Flux zonal
En meteorologia un flux zonal és un terme que s'utilitza per indicar tots els fluxos atmosfèrics (corrents d'aire) associats amb la gran circulació atmosfèrica que segueix paral·lela a les línies de latitud de la Terra. És l'oposat del flux meridional, que són els corrents d'aire que corren paral·lels als meridians.
Els fluxos zonals es refereixen generalment a límit entre les principals cèl·lules de la circulació atmosfèrica:
- la cèl·lula de Hadley, entre les latituds de 0° a 30° de cada hemisferi terrestre,
- la cèl·lula de Ferrel, localitzada entre les latituds 30° i 60°,
- la cèl·lula polar, que es troba entre les latituds 60° i 90°.
En la línia de l'equador, a la frontera entre les cèl·lules de Hadley de cada hemisferi, el flux zonal que preval són els vents alisis, que segueixen d'est a oest. En divisió de les cèl·lules de Hadley i de Ferrel, el flux zonal que preval són els vents de l'oest, que segueixen d'oest a est. Al costat dels pols geogràfics, a límit de les cèl·lules de Ferrel i polars, el flux zonal predominant són els vents polars de l'est.[1]
Referències modifica
- ↑ «Glossary of Meteorology». American Meteorological Society. Arxivat de l'original el 13 de març 2007. [Consulta: 16 desembre 2008].