Font d'Aïn Doura
La font d'Aïn Doura és una font de pedra al jaciment arqueològic de Dougga, a Tunísia, força ben conservada. Era probablement la principal font de la ciutat, però no l'única. El seu nom clàssic no es coneix i se li dona el que portava quan fou descoberta a finals del segle xix, que li donaven els habitants de la vila de Dougga. Aïn Doura és el nom donat a un complex format per la font, unes termes, unes latrines i unes cisternes. L'establiment termal té forma de T i és en terreny en pendent, i només excavat parcialment s'han identificat el frigidarium o sala de banys freds, flanquejada de quatre piscines, el tepidarium per la sortida del bany, tres sales calentes a la mateixa sala que el tepidarium i algunes sales de servei. Les latrines són al sud-oest i són semicirculars, amb 2,70 metres de diàmetre; els seients n'han desaparegut; a la vora de l'edifici, hi ha unes cisternes en tres dipòsits separats per arcades, de 28,5 per 25 metres, i capacitat de tres mil metres cúbics.
Altres fonts són:
El nimfeu de Terenci, font monumental prop del temple de Dar Laccheb, construïda al costat de la civitas en el proconsolat de Marcus Antonius Zeno, entre 184 i 187. L'aigua venia d'una canalització de la cisterna d'Aïn El Hammam.
La font rectangular entre el teatre i el fòrum.
La font cònica prop de l'arc d'Alexandre Sever.
I el gran nimfeu a l'oest del Trifolium de Dougga, en forma d'hexaedre amb 8,70 metres d'obertura, alimentat per aigua procedent de la cisterna d'Aïn El Hammam per un conducte soterrani (que no s'ha trobat).
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font d'Aïn Doura |
- Thébert, ,Yvon. Thermes romains d'Afrique du Nord et leur contexte méditerranéen (en francès). Roma. Ed. École française de Rome, 2003. ISBN 2728303983.