Font del Ninyu

La font del Nen, popularment coneguda com a font del Ninyu, és una font pública i monument de pedra situada avui dia als Jardins de Can Mantega, al barri de Sants de Barcelona. La font és coronada per un element escultòric de marbre blanc amb un infant al capdamunt, del qual pren el nom el conjunt.

Infotaula d'edifici Font del Ninyu
Dades
Tipus	Font
Artista	Agapit Vallmitjana i Barbany
Construcció	c. 1880
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Barcelona, Sants (Barcelonès) i Sants-Montjuïc (Barcelonès)
Localització	Jardins de Can Mantega
41° 22′ 44″ N, 2° 07′ 57″ E
Art públic de Barcelona
Identificador	3804-1

Va ser construïda i instal·lada durant la dècada de 1880 a l'obrador de l'escultor català Agapit Vallmitjana i Barbany per a la funció essencial d'abastiment d'aigua i, malgrat el seu pobre estat de conservació en diversos dels seus elements, es tracta d'una de les darreres escultures públiques que llueixen l'escut de Santa Maria de Sants com a vila independent i abans que fos integrada a Barcelona.

Història

L'origen de la font es remunta a la dècada de 1880, pocs anys abans de la integració del municipi de Santa Maria de Sants a la ciutat de Barcelona, que tingué lloc el 1897. El seu batlle, Josep Escuder, va encarregar una font pública culminada per la figura d'un vailet per a que fos instal·lada a la Plaça d'Osca —que llavors tenia la funció de plaça del mercat i de centre neuràlgic del municipi.

El monument fou conegut popularment des dels seus inicis com a font del Nen o com a font del Ninyu, i això feu que la pròpia plaça rebés també aquest malnom. El segon topònim, més normalitzat en l'imaginari popular santsenc, probablement prové d'un manlleu del terme castellà «niño» (en català, 'nen') per part d'immigrants instal·lats a Sants a finals del segle xix des de diversos indrets d'Espanya. Aquesta teoria del nom coincideix amb les memòries de l'escriptor i lingüista santsenc Josep Miracle i Montserrat.

• 
  La font del Nen durant la seva etapa a la Plaça de la Constitució (o de Víctor Balaguer), l'any 1915

El conjunt fou instal·lat probablement durant la Festa Major del municipi a l'agost de l'any o bé 1880 o bé 1886 i hi va romandre fins al 1913, quan el Mercat de Sants fou traslladat al seu indret actual, al carrer de Sant Jordi. Fou en aquell moment en què la font i la seva escultura foren instal·lades a l'extinta Plaça de Víctor Balaguer (que també fou anomenada com a Plaça de la Vila i com a Plaça de la Constitució), davant de l'antic Ajuntament de Sants i a l'actual encreuament entre la Rambla del Brasil i el carrer de Sants.

L'any 1969, atesa la construcció del Primer Cinturó de Ronda (més endavant conegut com a Ronda del Mig), la Plaça de Víctor Balaguer fou eliminada de la trama urbana. Això comportà que la Font del Ninyu quedés sense ubicació i fos allotjada en un dipòsit municipal. Un any després, el 1970, el districte de Sants-Montjuïc la reubicà finalment per petició popular als Jardins de Can Mantega, que havien estat inaugurats el 1962 després de la parcel·lació i urbanització dels conreus de la desapareguda masia homònima.

Descripció

El monument està catalogat al Catàleg d'Art Públic de Barcelona amb el codi 3804-1 i té unes dimensions totals de 5,09 metres d'alçada per 2,68 metres de diàmetre.

Escultura

L'escultura de marbre blanc representa un infant en contrapposto que sosté amb la mà esquerra la nansa d'un càntir que duu al cap. Amb la mà dreta, es repenja sobre un altre càntir tombat d’on hi brolla aigua. Es tracta d'una iconografia al·legòrica del riu, que readapta i combina en el cos d'un nen els conceptes de l'home que duu un gerro del qual vessa aigua i el de la tasca comuna de la dona del segle xix com a portadora d'aigua potable a la llar.

• 
  Vista lateral del càntir tombat
• 
  Detall complet de l'escultura del nen
• 
  Vista posterior de la figura

La figura, que mesura 1,44 metres d'alçada per 45 cm d'ample i de profunditat, presenta el nom de l'escultor a la part inferior i és considerada d'estil modest, però alhora escenifica «els gestos potents propis» de l'obrador dels Vallmitjana: el cànon estètic de la figura adopta unes mesures en què el cos de la criatura només té l’alçada de tres caps —fet que referma la presència de la figura.

Font i pedestal

El pedestal que corona la font i que sosté la figura del Ninyu està formada per dues peces diferents de pedra i suma en total 3,65 metres d'alçada per 2,68 metres de diàmetre. En primer lloc, la base és un cos de planta quadrada amb quatre brolladors les aixetes de les quals sobresurten de les boques d'uns rostres humans esculpits a la pròpia pedra. El segueix un bloc de planta hexagonal per allotjar-hi quatre plaques. Només s'hi allotja una de marbre blanc, que preserva signes de la inscripció original: en majúscules «SIENDO ALCALDE / ELECTO / D. JOSÉ ESCUDER» (en català, traduït com a «ESSENT BATLLE / ELEGIT / EL SR. JOSEP ESCUDER)». El darrer cos té una fesomia similar a una columna toscana i presenta el relleu en pedra de quatre escuts: el de l'antic municipi de Sants (orientat al front de la figura), el de la ciutat de Barcelona (a l'esquerra); el de Catalunya (a la dreta) i l'escut quarterat d'Espanya sense ornaments exteriors (a l'esquena).

• 
  Detall de les dues peces que conformen la font i el tram inferior del pedestal
• 
  Columna toscana amb dos dels quatre escuts, el de l'antic municipi de Sants i el de Catalunya

Anàlisi i estat de conservació

Pel que fa a tota l'estructura, s'ha considerat que la seva ubicació actual als Jardins de Can Mantega desvirtuen l'efecte que el conjunt devia produir en la seva ubicació d'origen, la Plaça d'Osca —molt més petita i amb una funció d'ús bàsic com l'abastiment d'aigua en un mercat. Sembla que durant una de les seves instal·lacions i desintal·lacions als emplaçaments previs, el monument es va muntar en un ordre diferent a l'inicial i la figura del nen va quedar orientada cap a un brollador diferent, per bé que ara ho fa davant la placa d'inauguració i això no li produeix cap efecte de comprensió de l'obra significatiu.

Quant a l'escultura del nen, per bé que es conserva en un estat raonable, s'hi aprecien diverses fractures i esquerdes (no totes prou esmenades o restaurades). L'estat de conservació no òptim també es fa palès als rostres dels brolladors, que inicialment eren quatre i dels quals només dos són operatius en l'actualitat. Les aixetes que en surten són les estàndard de l'Ajuntament de Barcelona i això devia obligar a repicar la pedra per a poder integrar-les, fet pel qual es van desfigurar parcialment els rostres, que es van reconstruir de manera matussera i sense seguir els criteris historicoartístics.

• 
  Rostre d'un dels brolladors sense ús, desfigurats i en mal estat
• 
  Brollador amb aixeta genèrica i zona malmesa al rostre
• 
  Espais per a plaques buits, en què s'hi aprecien els relleus i sanefes a la pedra

En darrer lloc, la placa de marbre blanc que recorda la seva inauguració ha estat valorada més aviat com a runa romàntica puix que està molt degradada i només s'hi poden llegir tres lletres: «S», «D» i «J».

Bibliografia

• Alberch i Figueras, Ramon. Els Barris de Barcelona. vol. 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997. ISBN 84-412-2772-1. 
• Carreras, Carles; Vallès, Cristina. Sants fa cent anys. Conèixer el districte de Sants-Montjuïc número 8. 1a. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1997. 
• Fabre, Jaume; Huertas, Josep Maria; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. 1a ed. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1984. ISBN 84-85905-21-0. 
• Grandas, Carme. «La complexitat en la presa de decisions davant les restauracions o recuperacions de les obres dels Vallmitjana en els espais públic de Barcelona». A: Els Vallmitjana i l'escultura moderna a Catalunya. 1a edició. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2020. ISBN 78-84-9168-485-5. 
• Miracle i Montserrat, Josep. Quatre coses del meu temps : (memòries). Barcelona: Edicions La Paraula Viva, 1976. ISBN 84-7390-010-3. 
• Montón, Roger. Cent un anys d'història del Mercat de Sants. 1a. Barcelona: Mercat de Sants, 2013. 
• Vázquez Montalbán, Manuel. Barcelona : fuente a fuente (en castellà). Madrid: Repsol, 1990. ISBN 84-7368-107-X.