Folc V d'Anjou
Folc V d'Anjou dit “el Jove” fou comte d'Anjou, de Tours, de Maine i rei de Jerusalem - com a Folc I - del 1131 al 1143, com a fill i successor de Folc IV el Tauró el 1109.
 Casament de Folc d'Anjou amb Melisenda de Jerusalem  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1092 Angers |
| Mort | 13 novembre 1143 (50/51 anys) Acre |
| Causa de mort | Mort accidental (Caiguda d'un cavall ) |
| Sepultura | basílica del Sant Sepulcre |
| Monarca | |
| Comte d'Anjou | |
 Rei de Jerusalem | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monarca |
| Altres | |
| Títol | Rei de Jerusalem (1131–1143) Comte del Maine (1110–1129) Comte de Tours (1109–1129) Comte d'Anjou (1109–1129) |
| Família | Dinastia d'Anjou |
| Cònjuge | Ermengarda de Maine (1110–) Melisenda de Jerusalem (1129–) |
| Fills | Jofré V d'Anjou (  Ermengarda de Maine)Sibil·la d'Anjou ( Ermengarda de Maine)Balduí III de Jerusalem ( Melisenda de Jerusalem)Matilde d'Anjou ( Ermengarda de Maine)Elies II de Maine ( Ermengarda de Maine)Amalric I de Jerusalem ( Melisenda de Jerusalem) |
| Pares | Folc IV el Tauró i Bertrada de Montfort |
| Germans | Cecília de França, Ermengarda de Anjou, Felip de Mantes i Jofré IV d'Anjou |
 | |
 | |
El primer que va fer quan va arribar en arribar al poder del comtat d'Anjou fou assegurar-se la submissió del senyor d'Amboise; després va ocupar l'Île Bouchard el 1109 i Brissac el 1112. Des del 1113 es va aliar a Enric I d'Anglaterra i Normandia i el 1114 el va ajudar a dominar un vassall rebel al Perche. El 1116 es va tornar a aliar a França i va fer algunes conquestes a Normandia i entre elles el desembre de 1118 el castell d'Alençon; al mateix temps també va ocupar Montbazon el 1118. El 1119 va tornar a l'aliança anglesa.
El 1120 va peregrinar a terra Santa i en tornar, i havent mort Guillem Adelin, l'hereu d'Enric I va fer aliança amb el rei de França. El 1124 va ocupar Montreuil-Bellay. Es va casar amb Ermengarda, filla i hereva del comte Elies del Maine. Al morir el rei Enric V d'Alemanya, la vídua Matilde, hereva de Normandia i Anglaterra, es va casar amb Jofré, fill de Folc V, originant la dinastia dels Plantagenet.
El 1129, Folc va abdicar i renunciar a les seves possessions franceses d'Anjou, Maine i Turena en favor del seu fill Jofré V d'Anjou i es va casar amb l'hereva de Jerusalem Melisenda, filla de Balduí II de Jerusalem. El 1131, en morir Balduí, heretà el regne de Jerusalem, on se'l va conèixer com a Folc d'Anjou. Com a rei, va solucionar un litigi sobre el principat d'Antioquia i més tard va combatre Hug II de Jaffa, l'amant de la seva dona.
El 1137, es va aliar amb els romans d'Orient contra Imad al-Din Zengi I de Mossul i va ajudar Damasc a resistir Zengi,[1] aixecant el setge que Muín-ad-Din Únur estava patint a Homs, i sent derrotat a la batalla de Ba'rin. Va ordenar la construcció de la fortalesa anomenada Krak de Moab, que defensava el sud del regne.
Va morir el 1143 en caure d'un cavall i el va succeir el seu fill Jofré V d'Anjou al Comtat d'Anjou i per Melisenda de Jerusalem i Balduí III de Jerusalem al Regne de Jerusalem.
| Precedit per: Elies I |
Comte del Maine 1110 - 1126 |
Succeït per: Jofré V |
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Folc V d'Anjou |
- ↑ Maalouf, Amin. Les croisades vues par les arabes (en francès). J'ai lu, 1983, p.147-148. ISBN 2277219169.
| Precedit per: Balduí II de Jerusalem |
Rei de Jerusalem (amb Melisenda de Jerusalem) 1131 – 1143 |
Succeït per: Melisenda de Jerusalem i Balduí III de Jerusalem |