliberada poc abans d'acabar la guerra.

Va viure a París i a Brussel·les on col·laborà en iniciatives per a la defensa dels pobles oprimits i, especialment, contra el règim de Franco. El seu segon marit fou Enric Adroher i Pascual, que anys després fundaria a Londres el Moviment Socialista dels Estats Units d'Europa (1947). L'any 1962 fou una de les promotores del IV Congrés del Moviment Europeu, on participaren els principals opositors contra la dictadura espanyola.

L'any 1976 va tornar a Catalunya, on es distingí per la seva lluita a favor dels drets de les dones. Va ser responsable de la Comissió de la Dona del Partit Socialista de Catalunya i membre destacat del Consell Català del Moviment Europeu. L'any 1982 va ser detinguda per la Policia Nacional per parlar català al vestíbul de Ràdio Miramar. Als 62 anys va morir.

Els seus fills, Floreal[5] i Hèlios, varen fer lliurament a la Generalitat de Catalunya d'un fons sobre les famílies Isgleas-Alsina i Adroher-Isgleas a l'exili.[6]

Referències

modifica
  1. Bussot, Gerard. Gent d'un segle. Sant Feliu de Guíxols 1900-2000. 401 apunts biogràfics, 2011, p. 210-2011. 
  2. «Sóc Sant Feliu (Biografies ganxones)».
  3. «CNT Puerto Real (Biografies)». Arxivat de l'original el 2015-02-25. [Consulta: 4 novembre 2013].
  4. «Arxiu Nacional de Catalunya». Arxivat de l'original el 2013-07-06. [Consulta: 11 abril 2022].
  5. «Àngel Jimenez (Exposició: Floreal 10 anys)».
  6. «Sóc Sant Feliu (Ruta: El llegat de les emprenedores)».

Enllaços externs

modifica