Forat de bastida
Els forats de bastida [1] són petits forats fets a les parets de les estructures per rebre els extrems dels “troncs passants” (petits troncs rodons) o bigues, per suportar una bastida.[2] Els forats de bastida poden estendre's fins travessar una paret per poder proporcionar una plataforma a banda i banda del mur.
Descripció modifica
Els forats de bastida formen part d'un tipus de bastida bastant comú històricament; es poden trobar en antics edificis romans, van ser bastant populars al segle xvii i, de fet, encara s'utilitzen avui dia.[3] La mida intranscendent i l'espaiat dels forats feien que no afectessin la solidesa de les muralles, i en castells ben conservats, com el Castell de Beaumaris, els antics forats de bastida es poden veure avui dia.[4]
Els «troncs passants» es poden recolzar als extrems exteriors en troncs verticals, en forma de voladís amb un extrem fermament incrustat a la paret, o en forma de voladís travessant la paret per proporcionar bastides a banda i banda. Finalment els "troncs passants" es poden serrar arran de la paret si no es poden treure,[5] però els forats exteriors dels troncs normalment s'omplen a mesura que s'elimina la bastida per evitar que l'aigua entri dins les parets. Els forats interiors es poden deixar oberts, sobretot si no s'ha donat un acabat polit a l'espai.
Galeria modifica
-
Són visibles els forats de bastida al llarg de la part superior de la muralla defensiva a Aigues-Mortes, França. -
Els troncs en voladís suporten la bastida de la rampa d'accés en aquesta construcció del castell. -
La majoria dels forats de bastida encara són visibles en aquesta bastida. -
Un guixer alemany treballant amb forats de bastida a les parets d'entramat (fachwerk). -
Torre de l'oest del segle xiv a l'església de St Mary Magdalene, Great Burstead, que mostra els forats de bastida originals
Referències modifica
- ↑ forats de bastida a Optimot
- ↑ Putlog holes. In: Weyer, Angela. Weyer. EwaGlos. European Illustrated Glossary Of Conservation Terms For Wall Paintings And Architectural Surfaces. English Definitions with translations into Bulgarian, Croatian, French, German, Hungarian, Italian, Polish, Romanian, Spanish and Turkish.. Petersberg: Michael Imhof, 2015, p. 122. DOI 10.5165/hawk-hhg/233. Arxivat 2020-11-25 a Wayback Machine.
- ↑ Chudley, R.; Greeno, Roger. Elsevier Butterworth-Heinemann (en anglès). 8th ed., 2010, p. 140-144.
- ↑ Wouters, I.; van de Voorde, S.; Bertels, I.; Espion, B.; de Jonge, K.; Zastavni, D. Building Knowledge, Constructing Histories, Volume 1: Proceedings of the 6th International Congress on Construction History (6ICCH 2018), July 9-13, 2018, Brussels, Belgium. CRC Press, 2018, p. 1880. ISBN 978-0-429-82264-3 [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ Adam, Jean Pierre. Roman building: materials and techniques (en anglès). Bloomington: Indiana University Press, 1994, p. 151-152.
Bibliografia modifica
- Fitchen, J. The Construction of Gothic Cathedrals: A Study of Medieval Vault Erection. University of Chicago Press, 1981. ISBN 978-0-226-25203-2 [Consulta: 6 juny 2022].
- Rodwell, W. Wells Cathedral: Excavations and Structural Studies, 1978-93. English Heritage, 2001. ISBN 978-1-84802-220-1 [Consulta: 6 juny 2022].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Forat de bastida |