Fonts d'Argentona

Si per alguna cosa destaca la vila d'Argentona és per l'aigua, i els boscos que envolten el poble així ho evidencien, doncs per ells hi abunden moltíssimes fonts i altres punts d'aigua, com ara mines, pous, aljubs, safareigs o altres.

En diverses enteses, es deia que la raó segons la qual a Argentona hi hagué tanta abundor d'aigua és degut al fet que hi havia hagut molt de vi. Les múltiples vinyes actualment substituides pel bosc actuaven d'una manera anàloga a una esponja, i d'aquí s'esdevingueren molts naixements d'aigua; aquest fet també s'explica pel tipus de terreny granític, que insta les aigües a

Les fonts d'Argentona poden agrupar-se segons les set àrees en què es configura la vila maresmenca.

Nucli urbà

La majoria de les fonts que poden trobar-se al Nucli Urbà de la vila són brolladors d'aigua de la Xarxa d'Aigües de l'Ajuntament d'Argentona.

Destaquen les fonts de Sant Domingo, de la Plaça Nova, de la Plaça de Vendre, de Sant Sebastià i de la Pastanaga.

Font de Sant Domingo

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font de Sant Domènec.

UBICACIÓ: 41.555174, 2.400714 [alçada 79 m].

EMPLAÇAMENT: cantonada dels carrers Gran i de Sant Julià, entre els solars de Can Doro i de Cal Guardià (avui ambdós serveixen d'estacionament provisional de turismes).

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de Sant Domingo i Aigües d'Argentona.

HISTÒRIA: la Nit de Tapar Pous. Resum de l'episodi històric: l'any 1883 va haver-hi a Argentona una revolta popular contra aquells veïns que, per egoisme, van construir-se els seus propis pous malgrat estar prohibit. Aquests veïns havien provocat, amb la construcció dels pous, que la font de Sant Domingo deixés de rajar. Un pou dels que havien construït al carrer Sant Ferran va sobreeixir i va delatar d'aquesta manera el seu propietari, perquè l'aigua va arribar a sortir per la porta de casa seva. Això va encendre la ràbia dels vilatans i vilatanes que no tenien aigua, i van començar així a tapar tots els pous que van trobar al seu pas, que al final de la nit van ser 23. Les autoritats, davant d'una solució tan justa, no van atrevir-se a ofegar la revolta i van deixar resoldre així el problema de l'aigua.

OBRA: la font està enclavada a uns tres metres sota el nivell del carrer. S'hi baixa per una escala de dinou graons; allí hi ha la boca de la mina, tapada amb una portella de ferro, i a sota mateix hi ha dos galets de ferro en forma de canal, que aboquen l'aigua a una pica feta de pedra i obra. També hi ha una aixeta que dona aigua de xarxa.

ORNAMENTACIÓ: sobre la font, i al nivell del carrer, hi ha una capelleta amb la imatge del sant, i unes rajoles de València que indiquen el nom de la font.

RESTAURACIÓ: l'emplaçament original fou al davant del casal anomenat Ros de la font (carrer Torres i Bages, 27-31). Traslladada, segurament a inicis del segle xviii, al lloc on es troba actualment. A causa de la sequera de 1883 es va rebaixar l'alçada de la font.

TRADICIÓ: el 4 d'agost, diada de Sant Domingo, es fa el tradicional acte de Benedicció de les Aigües, esdeveniment que té el seu origen en l'antic aplec de Sant Domingo, iniciat el 1636, en què la vila féu un vot de poble al sant per tal que protegís les aigües de l'epidèmia que afectava tot el país. Actualment aquesta tradició ha donat lloc a la Festa del Càntir d'Argentona (mes d'agost), la qual es complementa amb una gran Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa (mes de juliol).

DISPONIBILITATS: al nivell del carrer i a la mateixa vorera, hi ha bancs per a seure-hi.

CABAL: 1 L / 20 s (01/07/2022)

ESTAT: Bo.

CURIOSITATS: inicialment, hi hagué una sola barana per a baixar a la font; avui n'hi ha dues.

Font de la Plaça Nova

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font de la Plaça.

UBICACIÓ: 41.554404, 2.402586 [alçada 76 m].

EMPLAÇAMENT: en una cruïlla de la Plaça Nova, a l'inici del carrer Gran.

SECTOR: Centre.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

OBRA: es tracta d'una farola de fundició del tipus neoclàssic, feta de ferro colat, i assentada sobre un peu de ciment armat. L'aigua raja per dues aixetes, si són preses, i és abocada a dues piques de ferro, una a cada costat de la farola, passant tot seguit al desguàs.

ORNAMENTACIÓ: sobre la font, i al nivell del carrer, hi ha una capelleta amb la imatge del sant, i unes rajoles de València que indiquen el nom de la font.

RESTAURACIÓ: a mesura que ha anat passant el temps, la font ha patit diverses reformes: primer al mateix lloc hi havia el safareig públic, més tard hi hauria un abeurador per als animals, fins a arribar a l'estat actual.

DISPONIBILITATS: tot l'entorn de la plaça Nova és ple de bancs per a seure.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: abans l'aigua provenia de la mina de la font de Sant Domingo, i l'aigua no quedava retinguda a la font perquè, el que avui són dues aixetes, abans eren dos galets de tub de ferro que tenien forma corbada. De nit, almenys actualment, les tres llums del farol no emeten llum; serveixen simplement com a guarnició.

Font de Lladó

UBICACIÓ: 41.553465, 2.400258 [alçada 85 m].

EMPLAÇAMENT: en la cruïlla que formen els carrers Josep Soler, Lladó i Bernat de Riudemeia.

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

OBRA: la font està empotrada a una paret de la finca de Can Calopa; hi ha una arcada de pedra que l'envolta. El fons de l'arcada és revestit amb rajoles de València; al bell mig, unes altres rajoles indiquen el nom de la font. A sota mateix, es troba una aixeta de llautó que, quan s'obre, aboca l'aigua a una pica de pedra per passar, tot seguit, al desguàs.

RESTAURACIÓ: temps enrere, aquesta font fou un abeurador.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: el rètol amb el nom de la font té una cridanera errada ortogràfica: hi manca l'accent agut a la o.

Font de la Plaça de Vendre

UBICACIÓ: 41.554629, 2.400358 [alçada 85 m].

EMPLAÇAMENT: a un dels petits murs que delimiten la plaça.

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

ESTAT: Molt bo.

CURIOSITATS: aquesta font, antigament, estava a una altra localització, propera a l'actual.

Font Ornamental del Cap de Creus

UBICACIÓ: 41.554759, 2.400746 [alçada 83 m].41.557387, 2.400682

EMPLAÇAMENT: entre la plaça de Vendre i la "Paret de les Mentides".

SECTOR: Centre Històric.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: tan sols s'hi veu aigua quan la vila celebra algun esdeveniment especial.

Font de Sant Sebastià

UBICACIÓ: 41.557387, 2.400682 [alçada 109 m].

EMPLAÇAMENT: a dalt de tot del carrer Gran, a l'inici del passatge que duu a la capella de Sant Sebastià.

SECTOR: Veïnat de Sant Sebastià.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

ESTAT: Molt bo.

Font del Collell

EMPLAÇAMENT: quaranta metres a la dreta del Collell, al veïnat de Sant Sebastià.

SECTOR: Paratge del Collell.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: la mina dona l'aigua a una pica d'obra que es troba enfront mateix de la seva boca. Tot seguit, l'aigua passa a una altra pica que es troba a continuació, i que reparteix l'aigua a dos safareigs que es troben un a cada costat, i essent els dos habilitats per a rentar-hi.

ESTAT: Abandó.

CURIOSITATS: <<Ja fa molts anys, i potser una mica esquemat de tanta presència de gent fent ús dels seus safareigs, l’amo de la font hi va posar un cartell que deia que, per a rentar-hi la roba, calia pagar deu rals cada any, però diuen els antics que mai no en va arribar a cobrar ni cinc. Si més no, el cartell va servir per a que la font no fos tan visitada.>> [Ll. Serra (font: Ràdio Argentona.)]

Font del Virat

UBICACIÓ: 41.558962, 2.397132 [alçada 99 m].

EMPLAÇAMENT: entre el torrent del Collell i la pista.

SECTOR: Paratge del Collell.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: a uns tres metres de la boca de la mina hi ha una pica d’obra que rebia l’aigua i l’abocava seguidament a un safareig rodó.

ESTAT: Abandó.

Font de la Pastanaga

UBICACIÓ: 41.552739, 2.396066 [alçada 79 m].

EMPLAÇAMENT: en el parc de Can Barrau, molt a prop de la casa pairal.

SECTOR: Veïnat de Can Barrau.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Aigües d'Argentona.

OBRA: es tracta d’una senzilla font en què s’hi guarneix una pastanaga al damunt de la paret que sustenta la seva construcció. L'aigua surt per una aixeta, si aquesta es prem, i va a parar a una pica quadrada per a desguassar acte seguit.

DISPONIBILITATS: hi ha bancs per a seure-hi, a més del mateix parc urbà en què se situa.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: antigament hi hagué un safareig, avui colgat sota el veïnat –que no la urbanització– de Can Barrau –en concret a la fi del carrer Miquel Masot–, que rebia l'aigua de la mina de l'actual font de l'Esparver. Fou el safareig de la Pastanaga, i des de fa molts anys, es deia que aquesta aigua tenia qualitats curatives pel ventrell.

Font del Cau de l'Esparver

UBICACIÓ: 41.552593, 2.391376 [alçada 141 m].

EMPLAÇAMENT: entre les urbanitzacions de Can Barrau i Cal Negre, en el torrent de la Pastanaga.

SECTOR: la Pastanaga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: dues mines.

OBRA: l'aigua va fins a una bomba manual manxable per fer-hi sortir l’aigua, la qual s’aboca a una pica i desguassa tot seguit, escolant-se pel torrent.

DISPONIBILITATS: una taula i bancs.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: antigament hi hagué un safareig, avui colgat sota el veïnat –que no la urbanització– de Can Barrau –en concret a la fi del carrer Miquel Masot–, que rebia l'aigua de la mina de l'actual font de l'Esparver. Fou el safareig de la Pastanaga.

Altres fonts (brolladors)

Font de l'Avinguda Puig i Cadafalch, Font de la Plaça dels Enamorats, Font de l'Escola Les Fonts, Font de la Plaça Montserrat, Fonts de l'Escola Bernat de Riudemeia, Font del Centre Parroquial, Font de la Plaça Pau Casals, Font de la Plaça Angeleta Ferrer, Font de la Zona Esportiva, Font de l'Escola Argentona, Fonts de l'Institut d'Argentona, Font de la Plaça del Molí, Font de la Plaça dels Geganters.

Traià

El nom complet d'aquesta àrea és Sant Jaume de Traià, però popularment se l'anomena simplement Traià. És l'àrea de què es té el menor registre de fonts, i la gran majoria són d'àmbit privat. No hi ha cap font popular.

Font de Can Saborit

UBICACIÓ: 41.551019, 2.410628 [alçada 55 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

Està entre Can Saborit i l'autopista de La Roca.

PROPIETAT: Can Saborit.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

HISTÒRIA: la masia, antigament, fou un molí, el Molí d’en Gruanyes. Ha estat ben restaurada i és una bonica edificació, al costat de la qual hi ha una altra construcció més petita que havia sigut la masoveria. És un conjunt arquitectònic del qual poden explicar-se i destacar-se molts trets. El gran músic català Enric Granados va fer hi una estada, buscant repòs i inspiració. Segurament a alguna de les seves partitures, hi deu estar impregnat l’aire argentoní.

OBRA: l’aigua és abocada per mitjà d’un canal d’obra i un canó de ferro a una pica també d’obra, per a continuar cap a un petit safareig en forma de semicercle, habilitat per a rentar-hi; finalment, l’aigua passa a un altre safareig de grosses dimensions i irregular, que sembla talment un petit llac.

DISPONIBILITATS: en el mateix indret de la font hi ha uns pedrissos per a seure, al voltant d'una taula de pedra i sota de l'arbreda.

Font de Ca l'Ànima

UBICACIÓ: 41.553406, 2.415754 [alçada 114 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

És a dins del clos de la casa de pagès.

SECTOR: clariana de Traià.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: un galet de ferro aparedat a un metre del terra d’un pilar fet de pedra i obra de dos metres i mig d’alçada aboca l’aigua de la mina a una pica de pedra per passar a un petit safareig i, finalment, acabar a un safareig més gran en què sempre hi neden un parell d'ànecs de coll verd; ambdós safareigs són hàbils per a rentar-hi.

ESTAT: Molt bo.

Font de Can Volart

UBICACIÓ: 41.553946, 2.413251 [alçada 117 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

Està justament davant de la masia.

SECTOR: clariana de Traià.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: l’aigua ve canalitzada des de la mina fins a arribar a un petit pilar d’obra en què hi ha aparedada una figura de ceràmica, la forma de la qual és la del cap d’una persona, i que fa de galet; per aquí hi raja l’aigua que s’aboca a una pica d’obra i salta a un safareig de rentar mitjançant un canó de ferro.

ESTAT: Molt bo.

Font de Can Pardal

UBICACIÓ: 41.553381, 2.413022 [alçada 99 m].

EMPLAÇAMENT: darrere de la finca de Can Pardal.

SECTOR: clariana de Traià.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: l'aigua ve canalitzada des de la mina i arriba a una caseta d’obra per sortir, a través d’un canó de gerrer i barrejada amb l'aigua de la C.I.A. d'aigües de Dosrius, cap a un safareig, enreixat.

ESTAT: Bo.

CURIOSITATS: hi ha un tros de fusta enganxat a les reixes del safareig, en què hi ha escrit "Argentona".

Font de Sant Jaume

UBICACIÓ: 41.552679, 2.414068 [alçada 89 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

És a la fi de la pista que duu fins a Can Boba.

SECTOR: clariana de Traià.

PROPIETAT: Can Boba.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: l’aigua ve canalitzada des de la mina fins a arribar a una caseta d’obra amb una portella de ferro d’on surt l’aigua que s’aboca a una pica, també d’obra, per a anar tot seguit a un safareig ubicat al darrere de la font.

ORNAMENTACIÓ: damunt de la caseta que protegeix la font hi ha un pany de paret de pedres; al mig hi ha emmarcada la imatge de Sant Jaume, dibuixada en unes rajoles policromes.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: el nom de la font és rimbombant tenint en compte l'àrea a què pertany.

Font d'en Francesc Carreras Candi

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font de Montserrat.

UBICACIÓ: 41.553922, 2.412229 [alçada 100 m].

EMPLAÇAMENT: entre Can Pardal i Can Mercader, al peu d'un rastre de corriol.

SECTOR: Bosc de Can Pardal.

HISTÒRIA: Francesc Carreras Candi va ser aquell home que tant va estimar Argentona, la seva gent i el seu paisatge, el qual inclús va intentar millorar tant com va poder. I entre altres moltes coses, a uns setanta-cinc metres de casa seva, o sigui, de Can Pardal, i aprofitant un cabal d’aigua cedit pel seu veí parent, el senyor Mercader, va construir una font i la va ornamentar amb unes rajoles policromades en què hi apareix la verge de Montserrat. Aquesta font, sens dubte, troba en falta a aquell home que, amb tanta cura, la va construir. [Ll. Serra (font: Ràdio Argentona.)]

OBRA: un galet de plom aparedat a un pilar de pedra i material d’obra, de dos metres d’alçada, abocava l’aigua a un safareig rodó també fet d’obra i de dos metres de diàmetre.

ORNAMENTACIÓ: damunt del galet hi ha aparedada la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, amb una inscripció que diu "F. Carreras Candi - 1916". Tot el voltant del pilar està ornamentat de pedres de quars.

ESTAT: Abandó.

Font dels Avellaners de Can Marfà

UBICACIÓ: 41.555702, 2.411848 [alçada 79 m].

EMPLAÇAMENT: a uns seixanta metres davant de Can Segalés, al peu del camí que va a la casa.

SECTOR: Arbreda de Can Marfà.

CAPTACIÓ HÍDRICA: pou.

OBRA: mitjançant un sifó, des del pou l’aigua anava a una pica d’obra rajant per un tub de plom, passant seguidament al safareig.

ESTAT: Natural.

Font d'en Garjoleta

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font d'en Fernando.

UBICACIÓ: 41.557893, 2.413838 [alçada 123 m].

EMPLAÇAMENT: a seixanta metres arran del torrent de Can Bellatriu, al peu d'un camí.

SECTOR: Peça del Groc.

CAPTACIÓ HÍDRICA: CIA. Dosrius.

OBRA: un canó de ferro que fa de galet aboca l’aigua a una pica d’obra que es troba arran de sòl, i antigament passava a un safareig que estava al mateix nivell que la pica, i que avui està colgat de sorra.

ESTAT: Natural.

Font d'en Ninus

UBICACIÓ: 41.558808, 2.418579 [alçada 177 m].

EMPLAÇAMENT: a prop de la capçalera del torrent de Can Bellatriu, entre el camí de les Aigües i el turó de les Olivelles.

SECTOR: Bosc d'en Ninus.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural; avui, nul·la.

OBRA: en un greny de pedres l’aigua emergia arran de terra i anava a dues petites basses fetes d’obra, que servien per a regar un hortet i sulfatar les vinyes.

ESTAT: Abandó. L'incendi que hi va haver la diada de Sant Joan de 2021 ha motivat que el paradigma de l'entorn hagi canviat.

Font d'en Bofarull

UBICACIÓ: 41.559525, 2.421052 [alçada 202 m].

EMPLAÇAMENT: per les rodalies de l'encapçalament del torrent de Can Bellatriu, el qual ve conformat per dos xaragalls; el d'aquesta font és el de la dreta.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural; avui, nul·la.

OBRA: el naixement és un aiguamoix, que fou una mica enfondit i revestit d’obra, així com protegit amb una caseta d’obra resguardada amb una porta de fusta; quan l’aigua arribava a cert nivell, passava per mitjà d’un galet a una petita bassa d’obra.

ESTAT: Abandó.

La Pujada

Una bona part de les fonts d'aquesta àrea resten abandonades o bé tenen un manteniment escàs. Es podria destacar la font de les Basses de Can Castells, tot i no tenir una popularitat notable.

Font de Can Bellatriu

UBICACIÓ: 41.558594, 2.411555 [alçada 82 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

Se situa al darrere de la masia.

SECTOR: Can Bellatriu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

HISTÒRIA: durant poc de vuit-cents anys, a la masia de Can Bellatriu no ha canviat el cognom del propietari. Dins de la mina, en què neix l’aigua, s’hi troba un forat; una sima que s’enfonsa en les entranyes de la Terra i que ningú en sap la seva profunditat. Diuen que, si hi tireu una pedra, no se sent el soroll del seu xoc a l’arribar al fons. [Ll. Serra (font: Ràdio Argentona.)]

OBRA: des de la boca de la mina l’aigua recorria trenta metres per canal oberta fins a arribar a una pica, la qual l’abocava al safareig.

Font del Lleó

UBICACIÓ: 41.565209, 2.410780 [alçada 121 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

Se situa al costat mateix de Can Cabanyes.

SECTOR: Can Cabanyes.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina; avui, nul·la.

HISTÒRIA: aquesta havia sigut una font molt coneguda de la gent del poble. Era lloc de trobades i de berenades. La seva història està lligada a la llarga i fecunda història dels Cabanyes. El seu nom ve donat per la figura en ceràmica d’un cap de lleó que fa de galet per on raja l’aigua. Al seu voltant, uns vells i grandiosos arbres donen una bona ombra que a l’estiu és d’agrair. [Ll. Serra (font: Ràdio Argentona.)]

OBRA: en un cantó del safareig hi ha un petit pilar fet de pedra i obra on hi ha aparedada la figura d’un cap de lleó, de ceràmica, que fa de galet i per on hi surt l’aigua que ve de la mina. Aquesta aigua passa primer a una pica feta d’obra bastant grossa i que està habilitada per a rentar-hi; finalment és abocada al safareig.

ESTAT: Natural.

Font Bona

NOMENCLATURA INCORRECTA: Font Bone.

UBICACIÓ: 41.564997, 2.414504 [alçada 138 m].

EMPLAÇAMENT: al peu del torrent de Can Cabanyes, i a uns cent cinquanta metres més amunt de la masia.

SECTOR: bosc proper al paratge de l'Aigüerol.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

HISTÒRIA: una inscripció a sobre de la boca de la mina hi diu “Any 1945”; segurament, és la data de la seva construcció.

OBRA: la boca de la mina està tapada amb material d’obra i a deu centímetres ran del terra sortia l’aigua per un galet de ferro, quedant lleugerament retinguda en una petita bassa per escolar-se per un rec fins al torrent. Hi havia hagut una esplanada al davant de la font, amb uns pollancres que hi donen molta ombra; avui, però, la vegetació s'ha ben apoderat d'ella.

ESTAT: Abandó.

CURIOSITATS: no us deixeu enganyar pel nom de “font Bona”; aquí hi ha una contradicció: n’hi ha d’altres de molt millors. El gust d’aquesta aigua no és a l’alçada d’aquest nom. Com en molts altres afers, el nom no fa la cosa. [Ll. Serra (font: Ràdio Argentona.)]; avui, en tot cas, ni tan sols hi ha aigua...

Font d'en Vilardell

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font d'en Soms.

UBICACIÓ: 41.566078, 2.423882 [alçada 276 m].

EMPLAÇAMENT: gairebé al començament d'un xaragall, sota la urbanització de Can Vilardell.

SECTOR: Urbanització de Can Vilardell.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: antigament el naixement era un aiguamoix, en què l’aigua quedava retinguda en una petita bassa. L’edificació de la urbanització va comportar una gran reforma que consistí en unes escales d’obra que baixaven fins a una esplanada, on hi ha una construcció feta de pedra i que envolta un rebaix semicircular fet amb la mateixa obra. Hi havia aparedat aquí mateix un tub de plom i obrint una aixeta rajava l’aigua del pou; avui està trencada.

ORNAMENTACIÓ: al damunt de la font hi ha unes rajoles de València que diuen "Font d'en Vilardell".

ESTAT: Natural.

Font d'en Boter

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font d'en Guineu.

UBICACIÓ: 41.568083, 2.423941 (ubicació aproximada) [alçada 273 m (aproximada)].

EMPLAÇAMENT: en el xaragall que hi ha sota el turó d'en Dori, prop del punt en què és travessat per un filat elèctric. Antigament, aquest terreny pertanyia a la finca de Can Cabanyes.

SECTOR: Paratge de la Bofarulla.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

HISTÒRIA: la d'aquesta font és una història macabra. Un home anomenat Boter, veí de Mataró, pobre com una rata, carregat de fills i amb una cultura molt primària, manava en el terme d’Argentona una vinya amb una font que omplia una bassa. Un dia, i en un moment de distracció, dins de la bassa se li va ofegar un fillet seu; diuen que el va treure, el va posar al Sol per a que s’assequés i no se’l va carregar a coll i se’l va emportar d’allà fins que va acabar la feina de la jornada. Un fill, més o menys, es veu que no importava... [Ll. Serra (font: Ràdio Argentona.)]

OBRA: allà a on hi havia el naixement natural, s’hi devia fer un forat, tapant després l’entrada amb material d’obra i aparedant-hi dos galets de ferro per on rajava l’aigua fins anar a una petita bassa feta també d’obra, a sota mateix de la font.

ESTAT: Desaparició.

Font dels Verns

NOMENCLATURA ORIGINAL: Font dels Verns d'en Cabanyes.

UBICACIÓ: 41.567132, 2.417464 [alçada 173 m].

EMPLAÇAMENT: en el xaragall dels Verns.

SECTOR: Paratge dels Verns d'en Cabanyes.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: l’aigua surt per les esquerdes d’un greny de pedres, escolant-se xaragall avall. Una mica més avall, hi ha una paret on se sustenta un galet.

ESTAT: Natural.

Font de les Basses de Can Castells

UBICACIÓ: 41.568142, 2.407670 [alçada 123 m].

EMPLAÇAMENT: una mica apartada del torrent de Can Martí, al seu pas per Can Castells.

SECTOR: Arbreda de Can Castells.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: des de la mina, l’aigua va canalitzada i raja per un canó de ferro a una pica en forma de pericó; a la pica hi ha aparedat un tub de ferro a cada costat, abocant l’aigua a un sol dels dos safareigs quadrats amb què compta la font, separats per una paret, tot i que es comunicarien arribada l’aigua a un cert nivell. Ara bé, el safareig de l’esquerra està perdut de vegetació.

ESTAT: Bo.

Font dels Plàtans de Can Castells

UBICACIÓ: 41.568335, 2.405049 [alçada 127 m].

EMPLAÇAMENT: en el torrent de Can Comalada.

SECTOR: Arbreda de Can Castells.

CAPTACIÓ HÍDRICA: l'aigua prové de la CIA d'Aigües de Dosrius.

OBRA: a uns cinc metres del safareig hi ha una caseta feta d’obra i protegida per una portella de ferro; en el seu interior hi ha un tub de ferro que serveix de galet i aboca l’aigua a una pica que fa de repartidor, anant una part de l’aigua a un safareig que es troba a ran del sòl.

ESTAT: Natural.

Pins

En aquesta extensa àrea, la més septentrional del terme, hi ha molts punts en què l'aigua vol fer acte de presència.

Es poden destacar les fonts dels Àlbers d'en Javà, del Llorer i del Mussol.

Font de Can Misser Prats

UBICACIÓ: 41.577656, 2.390795 [alçada 126 m].

EMPLAÇAMENT: no és una font destinada a rebre visites.

És al peu d'un xaragall, darrere del Molí de Can Misser Prats i uns metres més avall de Can Misser Prats, també coneguda per Can Belluguins o Can Rigola.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina i naixement natural.

OBRA: la font està emplaçada damunt d’un greny de pedres; l’aigua que dona la mina i la que surt de les esquerdes del greny va per un canó d’uralita fins a una pica d’obra que l’aboca a un safareig en què les pedres del greny fan de paret a un dels costats; en la resta de casos les parets són d’obra i pedra.

RESTAURACIÓ: hi va haver una reforma el 18/05/1970, data que està gravada al damunt de la pica. Fa relativament poc el Grup de Fonts també va arranjar-la.

DISPONIBILITATS: amb la font restaurada, s'hi va instal·lar una taula.

ESTAT: Natural.

Font de la Fonteta

NOMENCLATURA COMUNA: La Fonteta.

EMPLAÇAMENT: era davant del molí de Can Misser Prats, creuant la carretera de Dosrius.

OBRA: la font estigué emplaçada damunt d’un greny de pedres; l’aigua que donava la mina i la que sortia de les esquerdes del greny anava per un canó d’uralita, fins a una pica d’obra que l’abocava a un safareig, en què les pedres del greny feien de paret a un dels costats; en la resta de casos les parets eren d’obra i pedra.

Font de les Putarrades

EMPLAÇAMENT: estigué al capdamunt del xaragall del Pont Gros.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: el naixement d’aigua es trobava en una mena de cova, al mig de pedres i sauló. Recollida l’aigua que sortia, anava a un petit regueró fins a un dipòsit d’obra que servia per a regar un hortet.

CURIOSITATS: el nom de la font és, quant menys, cridaner; si es fa una cerca del seu significat no es troba enlloc, però no hi ha dubte que sona a allò...

Font dels Àlbers d'en Javà

UBICACIÓ: 41.592071, 2.381767 [alçada 242 m].

EMPLAÇAMENT: al costat del xaragall de l'Espinal i al peu del corriol. Des del pont de l'Espinal fins a aquesta font, disten 450 metres.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

FONT ORIGINAL: entre els diversos naixements, el més característic és un que surt entre les esquerdes d’un greny de pedres, a un metre i mig del sòl. Finalment s’ajunta l’aigua de tots els naixements formant un bon cabal que va baixant xaragall avall.

ORNAMENTACIÓ: a un greny de pedres situat a la dreta i pendent amunt de la font, hi ha aparedades nou rajoles amb una sanefa que emmarca la ressenya: Font dels Àlbers d'en Javà. Grup de Fonts d'Argentona 1986. Al mig hi ha dues figures portant sengles càntirs. Hi ha també en una pedra i al mig del corriol una rajola que recorda l'Eduard Planas.

RESTAURACIÓ: l’any 1986 es restaurà la font per part del Grup de Fonts d'Argentona, i la d’aleshores és la construcció actual. Hi ha diversos naixements d’aigua, de manera que s’optà per fer una mena de dipòsit que recollís el màxim d’aigua possible. Davant seu hi ha l’estructura d’una senzilla font, feta de llambordes provinents dels carrers d’Argentona. La font té uns vuitanta centímetres d'amplada per vuitanta d'alçada màxima; a mitja alçada hi ha un galet de ferro que aboca l’aigua a una pica que queda arran de terra, i quan arriba a cert nivell, desguassa per una canal de teula protegida per dues fileres de llambordes paral·leles. L’aigua acaba al xaragall.

DISPONIBILITATS: amb la font restaurada, hi ha uns bancs de pedra per a seure-hi.

CABAL: la sequera arrossegada des de l'estiu de 2022 ha arribat a provocar que la font hagi quedat seca; aquest és un fet molt rar en una font com aquesta.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: al mateix indret hi ha un petit naixement d'aigua que conforma talment una nova font.

Font del Llorer

UBICACIÓ: 41.588584, 2.377410 [alçada 258 m].

EMPLAÇAMENT: entre Ca l'Espinal i el pont del mateix nom, en un xaragall que té el seu naixement al darrere de les ruïnes de Ca l'Espinal.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

FONT ORIGINAL: una canonada porta l’aigua a un pericó fet d’obra; quan arribava al nivell, l’aigua seguia per una canal feta de teules d’obra en un recorregut de setze metres i l’abocava a una bassa de forma irregular. Avui aquesta bassa està colgada a terra.

DISPONIBILITATS: hi ha uns bancs de pedra per a seure-hi.

CABAL: no és massa habitual que a la font hi ragi aigua.

ESTAT: Molt bo.

CURIOSITATS: fa moltíssim temps, la gent que vivia a la casa pairal de l'Espinal, avui abandonada, baixaven a la font per a rentar-hi la roba, doncs la bassa estava habilitada per fer-ho.

Font Trobada

UBICACIÓ: 41.580868, 2.376284 [alçada 165 m].

EMPLAÇAMENT: prop dels túnels de Parpers de l'autovia de la Roca C-60.

SECTOR: Bosc de Can Navas.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina Trobada i Mina de les Sureres.

OBRA: ambdues canonades que duien l'aigua de les mines desembocaven en un pericó fet d’obra i, aleshores, amb una tuberia de ferro l'aigua era conduïda a una pica d’obra aposentada al damunt de la paret d’un gran safareig rodó fet també d’obra.

ESTAT: Abandó.

Font de la Bassa Regadora

UBICACIÓ: 41.581886, 2.375455 [alçada 183 m].

EMPLAÇAMENT: al peu del corriol del Rasclet.

SECTOR: Bosc de Can Navas.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: l’aigua, canalitzada des de la mina ubicada a cent metres i també al peu del corriol, desembocava en un galet de ferro en una pica feta d’obra; després, i mitjançant dos galets també de ferro situats l’un al damunt de l’altre, l’aigua saltava a un gran safareig rectangular de gruixudes parets fetes d’obra.

RESTAURACIÓ: a la paret de la boca de la mina hi ha gravades aquestes dates: 1911-1942, el que fa suposar que l'any 1942 hi va haver una restauració.

DISPONIBILITATS: damunt de la pica i al costat del safareig hi ha les restes del que fou una glorieta o terrassa amb unes baranes i un banc per a seure, tot fet d'obra.

ESTAT: Abandó.

Font d'en Rectoret

UBICACIÓ: 41.584062, 2.372803 [alçada 226 m].

EMPLAÇAMENT: quasi al començament del torrent, sota la corba del quilòmetre 9,1 de la carretera comarcal C-1415c.

SECTOR: Collada de Parpers.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: per un galet de ferro aparedat a una paret feta d’obra i pedra surt l’aigua que salta d'una alçada de seixanta metres a una pica feta d’obra, filtrant-se pel torrent al sobreeixir.

CABAL: nul (darrera revisió: juny 2022).

ESTAT: Bo.

CURIOSITATS: un cartell situat a l'inici del corriol que condueix fins a la font des de la mateixa carretera i davant de la "Finca Sol i Vent" intimida a qui per allí hi passa, doncs deixa clar que la font és privada. Això segurament es fa per tal d'evitar problemes de civisme.

Font dels Castanyers

NOMENCLATURA ORIGINAL: Font dels Castanyers de Can Navas.

UBICACIÓ: 41.578929, 2.376369 [alçada 149 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

Està situada cent trenta metres darrere de la mansió de Can Navas, molt a prop del límit de la finca de "Bell Recó", al costat del camí també anomenat de Bell Recó i al peu de la Via de Parpers.

SECTOR: Bell Recó.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: es tracta d’una paret feta de pedra que al mig fa un racó en forma de semicercle, en què hi ha una pica feta també de pedra on hi salta l’aigua de la mina mitjançant un galet de ferro; aleshores passa per una canaleta de pedra, a un metre del terra, seguint la forma de la paret, fins a una altra pica que l’aboca a un safareig de mida quadrangular.

CABAL: baix (darrera revisió: hivern 2022).

ESTAT: Molt bo.

Font de la Gallega

UBICACIÓ: 41.577939, 2.371432 [alçada 202 m].

EMPLAÇAMENT: a un petit xaragall que, trenta metres avall, desemboca al fons de la Gallega.

SECTOR: Paratge de la Gallega.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: no és una font com a tal.

Una paret d’obra protegeix la boca de la mina on hi havia una portella de ferro que la mantenia tapada; avui està trencada. L'aigua anava canalitzada en un recorregut de cinc-cents metres, fins a un dipòsit que pertany a Can Navas.

ESTAT: Abandó.

Font de les Mimoses

NOMENCLATURA ORIGINAL: Font de les Mimoses de Can Roviró.

UBICACIÓ: 41.576126, 2.368339 [alçada 192 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de Can Boringues.

SECTOR: Bosc de Can Boringues.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: és un safareig fet de pedra, en què la boca de la mina hi arriba fins a la paret, i per on l’aigua feia el seu recorregut en una canal de teula, al llarg d’un costat fins a una pica feta de pedra per acabar finalment al safareig.

ESTAT: Abandó.

CURIOSITATS: aquesta font proveïa daigua l'antiga masia de Can Roviró, també coneguda per Can Boringues de Dalt.

Font dels Avellaners

NOMENCLATURA ORIGINAL: Font dels Avellaners de Can Boringues de Baix.

UBICACIÓ: 41.570942, 2.370376 [alçada 151 m].

EMPLAÇAMENT: pertany a una finca privada.

Està emplaçada al peu del camí vell que va fins a la casa.

SECTOR: Bosc de Can Boringues.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: l'aigua, canalitzada des de la mina, va a un pilar fet d'obra que emmarca el galet de plom, abocant-hi l'aigua a una pica també d'obra; d'aquí passa a un safareig.

DISPONIBILITATS: al costat de la font hi ha una taula i uns bancs fets d'obra.

ESTAT: Natural.

Font de Can Tomàs Rajoler

UBICACIÓ: 41.575633, 2.378568 [alçada 136 m].

EMPLAÇAMENT: a cent metres darrere de Can Tomàs, amagada a sota mateix d'una pista.

SECTOR: Arbreda de Can Tomàs.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: l'aigua, canalitzada des de la mina, va a un safareig fet d'obra. En un cantó del mateix, hi ha una pica rodona per on salta l'aigua per un galet fet d'una teula d'obra.

ESTAT: Molt bo.

Font del Mussol

UBICACIÓ: 41.575633, 2.378568 [alçada 136 m].

EMPLAÇAMENT: enmig de la urbanització de les Ginesteres.

SECTOR: Urbanització de les Ginesteres.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: des de la mina, i en un recorregut d'uns vint-i-cinc metres, l'aigua va canalitzada fins a rajar en una pica de pedra i obra, saltant per un galet de ferro que està revestit també de pedra. La pica està aposentada al mig d'un pany de paret de pedres.

RESTAURACIÓ: abans que el paratge fos urbanitzat, la font tenia unes altres característiques, fent-se aproximadament pels anys 1968-1969 una reforma, quedant tal com està ara.

DISPONIBILITATS: al davant de la font hi ha una esplanada amb un banc d'obra i un altre de fusta que serveixen per a seure.

ESTAT: Bo.

Clarà

Es tracta d'una àrea en què hi ha moltes masies distribuïdes pel terreny, majoritàriament forestal.

Font d'en Quico

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font del Cavaller.

UBICACIÓ: 41.559455, 2.384133

EMPLAÇAMENT: davant de la casa d'en Massagué, en el torrent d'en Manreset.

SECTOR: Paratge de Dalipà.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

FONT ORIGINAL: a quatre metres enfront de la boca de la mina es troba emplaçada una paret feta d'obra i pedra d'uns dos metres de llargada per un d'alçada, on hi ha aparedat un galet de ferro a quaranta centímetres del terra, que aboca l'aigua de la mina a una pica feta d'obra, desguassant xaragall avall.

ORNAMENTACIÓ: en el costat dret del galet està aparedada una rajola de València amb un dibuix i unes lletres que diuen <<Font d'en Quico>>.

RESTAURACIÓ: l'any 1952, data que està gravada en la paret juntament amb els noms dels que hi varen ajudar al llavors propietari Francesc Massagué a restaurar la font; des d'ençà ve el nom d'en Quico. També fou restaurada pel Grup de Fonts durant el 1993. El propietari, Josep Massagué, proposà rehabilitar la font i l'entorn, fent-se càrrec de la conducció de l'aigua des del naixement fins al galet.

S'ha conservat l'estructura antiga de la font, i a sobre del galet el propietari va voler que s'aparedessin una placa d'acer inoxidable, amb la següent inscripció: <<Font d'en Quico, rehabilitada pel Grup de Fonts, Argentona 1993>>, que ell mateix facilità.

S'ha netejat tot l'entorn, recuperant l'esplanada, s'arranjà la pica i el desguàs, fent uns seients de pedra a cada costat de la pica. A la dreta, i sota unes alzines, també s'hi ha fet una taula, on hi ha el nom dels membres del grup que hi han treballat; al voltant també hi ha unes pedres que fan de seient.

Darrere de la font, hi havia hagut uns fogons, que estaven malmesos i, una vegada arranjats, es pot fer foc durant el període que la llei ho permet. No obstant això, avui aquests fogons ja no hi són.

DISPONIBILITATS: com que la paret està ben acabada resulta un bon pedrís per a poder-hi seure. Hi ha, a més, una petita esplanada davant de la font.

CABAL: la sequera arrossegada des de l'estiu de 2022 ha arribat a provocar que, en determinades jornades, la font hagi quedat seca; aquest és un fet molt rar en una font com aquesta.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: aquesta ha estat, temps enrere, una font molt concorreguda pels vilatans, per la bona esplanada de pins que hi ha i amb l'ombra dels exuberants pollancres de l'entorn de la font. Es pot dir que és la més popular del veïnat de Clarà.

(s'està treballant envers el desenvolupament d'aquesta secció.)

Lladó

Els boscos d'aquesta àrea són els més populars d'Argentona, especialment per les rutes al castell de Burriac, però també perquè les fonts més populars de la vila s'amaguen, per exemple, per la muntanya del mateix Burriac.

Les que segurament destaquen més són les fonts Picant, del Mig i de Ferro.

Font Picant

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Manantial Burriach.

UBICACIÓ: 41.546892, 2.397138 [alçada 91 m].

EMPLAÇAMENT: es veu encerclada pels torrents de la Puput, de la Feu i de les Encantades.

SECTOR: Lloc de la Font Picant.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de la Font Picant (teòrica) i Aigües d'Argentona (efectiva).

HISTÒRIA: molt rica. Per exemple, Consultar el web de l'ajuntament

OBRA: des de la mina, l'aigua és canalitzada fins a un dipòsit. D'aquí, era servida a la gent mitjançant unes aixetes que es trobaven dins del mostrador.

Una gran esplanada dona accés a una petita avinguda d'uns trenta metres de llargada que acaba en un barri de ferro amb una porta a cada costat; és el recinte de la font, amb el mostrador just enfront, a cada cantó uns pedrissos per a seure i a l'esquerra una porta de ferro tancada dona accés a una petita sala on, ja fa força anys, s'hi embotellava aigua, i per una altra porta es comunica amb l'interior del mostrador. També hi ha una via subterrània que condueix cap a la mina.

RESTAURACIÓ: el gener del 1976 es va tancar la font, tapant amb una paret de pedra el mostrador. El motiu de la clausura es devia, oficialment, a gestions entre el consistori i el propietari. Tot acabà amb l'adquisició de la font per part de l'ajuntament. Actualment, la font té un aspecte diferent: dues aixetes laterals donaven, fins no fa massa temps, aigua picant; hi ha una altra ubicada al mig i que proporciona aigua de la xarxa. L'aigua picant no hi raja perquè "s'està duent a terme un estudi envers la mina"; segons sembla, a l'aigua li cal alguna mena de tractament per a que sigui apta pel consum.

TRADICIÓ: és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.

DISPONIBILITATS: a l'esplanada i a cada cantó de l'avinguda hi ha pedrissos per a seure-hi. A tot l'entorn de la font hi ha una gran arbreda que hi dona molta ombra, i just damunt de la font una altra gran esplanada, anomenada Esplanada de l'Embotelladora, constitueix un altre espai d'esbarjo emprat per alguns per a passejar-hi el gos.

CABAL: des de ja fa alguns anys, l'aigua de la mina no va a la font per problemes envers la mina; en qualsevol cas, s'hi pot beure aigua de xarxa.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: de totes les de la vila, aquesta font fou, i segueix sent, la més popular; antigament, tant vilatans com la gent de fora hi anava molt sovint a beure aigua amb els típics anissos, i a gaudir de la natura.

Font del Mig

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Manantial Ballot.

UBICACIÓ: 41.547244, 2.393493 [alçada 103 m].

EMPLAÇAMENT: a la fi de l'avinguda Burriac, al costat del torrent de la Feu.

SECTOR: Can Ballot.

PROPIETAT: Ajuntament d'Argentona.

CAPTACIÓ HÍDRICA: avui: Aigües d'Argentona; antigament: l'aigua d'aquesta font era ferruginosa; també n'hi havia de dolça. La primera venia de la mina de la font de Ferro, des d'on anava canalitzada per una canonada de ferro per un recorregut d'uns sis-cents vint-i-cinc metres. L'aigua dolça naixia en una mina que es trobava en el mateix indret que l'altra mina; aquesta aigua era abocada a un gros safareig.

HISTÒRIA: l'anomenada font d'en Pau és considerada l'avantpassat de la font del Mig, per la semblança de la construcció i per ser del mateix propietari, el sr. Ballot. Allà a on hi havia hagut aquesta font avui estan els habitatges de les urbanitzacions de Can Baladia i de Can Ferraters.

Va ser construïda l'any 1869. Degut a les qualitats curatives de la seva aigua, era molt coneguda i concorreguda pels afectats de moltes dolències, i també per trobar-se enclavada en un lloc acollidor i envoltat d'una gran arbreda. El nom de la font era d'un principi "Font Ballot", però al ser regentada pel poeta argentoní Pau Gual i al fer-se tan conegut i popular alhora per la gent que hi anava, varen començar a anomenar-la "Font d'en Pau"; aquest nom va perdurar fins a la fi de la font, que va ser sobre l'any 1921, essent reemplaçada per la Font de Ballot, l'actual Font del Mig. Al fer el canvi, es va conservar la mateixa estructura que tenia la font d'en Pau, fent-se servir inclús les mateixes teules, del tipus clàssic català.

Aquesta font estava emplaçada a uns cent cinquanta metres darrere de Can Ballot i al peu del torrent de Can Pata; també hi anava aigua de la font de Ferro, mitjançant una canonada de ferro.

OBRA: la font és una bonica i artística construcció en què unes columnes d'obra vista donen suport a un sostre fet amb la clàssica teula catalana. A l'interior hi ha les restes del que havia estat un mostrador de forma semicircular, prop del qual hi havia aparedades unes aixetes per on sortia aigua dolça o de ferro, de manera respectiva.

RESTAURACIÓ: des del 1977 aproximadament, la font es va tancar al públic tancant tot el recinte i, des d'aleshores, restava tot malmès i abandonat: la canonada que portava l'aigua estava trencada, el mostrador mig a terra, les aixetes absents i la vegetació de l'entorn anà creixent desmesuradament, trencant l'encís de què sempre havia gaudit aquest indret, on s'hi havien celebrat nombrosos aplecs i àpats.

Avui l'aspecte és un altre, doncs l'aigua és de xarxa i fóra de la casa, servint tota la resta del recinte per a la celebració de festes i esdeveniments, o simplement com a espai d'esbarjo.

TRADICIÓ: és típic que aquesta font sigui un bon lloc per a la realització de diversos esdeveniments culturals i festius.

DISPONIBILITATS: a cada costat del mostrador hi ha uns bancs per a seure; també hi ha taules repartides pel recinte.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: aquesta font fou inaugurada l'any 1923.

Font de les Oliveres

UBICACIÓ: 41.549388, 2.388018 [alçada 157 m].

EMPLAÇAMENT: al costat del torrent de la Cua Llarga.

SECTOR: Paratge de La Cua Llarga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de les Oliveres.

HISTÒRIA: l'aigua de la mina anava fins a Can Ferraters, cobrint les necessitats de la casa i anant l'aigua de la sobreeixida a l'antic llac, saltant per una cascada.

OBRA: canalitzada l'aigua des del naixement, dins de la mina, raja per un galet de ferro situat a uns cinc metres de la mina, saltant l'aigua a una pica circular protegida per sostre i parets d'obra i pedra, d'uns dos metres d'alçada i quasi tres d'amplada. Uns bancs de pedra complementen l'obra. Tot el terra de la font està empedrat amb llambordes, passant el desguàs per sota i anant a abocar l'aigua al torrent.

RESTAURACIÓ: quan la finca de Can Ferraters va començar a urbanitzar-se, amb el moviment dels terrenys la canonada va quedar trencada i embossada, rajant per la sortida de la mina i escolant-se pel xaragall. Durant els anys 1990 i 1991, el Grup de Fonts d'Argentona va fer una restauració.

ORNAMENTACIÓ: sota el ràfec del sostre, hi ha la ressenya <<Grup de Fonts 1991>>, feta amb trossets de rajola blanca i aparedades a la pedra. Un parell de pams per sobre del galet, hi ha unes rajoles de València que fan una sanefa amb el nom d la font i la inscripció <<Grup de Fonts, Argentona 1991>>.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

DISPONIBILITATS: hi ha bancs per a seure-hi, a més d'un petit pla.

CABAL: raja un filet d'aigua (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Excel·lent.

Font de la Cua Llarga

UBICACIÓ: 41.549514, 2.384944 [alçada 218 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall del mateix nom.

SECTOR: Paratge de La Cua Llarga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: un pou.

OBRA: un tub de goma porta l'aigua a la font, que es troba a uns quatre metres sota el pou. L'aigua surt mitjançant el sifó, obligat pel greny de pedres que hi ha al costat del pou, el qual no deixa enfondir-lo. El tub passa pel darrere de la font i aboca l'aigua a través d'un galet de ferro, saltant l'aigua a la pica per anar-se escolant xaragall avall per uns canals que hi ha al costat dels pedrissos. Tota la font està feta de pedra i protegida per unes parets i sostre d'uns trenta centímetres de fondària per un metre i mig d'alçada.

RESTAURACIÓ: durant els anys 1986-1987, la font fou reformada pel Grup de Fonts d'Argentona.

Fent el camí per a accedir a la font d'en Baló, es va trobar un tub de plom que plorava aigua, i estassant les bardisses que el tapaven, es van trobar les restes d'un pou, colgat per les torrentades. Una vegada net de sorra i a un metre i mig de fondària, es va trobar el naixement de l'aigua. Es va arreglar el pou i es va posar una portella de ferro.

ORNAMENTACIÓ: el galet està encastat a la boca d'un cap de terracota, reproducció romana. A tot el voltant de la paret hi ha trossos de rajola i, fent un mosaic de colors, al damunt hi ha les rajoles de València amb el nom de cua llarga i la data 1987. A continuació de la paret de la font, hi ha uns pedrissos rematats amb rajola d'obra, així com també el terra de la font.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

DISPONIBILITATS: un parell de bancs per a seure-hi.

CABAL: la font no té aigua perquè el pou està sec (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Molt bo.

Font d'en Baló

UBICACIÓ: 41.549714, 2.384358 [alçada 233 m].

EMPLAÇAMENT: gairebé a la capçalera del xaragall de la Cua Llarga, sota una antiga pedrera.

SECTOR: Paratge de La Cua Llarga.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

RESTAURACIÓ, OBRA I DISPONIBILITATS: la font fou restaurada durant els anys 1989-1992 pel Grup de Fonts d'Argentona.

Fent la recerca de l'autèntic naixement de la font, se sentia rajar l'aigua sota el bardissam. Es va netejar tot l'entorn, i amb la fi de salvar el desnivell, es va fer un camí per baixar al naixement; després s'ha fet una escala i baranes amb troncs d'acàcia. L'aigua surt per les esquerdes del greny; aquí es va fer un pericó per tal de recollir l'aigua i aparedar un galet per on brollava, fins que una torrentada va colgar la font, la qual cosa va motivar la necessitat d'un trasllat.

Es va començar de bell nou i fora del xaragall. Es va engrandir el pericó i es tapà d'obra. Un tub de goma canalitza l'aigua uns quatre metres, fins a la nova font.

Per assentar l'obra, calgué fer una solera i un mur de pedra; a continuació, hi ha la paret del galet, la qual està ornamentada en forma de punt d'ametlla al mig. La pica està feta d'obra i ocupa tota l'amplada lliure –més d'un metre–. Les dues parets fan de seient, acabats de rajola d'obra; tot el davant de la pica també està enrajolada. A la resta del terra hi ha grava i ciment.

Cal esmentar que, sobre la font, hi ha una petita esplanada d'on s'havia tret pedra; ara hi ha una taula i uns pedrissos. Al costat, en un greny de pedres, s'hi han aparedat unes rajoles que diuen <<Pedrera d'en Santhilari>>.

ORNAMENTACIÓ: a la paret on raja l'aigua, hi ha la reproducció d'un arbre amb tota la seva brancada, fet de ciment. Una sanefa remata la paret i el punt d'ametlla, feta amb trossos de rajola de diferents colors. A la paret que fa de mur, hi ha aparedades les rajoles amb el nom de la font, representant un camperol que té cura de la vinya, amb la següent inscripció: <<Grup de Fonts, 1986. Argentona. Font d'en Baló>>.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

CABAL: nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: per aquesta font s'hi amaga quelcom...

Font del Vern

UBICACIÓ: 41.545302, 2.383153 [alçada 209 m].

EMPLAÇAMENT: a mig quilòmetre, aproximadament, de la casa de la Feu, gairebé al desenllaç del xaragall de la Brolla d'en Nadal, que s'uneix amb el xaragall de la Brolla d'en Ballot.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: un dipòsit semi-natural, o sigui aprofitant la paret d'una roca i amb una portella de ferro per a poder obrir i tancar, rep l'aigua que ve canalitzada uns cent metres des del naixement, que agafa l'aigua a partir d'un barratge situat més amunt.

CABAL: gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: cal anar amb molta precaució perquè, xaragall amunt, hi ha alguns pous d'immensa fondària, ocultats de mala manera amb la pretensió d'evitar situacions indesitjables.

Font de la Feu

UBICACIÓ: 41.545489, 2.381837 [alçada 209 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de la Brolla d'en Ballot.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: mina.

OBRA: un barratge fet de pedra dona resguard a la boca de la mina, que es troba tapada amb una portella de ferro. Aquesta aigua anava canalitzada uns cinc metres més avall, fins a rajar en un altre pericó, que avui no però abans estava protegit amb una portella de ferro, per on s'hi podia beure. Avui l'aigua va directament a la casa de la Feu.

CABAL: gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: al pericó de la font hi ha una inscripció amb prou feines llegible que diu "Font de la Muxina".

Font dels Castanyers

NOMENCLATURA ORIGINAL: Font dels Castanyers de la Feu.

UBICACIÓ: 41.545288, 2.381049 [alçada 258 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de la Brolla d'en Ballot.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: des del naixement, l'aigua va canalitzada fins a arribar a un pericó fet d'obra d'uns quatre metres de fondària, rajant l'aigua uns vint centimetres per sota del nivell del sòl, anant directament a l'interior de la mina de la font de la Feu, que passa per sota mateix del pericó.

CABAL: gairebé nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: anys enrere, la font era un indret acollidor, ja que, a més de poder-s'hi beure, hi havia una roda de molí fent de taula a sota d'uns frondosos castanyers; actualment aquesta pedra està colgada a terra.

Font d'en Cintet

UBICACIÓ: 41.543355, 2.381166 [alçada 276 m].

EMPLAÇAMENT: al xaragall de la Brolla d'en Nadal.

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA ANTIGA: té el naixement enmig de les pedres d'un greny, quedant l'aigua retinguda entre una filera de maons i aparedada al mateix greny, a mig pam de la roca, rajant l'aigua per un galet de canya emplaçat al bell mig de la filera i en un forat en un dels maons.

OBRA ACTUAL: avui, d'aquesta font, tan sols en resta una petita rajola en honor a en Cintet, tot i que, si plou amb generositat, hi surt aigua.

CABAL: nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: l'origen del nom de la font fou degut que el conegut vilatà, en Cintet, hi tenia una vinya pels voltants, i com a detall curiós és d'esmentar que en Cintet hi tenia una petita bota de vi on hi feia anar l'aigua de la font, tot fent de pica, i rajant pel forat de la bota.

Font del Llop

UBICACIÓ: 41.541868, 2.381236 [alçada 355 m].

SECTOR: Paratge de la Feu.

CAPTACIÓ HÍDRICA: natural.

OBRA: l'aiguamoix, o sigui el naixement de la font, ha anat constituint una petita bassa que hi reté l'aigua i, al sobreeixir, s'escola pel terra.

CABAL: nul (darrera revisió: octubre 2022).

ESTAT: Natural.

CURIOSITATS: sens dubte aquesta font és la que està enclavada a més alçada, doncs està quasi al cim de la muntanya de la Feu.

Font de Ferro

NOMENCLATURA ALTERNATIVA: Font de Dalt.

UBICACIÓ: 41.543028, 2.388807 [alçada 182 m].

EMPLAÇAMENT: en el torrent de Burriac i al peu del camí vell de Burriac.

SECTOR: Bosc de la Font de Ferro.

CAPTACIÓ HÍDRICA: Mina de la Font de Ferro.

HISTÒRIA: la font del Ferro va esdevenir una competidora de la font Picant i la seva aigua també bicarbonatada, portava a més ferro que era molt útil per combatre les anèmies i era administrada pel mateix metge del balneari Prats, finalment a les darreries del segle xix es va fer una caseta senzilla que seria reemplaçada per l’actual als anys 30 del segle XX i restaurada pel Grup de Fons durant els anys 1994-1996, després d’una acurada neteja de l’entorn i una rehabilitació de la caseta, es va decidir no fer la teulada, ja que la font quedaria oberta. Actualment la deu és d’aigua amb gas natural.

OBRA: des de la mina, l'aigua va canalitzada en un recorregut d'uns trenta metres, fins a arribar a una ferma construcció artística que data de l'any 1924, i que venia a reemplaçar la que hi havia d'ençà l'any 1899 resguardant la font. A l'interior seu, es troba la boca d'una mina d'aigua dolça; per mitjà d'una tuberia de ferro, es duu l'aigua ferruginosa fins a unes aixetes que hi ha a prop d'aquesta mina, podent-hi rajar aigua dolça o de ferro.

ORNAMENTACIÓ: a la paret de la construcció hi ha una inscripció amb el nom de la font, i als pedrissos que hi ha al costat de les aixetes es poden veure escrits els noms dels que han participat en la restauració de la font.

RESTAURACIÓ: la construcció a inicis de segle estava en ruïnes, la qual cosa en motivà una restauració per part del Grup de Fonts. Fou una gran tasca, i avui es conserva en aquest estat i és parada gairebé automàtica per a tothom que per allí hi passa, especialment pels excursionistes que prefereixen el corriol i no la pista a l'hora de pujar o baixar del castell.

TRADICIÓ: per aquesta font sol passar l'anual "marxa de les fonts", que organitza el Grup de Muntanya d'Argentona.

DISPONIBILITATS: pels volts de la font, hi ha taules amb pedrissos per al "piscolabis".

CABAL: a data Novembre 2022, no hi ha aigua ferruginosa ni aigua picant.

ESTAT: Excel·lent.

CURIOSITATS: la feinada que suposà pel Grup de Fonts d'Argentona l'arranjament, el condicionament i, en definitiva, la restauració de la font en les darreries del segle XX, ha fet que l'anomenin "la catedral", donant-li una jerarquia suprema respecte la resta de fonts restaurades pel mateix grup.

El Cros

L'àrea agrupa els veïnats de Sant Miquel del Cros i de Madà, així com els polígons industrials de Can Negoci, UB1 i El Cros. A banda d'això, hi ha algunes masies dispersades per la zona.

Brolladors del Barri del Cros

Font de la Plaça Blas Infante, Font del Centre Obert.

(s'està treballant envers el desenvolupament d'aquesta secció.)

Font de Ferro

Annex

Es mostra a continuació el llistat amb totes les fonts d'Argentona.

1. Font de Sant Domingo
2. Font de la Plaça Nova
3. Font de Can Calopa
4. Font de Lladó
5. Font del Manantial Cirés
6. Font de la Plaça dels Enamorats
7. Font de l'Escola Les Fonts
8. Font de Cal Peix
9. Font de la Serp
10. Font del Pipi-can de Cirés
11. Font de l'Aixernador
12. Font de la Plaça Montserrat
13. Fonts de l'Escola Bernat de Riudemeia
14. Font del Centre Parroquial
15. Font de la Plaça de Vendre
16. Font Ornamental del Cap de Creus
17. Font de la Plaça Pau Casals
18. Font del Pipi-can de Sant Sebastià
19. Font de la Plaça Angeleta Ferrer
20. Font de Sant Sebastià
21. Font de Sant Sebastià de Baix
22. Font del Collell
23. Font del Virat
24. Font d'en Magret
25. Font d'en Cap de Núvol
26. Font de Cal Coix
27. Font de Can Serra
28. Font de ca l'Oriol
29. Font de Can Llauder
30. Font de Can Barrau de Lladó
31. Font de la Pastanaga
32. Font del Cau de l'Esparver
33. Font de la Zona Esportiva Raül Paloma
34. Font de l'Escola Argentona
35. Fonts de l'Institut d'Argentona
36. Font de la Plaça del Molí
37. Font de la Plaça dels Geganters
38. Font de Can Saborit
39. Font de Can Balanzó
40. Font de Sant Josep
41. Font del Carme
42. Font de Can Dangla
43. Font de Can Gasarapa
44. Font de Can Met
45. Font de Ca l'Ànima
46. Font de Can Volart
47. Font de Can Pardal
48. Font de Sant Jaume
49. Safareig de Can Notxa
50. Font de Sant Francesc
51. Font d'en Francesc Carreras Candi
52. Font de Can Mercader
53. Font de Sant Roc
54. Font dels Avellaners de Can Marfà
55. Font de Can Marfà
56. Font d'en Garjoleta
57. Font del Costalaire
58. Font d'en Ninus
59. Font d'en Bofarull
60. Font dels Garrofers
61. Font de la Cia. d'Aigües
62. Font de Can Bellatriu
63. Font d'en Bertomeu
64. Font d'en Pitongo
65. Font de Can Miliu Cabanyes
66. Font de la Reimina
67. Font d'en Vi
68. Font del Lleó
69. Font Bona
70. Font de l'Aigüerol
71. Font de l'Invernon
72. Font d'en Vilardell
73. Font de la Vinya d'en Coca
74. Font d'en Boter
75. Font d'Ocells de la Bofarulla
76. Font dels Verns d'en Cabanyes
77. Font de la Vinya d'en Mustarós
78. Font Beu i Tanca
79. Font d'Ocells de la Plana d'en Casas
80. Font d'Ocells d'en Balardó
81. Font d'en Xeta
82. Font de la Puda de Can Martí
83. Font dels Castanyers de Can Martí
84. Font de Can Martí de la Pujada
85. Font de la Mina de Baix de Can Martí
86. Font de les Basses de Can Castells
87. Font dels Plàtans de Can Castells
88. Font de l'Esbarzer Gran
89. Font dels Àlbers de la Preguntera
90. Font de Can Comalada
91. Font del Llac de Can Comalada
92. Font de Can Mas
93. Font de la Semprionana
94. Font de l'Esquei de Mustarós
95. Font d'en Sadurní
96. Font d'en Borra
97. Font de la Vinya d'en Manyana
98. Font d'en Faló
99. Font de Coll de Bocs
100. Font de Vallgorguina
101. Font de Can Misserprats
102. Font de la Fonteta
103. Font de Can Rigola
104. Font d'en Finu
105. Font de Can Blanc
106. Font de Can Febrer
107. Font de les Vimateres
108. Font de la Noguera
109. Font de les Putarrades
110. Font dels Àlbers d'en Javà
111. Font del Corriol d'en Javà
112. Font de Sant Isidre
113. Font del Llorer
114. Font de la Mina Gran de Can Pins
115. Font de la Mina Petita de Can Pins
116. Font Trobada
117. Font de la Bassa Regadora
118. Font d'en Rectoret
119. Font dels Castanyers de Can Navas
120. Mina de la Gallega
121. Font de la Via Romana
122. Font de la Bassa de Can Roviró
123. Font d'Ocells de Can Roviró
124. Font de les Mimoses de Can Roviró
125. Font d'en Massaguer
126. Font d'en Cigala
127. Font de Can Riudemeia
128. Font de la Resclosa de Riudemeia
129. Font de la Brolla de Riudemeia
130. Font d'en Sila
131. Font dels Avellaners de Can Boringues de Baix
132. Font del Rubiol
133. Font de Can Tomàs Rajoler
134. Font de Can Bramona
135. Font del Mussol
136. Font d'en Manel
137. Font de les Escales del Mirador
138. Font de la Zona Esportiva de Les Ginesteres
139. Font de la Plaça del Pi
140. Font de la Llebre
141. Font de la Tria
142. Font de Can Poi
143. Font de Can Matabens
144. Font de la Figuera
145. Font dels Tres Pins
146. Font de Ca l'Esterramanc
147. Font dels Llevorons
148. Font del Camp
149. Font de Can Vinyals
150. Font de la Mina del Torrent
151. Font de la Verge de Lourdes
152. Font de Can Calau
153. Font de Dalt (Can Calau)
154. Font de l'Alzina
155. Font de Can Cabot
156. Font del Gavatx (Can Cabot)
157. Font de Bau
158. Font de Can Ribosa
159. Font de l'Esplanada
160. Font del Camp de Gespa
161. Font de Can Raimí
162. Font de Can Fulló
163. Font de les Tres Mines
164. Font de Can Marc del Priorat
165. Font de Sant Pere de Clarà
166. Font de la Mina de Can Tambó
167. Font de Can Casanovas
168. Font de la Bassa de Can Jordi
169. Font de Can Santern
170. Font de Ca l'Altafulla -Safareig de Dalt-
171. Font de Ca l'Altafulla -Safareig de Baix-
172. Font de Ca l'Isidret
173. Font de Ca l'Avi
174. Font de l'Esquerrà
175. Font de Bon Matí
176. Font de Can Manyana
177. Font del Roure (Can Manyana)
178. Font de la Bassa de Can Manyana
179. Font d'en Malanit
180. Font de l'Abril
181. Font d'en Diviu
182. Font d'en Groc
183. Font d'en Mateu
184. Font d'en Masot
185. Font de Ca l'Ermità
186. Font de la Teula
187. Font del Manantial de Clarà
188. Font del Gavatx
189. Font dels Castanyers
190. Font del Castanyer
191. Font d'en Quico
192. Font del Roure
193. Font dels Avellaners de Dalipà
194. Font del Dipòsit de Dalt de Dalipà
195. Font del Dipòsit de Baix de Dalipà
196. Font de Can Món
197. Font de Can Manreset
198. Font d'en Rovira
199. Font de l'Hort de l'Ermità
200. Font de Can Carmany
201. Font del Xaragall d'en Mateu
202. Font d'en Raimí
203. Font del Patró
204. Font d'en Mariquildo
205. Font del Sot de les Cabres
206. Font del Pont d'en Bauxes
207. Font Picant
208. Font de Can Roqueta
209. Font de Can Ballot
210. Font de Can Có
211. Font del Mig
212. Font Ballot
213. Font de Can Pata
214. Font de les Oliveres
215. Font de la Cua Llarga
216. Font d'en Baló
217. Font de Can Llei
218. Font de la Feu
219. Font del Vern
220. Font dels Castanyers de la Feu
221. Font d'en Cintet
222. Font del Llop
223. Font dels Gatells
224. Font de Ferro
225. Font del Grup
226. Font de les Sureres
227. Font de l'Esquirolet
228. Font de l'Esquirol
229. Font del Camí
230. Mina d'en Pau Mas
231. Font de les Vimeteres de Can Llei
232. Font de l'Hort d'en Grau
233. Font d'en Miliu
234. Font de la Puput
235. Font del Gitano
236. Font de les Encantades
237. Font dels Enamorats
238. Font de Can Riera
239. Font de Madà
240. Font de l'Esplanada de Madà
241. Font de la Plaça Gran
242. Font del Pèsol
243. Font del Pou de Dalt
244. Font del Viver
245. Font del Pescador
246. Font de l'Anguila
247. Font de Sant Miquel
248. Font de Can Cusani
249. Font de Can Patet
250. Font de Can Vives
251. Font del Centre Obert
252. Font de la Plaça Salvador Dalí
253. Font de la Plaça de l'Arròs
254. Font de Can Negoci

Vegeu també

• Llista de monuments d'Argentona