Floridita
Floridita, també conegut com El Floridita, és un bar i restaurant de la ciutat de l'Havana, Cuba, que funciona des 1817 i es va fer mundialment famós gràcies a l'escriptor i periodista Ernest Hemingway, que acostumava a visitar-la amb regularitat. El seu eslògan és "La cuna del daiquirí" (en català "El bressol del Daiquiri") i el mateix Hemingway va acréixer la seva fama amb una frase que va atreure a turistes de tot el planeta:
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bar i restaurant  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Havana (Cuba) | |||
| ||||
| Lloc web | barfloridita.com | |||
| « | Mi mojito en La Bodeguita, mi daiquirí en El Floridita". | » |
| — Ernest Hemingway, Escrit per ell mateix en una de les parets de La Bodeguita del Medio [1] | ||
L'escriptor va acabar per convertir-se en el principal atractiu turístic per a visitants que arriben de tot el món a conèixer El Floridita, fins al punt de què una estàtua d'un Hemingway recolzat a l'extrem de la barra és la gran atracció del bar.[2]
Història modifica
El Floridita va obrir les seves portes el 1817 amb el nom de La Pinya de Plata, en Obispo y Montserrate, la mateixa cantonada on funciona actualment. Poc després va ser anomenat La Florida.[3] El 1910 es va ampliar amb l'àrea de restaurant, cap al carrer Montserrate, comandat per un xef francès.[4]
El 1914, el català Constantí Ribalaigua Vert va començar a treballar com cambrer i quatre anys més tard es convertiria en propietari del local, adquirint-lo a Sala i Perera, ja sota el seu nom definitiu, Floridita. N'hi ha que asseguren que va ser Constantí (també conegut com a "Constante") qui va portar per primera vegada a l'Havana el daiquiri, una beguda que hauria nascut a l'interior de Cuba.[4][5]
A la dècada del 1930, Hemingway es va instal·lar a l'Hotel Ambos Mundos, a poca distància de Floridita, bar del qual es va fer habituar i on acostumava a beure daiquiri gairebé tots els dies i, especialment, la variant Papa Doble, creada en el seu nom i dita així pel fet que a Cuba es coneixia afectuosament l'escriptor com "Papa". Fins i tot quan es va mudar a Finca Vigía, als afores de l'Havana, habitualment viatjava fins a la capital per beure el seu daiquiri favorit al lloc què ell anomenava "el millor bar del món".[6][7]
El Floridita es va convertir així en un homenatge permanent a Hemingway, amb una exhibició de fotografies de l'escriptor amb els seus amics (gairebé en totes acompanyat per un Papa Doble), així com un bust en bronze realitzat el 1954 i ubicat allà on era el seu racó favorit dins del bar, i una escultura a mida real de 2003 on se li veu recolzat sobre la barra. A partir de l'obertura de Cuba al turisme internacional, nombroses visites guiades passen diàriament per El Floridita perquè els viatgers es fotografiïn al costat de l'escultura de l'escriptor.[8]
El 1991 El Floridita va ser totalment remodelat, encara que respectant tots els elements originals que el van fer famós, inclòs el bust de Hemingway i la barra.[4]
Visitants il·lustres modifica
A més de Hemingway, per les taules i la barra del Floridita van passar Gary Cooper, Tennessee Williams, Marlene Dietrich, Jean-Paul Sartre, Giorgio Armani, Ornella Muti, Imanol Arias, Jean Michel Jarre, Matt Dillon, Paco Rabanne, Ted Turner i Jane Fonda, Pierce Brosnan, Naomi Campbell, Compay Segundo, Ana Belén i Víctor Manuel, Graham Greene, els Ducs de Windsor Eduard VIII i Wallis Simpson, Gene Tunney, Carlos Lombardía, Ava Gardner, Spencer Tracy, Rocky Marciano, Joaquín Sabina, Pablo Milanés, Silvio Rodríguez, Javier Sotomayor, Kate Moss, Fito Páez, Danny Glover i Jack Nicholson, entre d'altres.[9][10][8][4]
Premis, reconeixements i mencions modifica
- El 1953, la revista Esquire el va reconèixer com un dels set bars més famosos del món.[3]
- El 1992 va rebre el premi "Best of the Best Five Star Diamond" de l'Acadèmia Nord-americana de Ciències Gastronòmiques.[11]
- En Anglaterra hi ha el bar Floridita London, a Espanya el Floridita Madrid, i en Califòrnia, Estats Units, El Floridita Restaurant, que emulen l'ambient cubà del seu homònim havaner, amb la seva "perfecta barreja de glamour i decadència d'una era passada". El Floridita Dublin, a Irlanda, també va homenatjar la famosa cantonada d'Obispo i Montserrate, però finalment va tancar les portes.[12]
- Hemingway no podia evitar esmentar en la seva obra al Floridita: "Islands in the stream" ofereix una detallada descripció del bar on va passar llargues hores de la seva vida.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Floridita |
- ↑ «CUBA: A Curious Style of Socialism». Time Magazine, 14-10-1974 [Consulta: agost 2010].
- ↑ W. Stock. «Hemingway trinkt sechs oder acht Daiquirís in El Floridita» (en alemany). stockpress, 19-02-2011. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ 3,0 3,1 «Historia del Floridita» (en espanyola). Web oficial del Floridita. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «History of Floridita» (en anglès). Floridita. Arxivat de l'Floridita.co.uk original el 16 d’abril 2014. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Floridita's story» (en anglès). El Floridita, la cuna del Daiquiri. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Ernest Hemingway, the old man of the sea» (en anglès). Havana Cuba Travel. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Ernest Hemingway - Wild and Scenic Places» (en anglès). Travel Reviews - Historic Sites. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2010. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ 8,0 8,1 «Hemingway and the Floridita» (en anglès). El Floridita, la cuna del Daiquiri. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2013. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Hemingway haunts Old Havana» (en anglès). Moon Travel Guides. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2009. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Visitantes famosos» (en espanyol). Lloc web del Floridita. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «El Floridita» (en anglès). Cuba Restaurants Guide.com. Arxivat de l'original el 13 de març 2013. [Consulta: 2 febrer 2013].
- ↑ «Floridita» (en anglès). Floridita London. Arxivat de l'original el 8 de febrer 2011. [Consulta: 2 febrer 2013].