Fort de Sant Àngel

Infotaula d'edificiFort de Sant Àngel
	El Fort St. Àngel, des de la Valletta
Nom en la llengua original	(mt) Forti Sant’Anġlu
Dades
Tipus	Fort
Construcció	1691
Característiques
Material	pedra calcària
Localització geogràfica
Regió	Malta
Localització	Ciutat de Birgu
	35° 53′ 33″ N, 14° 31′ 04″ E / 35.8924°N,14.5177°E
Format per	D'Homedes Bastion – Fort St Angelo (en) ; De Guiral Battery – Fort St Angelo (en) ; No. 3 Battery – Fort St Angelo (en) ; Main Gateway – Fort St Angelo (en) ; Sea-filled Moat – Fort St Angelo (en)
Monument de Grau 1 de Malta
Identificador	01479
Monument de Grau 1 de Malta
	D'Homedes Bastion – Fort St Angelo
Identificador	01480
	;
Monument de Grau 1 de Malta
	Main Gateway – Fort St Angelo
Identificador	01483
	;
Monument de Grau 1 de Malta
	No. 3 Battery – Fort St Angelo
Identificador	01488
	;
Monument de Grau 1 de Malta
	De Guiral Battery – Fort St Angelo
Identificador	01492
	;
Monument de Grau 1 de Malta
	Sea-filled Moat – Fort St Angelo
Identificador	01494
Activitat
Propietat de	Malta ; Heritage Malta

El Fort de Sant Àngel és una fortificació situada a la ciutat de Birgu, també anomenada Vittoriosa, (Malta) construït a partir del 1530.^[1]

Història modifica

Abans de l'arribada de l'orde de l'Hospital modifica

La data de la primera construcció es desconeix i es pot datar fins i tot ja durant l'Imperi Romà, tot i que es te coneixement que hi havia un lloc de culte en època pre-romana.^[2] Se sap que a principis de l'Edat Mitjana ja existia i que hi ha restes d'una torre del segle xi, quan Malta estava sota domini musulmà. Des del s.XIV Malta estava sota la sobirania de la Corona d'Aragó^[3] i el castell es coneixia com a Castello a Mare^[4] o castell vora el mar i era la residència de la família Nava.^[5]

Sota domini hospitaler modifica

Quan els cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem van arribar a Malta el 1530, provinents de Rodes, van escollir Birgu com a capital i el Fort de Sant Àngel va esdevenir el lloc de residència del Gran Mestre.^[6] Els hospitalers el van convertir en la principal fortificació, el van reformar i remodelar profundament. El fort va aguantar els atacs otomans durant el setge de Malta de 1565.^[7] Després del setge es va construir la ciutat fortificada de La Valletta sobre de la muntanya de Sciberras, a l'altre costat del Gran Port i que va esdevenir el centre administratiu dels cavallers.

En un primer moment diversos Mestres es van fer enterrar a la capella del Fort o altres dependències, fins que es va construir al cocatedral de Sant Joan de La Valletta i es van traslladar les restes allà.

Període britànic modifica

Amb l'arribada dels britànics a Malta, per fer fora Napoleó, el fort va mantenir molta importància com a instal·lació militar i va donar nom al vaixell HMS Egremont del 1912, que el 1933 fou rebatejat com a HMS St Angelo.^[8]

Actualment modifica

Avui dia el Fort allotja dependències dels Cavallers de Malta i altres dependències s'han convertit en museu marítim. També s'hi han fet restauracions.

Accés modifica

Actualment, la major part del Fort és visitable i només la part superior de la fortalesa manté un accés restringit.

Referències modifica

↑ Malta: Order of Malta Handbook: Strategic Information and Contacts (en anglès). Lulu.com, 2013-08, p. 62. ISBN 978-1-4387-3691-4.
↑ Shwartz, Louis «Gargano Comes to Rome: Castel Sant'Angelo's Historical Origins» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, 64, 3, 2013-07, pàg. 453–475. DOI: 10.1017/S0022046912001704. ISSN: 0022-0469.
↑ Charles, Dalli, «La Malta catalanoaragonesa : l'exemple de la família Desguanes» (en anglès). Catalans a la Mediterrània medieval : noves fonts, recerques i perspectives. - (IRCUM-Medieval cultures ; 3), 2015. DOI: 10.1400/246236.
↑ Soraluce Blond, José Ramón «Arquitectura militar española para la defensa del Mediterráneo Occidental». Revista de historia militar, 111, 2012, pàg. 159–184. ISSN: 0482-5748.
↑ Letard, Giuseppe Nicola. Brevi nozioni storiche riguardanti l'isola di Malta (en italià). Tip. Fratelli Bonello Editori, 1862.
↑ Buhagiar, Mario «The Treasure of the Knight Hospitallers in 1530 Reflections and Art Historical Considerations». Peregrinationes Acta et documenta. culture-malta.org, 2000.
↑ Mallia-Milanes, Victor «The Siege of Malta, 1565, revisited» (en anglès). Storja, 2015, pàg. 1-18.
↑ Borg, Victor Paul. The Rough Guide to Malta and Gozo (en anglès). Rough Guides, 2001, p. 98. ISBN 978-1-85828-680-8.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fort de Sant Àngel

[1] Malta: Order of Malta Handbook: Strategic Information and Contacts (en anglès). Lulu.com, 2013-08, p. 62. ISBN 978-1-4387-3691-4.

[2] Shwartz, Louis «Gargano Comes to Rome: Castel Sant'Angelo's Historical Origins» (en anglès). The Journal of Ecclesiastical History, 64, 3, 2013-07, pàg. 453–475. DOI: 10.1017/S0022046912001704. ISSN: 0022-0469.

[3] Charles, Dalli, «La Malta catalanoaragonesa : l'exemple de la família Desguanes» (en anglès). Catalans a la Mediterrània medieval : noves fonts, recerques i perspectives. - (IRCUM-Medieval cultures ; 3), 2015. DOI: 10.1400/246236.

[4] Soraluce Blond, José Ramón «Arquitectura militar española para la defensa del Mediterráneo Occidental». Revista de historia militar, 111, 2012, pàg. 159–184. ISSN: 0482-5748.

[5] Letard, Giuseppe Nicola. Brevi nozioni storiche riguardanti l'isola di Malta (en italià). Tip. Fratelli Bonello Editori, 1862.

[6] Buhagiar, Mario «The Treasure of the Knight Hospitallers in 1530 Reflections and Art Historical Considerations». Peregrinationes Acta et documenta. culture-malta.org, 2000.

[7] Mallia-Milanes, Victor «The Siege of Malta, 1565, revisited» (en anglès). Storja, 2015, pàg. 1-18.

[8] Borg, Victor Paul. The Rough Guide to Malta and Gozo (en anglès). Rough Guides, 2001, p. 98. ISBN 978-1-85828-680-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]