Font de la Malallau
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
La Font de la Malallau és una font del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà, situada a la vall de Carreu.
Tipus | Font | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Abella de la Conca (Pallars Jussà) | |||
Localització | Vall de Carreu | |||
| ||||
Dades i xifres | ||||
Altitud | 940 m | |||
Al Nomenclàtor | No hi consta; sí que apareix en els mapes de l'ICC | |||
Està situada al límit dels termes municipals d'Abella de la Conca i de Conca de Dalt, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, a l'àmbit de l'antic poble d'Herba-savina. És a la dreta del riu de Carreu, a l'esquerra del barranc de la Malallau, a prop i al sud-oest d'on es troben els serrats de la Malallau i de la Cabanera.
Etimologia modifica
Malallau és l'aglutinació de mala llau, és a dir, una llau feréstega, emboscada, mala. Es tracta d'un ús antic, molt abundós en la geografia catalana, de l'adjectiu llatí mala, femení, en aquest cas, amb el significat original de dolenta utilitzat per a designar un indret on la natura ha fet que el lloc sigui emboscat o de difícil accés. Joan Coromines[1] dedica força pàgines als topònims començats en mal- d'origen llatí.
D'altra banda, llau derivat del llatí labes (caiguda, esllavissada o ensorrada de pedres), terme molt utilitzat als Pallars per als barranquets curts i costeruts d'aquestes comarques.
Referències modifica
- ↑ Coromines, 1996.
Bibliografia modifica
- COROMINES, Joan. "Mal- (1)" i "Llau". A: Onomasticon Cataloniae. V. L-N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X.