Florencio Fuentes Estébanez
Florencio Fuentes Estébanez (Osorno la Mayor, província de Palència 11 de maig de 1901 - Herrera de Pisuerga, província de Palència, † 1970) fou obrer del camp[1] i botxí titular de l'Audiència de Valladolid. Va assistir com a ajudant a les primeres execucions de Vicente López Copete, ensenyant-li el maneig del garrot vil.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 maig 1901  Osorno la Mayor (província de Palència) |
| Mort | 1970 (68/69 anys) Herrera de Pisuerga (província de Palència) |
| Causa de mort | Suïcidi |
 Botxí titular de l'Audiència de Valladolid | |
← - - → | |
| Activitat | |
| Ocupació | botxí |
Durant la seva carrera va tenir sentiments de culpabilitat, la qual cosa li va causar un expedient per negar-se a una execució el 1952.[1] Es va negar a continuar després de l'execució de Trespalacios el 1953, per la qual cosa va ser format expedient i condemnat.[2] Va al·legar que als seus fills els feien la vida impossible al col·legi per l'ofici del seu pare.[3]
Menyspreat pel seus veïns, distanciat de la seva família i mancat de recursos, arribà a fer de captaire per a viure.[1] Se suïcidà el 1970.[4]
Alguns dels reus executats per Florencio Fuentes modifica
Va arribar a realitzar diverses execucions múltiples, com la de nou reus a la Presó Modelo de Barcelona el 1944.
- Ramón Lázaro Corella Tarragona, 16 d'agost de 1941)[5]
- Joaquín Juan Escoda Curto Tarragona, 16 d'agost de 1941)[5]
- Juan Curto Espuny (a) el Cantagallos Tarragona, 16 d'agost de 1941)[5]
- Juan Soto Barrionuevo (Barcelona, 19 de novembre de 1941).[6][4]
- Josep Ribas Moracho (Barcelona, 25 de març de 1942)
- Josep Rafí Urpí (Barcelona, 28 de març de 1942)
- Antonio Serrano Caro (Barcelona, 28 de març de 1942)
- Pascual Gargallo García (Barcelona, 28 de març de 1942)
- Pere Alemany Berenguer (Barcelona, 2 d'octubre de 1942)
- Pere Tudurí Vidal (Palma, 21 de febrer de 1951[7])
- José García Barriobero "el Satanás" (La Rioja, 28 de novembre de 1948),l'execució del qual costà dos intents[8]
- Fortunato Gras Tejedor (Barcelona, 9 d'abril de 1953)[4]
- Juan José Trespalacios (Vitòria, 13 de juny de 1953)[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Eslava Galán, Juan. Verdugos y Torturadores. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, 1993.
- ↑ Martínez, Rubén «Una aproximación a la pena de muerte durante el franquismo». La pena de muerte y su abolición en España. Los Libros de la Catarata, 1995.
- ↑ Pérez Fernández, Francisco «La figura institucional del verdugo como espejo público (siglos XVIII-XX). El ejecutor de sentencias y sus variantes psicológicas». Revista de Historia de la Psicología, 34, 03-09-2013, pàg. 57-80 [Consulta: 20 juliol 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Yániz, Juan Pedro «La Modelo, 31 años sin pena de muerte». ABC (edició Catalunya), 02-03-2005 [Consulta: 2 agost 2010].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Son ejecutados en Tarragona tres atracadores» (
PDF). La Vanguardia, 17-08-1941, pàg. 4 [Consulta: 2 febrer 2011].
- ↑ «Ejecución del atracador Juan Soto» ( PDF). La Vanguardia, 20-11-1941, pàg. 9 [Consulta: 2 febrer 2011].
- ↑ Peris, Xavier «El último ajusticiado de Mallorca». Diario de Mallorca, 27-02-2011 [Consulta: 2 agost 2010].
- ↑ Gamarra. «Ejecución y muerte del Satanás», 06-03-2012.
